Barcelona: Ruta Puig i Cadafalch

Barcelona acull una important quantitat d'edificis de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Uns quants d'aquests edificis es concentren al centre de l'Eixample, en un radi relativament curt, cosa que permet de visitar-los seguint una ruta com la que us proposem avui. El centre cívic Casa Elizalde ofereix aquesta ruta dins del seu programa d'activitats.


Puig i Cadafalch, a més d'arquitecte, va ser historiador de l'art i polític. Va arribar a ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923).


La seua obra arquitectònica se sol dividir en tres períodes: el període rosa, el més prolífic i plenament modernista; el període blanc, del qual s'ha conservat poca cosa, i el període groc, molt més racionalista.


La ruta que proposem es pot fer en dues hores i consta dels edificis següents:

• Casa Serra (Diagonal / rambla de Catalunya)
• Casa del Baró de Quadras (Diagonal)
• Casa Terrades (Diagonal / Rosselló)
• Casa de Puig i Cadafalch (Provença)
• Casa Amatller (passeig de Gràcia)
• Casa Casarramona (passeig de Gràcia)
• Casa Pich i Pon (plaça de Catalunya)

Casa Serra (1907)


També coneguda com a edifici de la Diputació. Pertany al període rosa. Integra l'estil plateresc i influències de l'arquitectura centreeuropea.

Portalada plateresca amb l'escut que representa una serra

El senyor Serra va morir sense arribar a ocupar-la. Posteriorment va ser un col·legi de monges, que van reformar completament l'interior. Va estar a punt de ser assolada, però es va salvar pels pèls. Actualment acull serveis de la Diputació de Barcelona.


De la façana destaca el ràfec i la torre d'inspiració suïssa. La portalada és d'estil plateresc i conté un escut amb una serra, en honor del propietari, el senyor Serra.

Casa Serra: ràfec i torre

Casa del Baró de Quadras (1905) 

Va ser seu de la Casa Àsia. Actualment acull l'Institut Ramon Llull i no es pot visitar.

Adopta formes del gòtic flamíger. Té l'entrada principal, per on accedien els carruatges, per la Diagonal. Sortien pel carrer del darrere i anaven cap a unes cotxeres per a aparcar.

De la façana principal destaquen la decoració amb escultures i la porta, situada en un costat per a trencar la simetria, com és característic del Modernisme. La decoració de la porta, en ferro forjat, dibuixa un model de flor amb quatre pètals que s'ha convertit en símbol del paviment de Barcelona.

Façana principal, d'estil gòtic flamíger

Detall de la façana: Sant Jordi mata el drac



Flor de quatre pètals a la porta principal



Casa Terrades (1905)

Casa Terrades

També coneguda com a Casa de les Punxes. La va fer construir el senyor Terrades per a les seues tres filles. En realitat, es tracta d'un bloc amb tres habitatges amb sengles entrades.

De la façana destaca el fet que, llevat de la part inferior, esta construïda amb maons, un material que fins aquell moment no es considerava prou noble.

L'edifici forma una illa de cases amb cinc cantonades. Les tres façanes principals estan coronades per dos mosaics i un relotge de sol, fets amb manises. Un dels mosaics representa Sant Jordi. Conté la creu de Sant Jordi, les quatre barres i una inscripció amb el text: «Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat». Curiosament aquesta inscripció va passar desapercebuda durant tot el període de la dictadura franquista, cosa encara més sorprenent si tenim en compte que davant per davant hi havia una comissaria de la policia del règim.

Mosaic de Sant Jordi

Detall de les manises de la part inferior d'una balconada

Casa de Puig i Cadafalch (1925)


Al carrer de Provença, molt a prop del passeig de Gràcia, hi ha la casa de Puig i Cadafalch. Pertany al període groc. A la façana hi destaca un esgrafiat.

Esgrafiat

Porta amb la data de construcció

Casa Amatller (1900)

Va ser un encàrrec de l'empresari xocolater Amatller per a sa filla. Els pisos superiors eren per a llogar-los.

La part superior de la façana és una paret sense res darrere.

Part superior de la façana

En la façana destaca un conjunt de tres escultures que representen sa filla, amb un aspecte jove i virginal, una dona que se la mira amb enveja i un fotògraf amb una càmera que immortalitza la imatge.

Balcó de ferro forjat

En la decoració hi veiem fulles d'ametler en referència al cognom de la família. Els porticons dels balcons i finestres tenen un caràcter arabitzant.

