Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris passejades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris passejades. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de març del 2014

Passejades agradables: el Camp Nou

Després de l'Eix Macià, de Sabadell, i el turó de la Rovira, de Barcelona, presentem avui un altre suggeriment de passejada urbana: l'entorn del Camp Nou.

1. El Camp Nou
Es pot accedir al recinte exterior del Camp Nou, que, quan no hi ha partit, té les portes obertes. Això ens permet d'acostar-nos a l'estadi i admirar-lo de fora estant. Passejant pel voltant, podem veure una rèplica en menut de la font de Canaletes de la Rambla. És destacable també l'estàtua dedicada al mític jugador hongarès Kubala (1927-2002).


Si és dia de partit, podrem veure l'autocar del Barça aparcat, esperant que els jugadors acaben la sessió d'entrenament matinal per a dur-los a l'hotel de concentració. Amb una mica de sort (o de paciència), podrem veure els jugadors muntant a l'autocar.


Afeccionats esperant la sortida dels jugadors 

En aquesta zona hi ha diversos bars, entre els quals un de la cervesa Damm i un Pans&Company. Així mateix, els dies de partit hi ha un munt de paradetes que venen tota mena de productes relacionats amb el Barça. No podrem evitar que se'ns atanse un revenedor o altre oferint-nos entrades a més bon preu que a les taquilles.

Continuant el nostre recorregut, passarem per davant de l'antiga Masia, amb una escultura de l'Avi culer.

La Masia amb l'Avi 


2. La Casa de Maternitat
Més avant, arribarem al recinte de la Casa de Maternitat, un parc amb diversos pavellons començats a construir al segle XIX. La Casa de Maternitat atenia dones embarassades pobres o fadrines i acollia xiquets òrfens.



El parc és un oasi de pau i tranquil·litat. Els pavellons, de totxo vist, acullen avui un ampli ventall d'entitats: un institut, un arxiu, la UNED, instal·lacions de la Universitat de Barcelona, les emissores de la Xarxa, etc.
El Pavelló Rosa

El parc amb el Camp Nou al fons





3. Restaurant Hoy
Si la passejada ens ha obert la gana, no gaire lluny d'ací, continuant per la travessera de les Corts, trobarem una proposta gastronòmica interessant: el restaurant Hoy. Es tracta d'un restaurant xinès de qualitat amb molts d'anys d'experiència.




El local és menut i això fa que sovint es formen coes a l'entrada. Un banc situat just davant del restaurant alleugereix l'espera. L'interior està decorat amb gerros i altres motius xinesos i amb fotografies dedicades de famosos que al llarg dels anys han passat pel restaurant: Àngel Casas, Kiko Ledgar, Migueli, etc. En són clients personatges com l'escriptor Quim Monzó o l'històric advocat independentista Josep Maria Loperena.

El servei és eficient, amable i atent. S'hi menja bé a un bon preu. Els caps de setmana es pot menjar a la carta per uns vint euros. Les gambes amb arròs cruixent són sorprenents i la mariscada a la planxa a l'estil xinès, excel·lent. Com a llevant de taula recomanem el gelat amb suc de taronja i Cointreau.


4. Botiga Ecoebre
Si allarguem deu minuts la passejada, baixant pel carrer de Numància, podrem arribar a la botiga Ecoebre (c/ Caballero, 72), inaugurada al novembre. Ecoebre és la botiga d'una cooperativa agrària ecològica de les Terres de l'Ebre que ofereix els seus productes directament als consumidors barcelonins. A la botiga hi podem trobar taronges, llimes, aranges, fesols, oli verge, etc., i també productes elaborats i envasats, com suc de taronja i melmelades. Proveir-se de bons productes de la terra pot ser una manera profitosa d'acabar la passejada.




dissabte, 3 d’agost del 2013

Passejades agradables: el turó de la Rovira


El turó de la Rovira és un rogle de Barcelona apartat dels turistes i de la massificació. Al capdamunt hi ha l’espai de les bateries antiaèries que es van fer servir contra els avions italians durant la Guerra Civil Espanyola. Després, durant la postguerra, aquestes construccions militars van ser reconvertides en barraques on vivien els immigrants espanyols.

Vista de Barcelona, amb el carrer de Castillejos al mig

 Avui dia, aquest rogle poc conegut és un mirador que ofereix unes vistes espectaculars damunt de la ciutat. El visitant hi pot contemplar, en una volta de 360º, des dels Tres Fumerals del Besòs fins al port, Montjuïc i l’aeroport, i per darrere, els barris que queden entre el turó de la Rovira i Collserola.

Plafó a l'entrada de l'espai
 

A part de les vistes, l’espai mereix una visita per ell mateix. Hi podem veure les restes de les defenses antiaèries, encara amb els caragols de ferro on es collaven les bateries. Podem observar com algunes d’aquestes construccions van ser reconvertides en habitatges precaris pels immigrants espanyols: queden restes de terres enrajolats i de parets de dutxa emmanisades. Aquestes barraques van formar el que es va conèixer com a Barri dels Canons.

El Museu d’Història de Barcelona hi ha instal·lat plafons informatius amb plànols de les instal·lacions militars i amb fotografies de la postguerra que mostren la vida quotidiana dels veïns del Barri dels Canons. Al cim també hi trobem el depòsit d’aigua del Carmel.

 

Un plafó davall d'una figuera de pala
És molt recomanable d’anar-hi al tardet. Hi ha gent que s’hi endú entrepans i beguda i s’asseuen a contemplar com la nit cau i la ciutat s’il·lumina. Les vistes nocturnes de la ciutat, del cim del turó estant, són increïbles.
 

El turó de la Rovira ofereix també atractius naturals. L’arbre predominant és el pi, però hi abunden també les figueres de pala i les atzavares.
 


Accés

Per a arribar-hi, es pot agafar el metro fins a la parada del Carmel (L5). Després s’ha d’agafar el minibús 119, que us muntarà fins a la plaça de la Mitja Lluna, des d’on surt el carrer de Labèrnia. Seguiu-lo i, en cinc minuts, fareu cap al cim del turó. El tram final del carrer és un caminet emporlanat i estret que de nit s’il·lumina amb llums situats arran de terra.
La Sagrada Família del turó estant
 

Figueres de pala i pins
Ah!, per a qui no ho sàpiga, el carrer de Labèrnia està dedicat al lexicògraf i gramàtic de Traiguera (Baix Maestrat) Pere Labèrnia i Esteller, autor del famós Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina (1839), que va ser la base de molts de diccionaris posteriors.