Porticons

Casa Casarramona (1924)

És just davant de la casa Amatller, però sovint passa desapercebuda. És d'un estil entre noucentista i racionalista. De la decoració de la façana en destaquen els gerros amb flors.

Casa Casarramona

Els porticons de les finestres imiten l'estil dels de la casa Amatller, amb la voluntat d'establir un diàleg entre tots dos edificis.

Per a la mateixa família, Puig i Cadafalch va construir la fàbrica Casarramona, actual seu del Caixafòrum.

Casa Pich i Pon (1921)

Aquesta casa, que avui allotja una entitat financera, va ser un encàrrec del polític lerrouxista i anticatalanista Pich i Pon a Puig i Cadafalch, malgrat les seues diferències ideològiques. La casa ha estat parcialment modificada.

Al capdamunt hi ha dues imatges del déu missatger grec Hermes.

Balconada amb columnes jòniques

Another Way al Fòrum Social

El grup Another Way va actuar diumenge al passeig de Lluís Companys  de Barcelona en el marc del programa del Fòrum Social Català 2014.

Activitats i paradetes del Fòrum Social

Another Way és un duo de Terrassa format pel guitarrista Mark Rock i la cantant Atenea Carter. El seu estil musical s'inspira en la música negra i el rock.

El duo Another Way

Passejades agradables: el Camp Nou

Després de l'Eix Macià, de Sabadell, i el turó de la Rovira, de Barcelona, presentem avui un altre suggeriment de passejada urbana: l'entorn del Camp Nou.

1. El Camp Nou

Es pot accedir al recinte exterior del Camp Nou, que, quan no hi ha partit, té les portes obertes. Això ens permet d'acostar-nos a l'estadi i admirar-lo de fora estant. Passejant pel voltant, podem veure una rèplica en menut de la font de Canaletes de la Rambla. És destacable també l'estàtua dedicada al mític jugador hongarès Kubala (1927-2002).

Si és dia de partit, podrem veure l'autocar del Barça aparcat, esperant que els jugadors acaben la sessió d'entrenament matinal per a dur-los a l'hotel de concentració. Amb una mica de sort (o de paciència), podrem veure els jugadors muntant a l'autocar.

Afeccionats esperant la sortida dels jugadors 

En aquesta zona hi ha diversos bars, entre els quals un de la cervesa Damm i un Pans&Company. Així mateix, els dies de partit hi ha un munt de paradetes que venen tota mena de productes relacionats amb el Barça. No podrem evitar que se'ns atanse un revenedor o altre oferint-nos entrades a més bon preu que a les taquilles.

Continuant el nostre recorregut, passarem per davant de l'antiga Masia, amb una escultura de l'Avi culer.

La Masia amb l'Avi 

2. La Casa de Maternitat

Més avant, arribarem al recinte de la Casa de Maternitat, un parc amb diversos pavellons començats a construir al segle XIX. La Casa de Maternitat atenia dones embarassades pobres o fadrines i acollia xiquets òrfens.

El parc és un oasi de pau i tranquil·litat. Els pavellons, de totxo vist, acullen avui un ampli ventall d'entitats: un institut, un arxiu, la UNED, instal·lacions de la Universitat de Barcelona, les emissores de la Xarxa, etc.

El Pavelló Rosa

El parc amb el Camp Nou al fons

3. Restaurant Hoy

Si la passejada ens ha obert la gana, no gaire lluny d'ací, continuant per la travessera de les Corts, trobarem una proposta gastronòmica interessant: el restaurant Hoy. Es tracta d'un restaurant xinès de qualitat amb molts d'anys d'experiència.

El local és menut i això fa que sovint es formen coes a l'entrada. Un banc situat just davant del restaurant alleugereix l'espera. L'interior està decorat amb gerros i altres motius xinesos i amb fotografies dedicades de famosos que al llarg dels anys han passat pel restaurant: Àngel Casas, Kiko Ledgar, Migueli, etc. En són clients personatges com l'escriptor Quim Monzó o l'històric advocat independentista Josep Maria Loperena.

El servei és eficient, amable i atent. S'hi menja bé a un bon preu. Els caps de setmana es pot menjar a la carta per uns vint euros. Les gambes amb arròs cruixent són sorprenents i la mariscada a la planxa a l'estil xinès, excel·lent. Com a llevant de taula recomanem el gelat amb suc de taronja i Cointreau.

4. Botiga Ecoebre

Si allarguem deu minuts la passejada, baixant pel carrer de Numància, podrem arribar a la botiga Ecoebre (c/ Caballero, 72), inaugurada al novembre. Ecoebre és la botiga d'una cooperativa agrària ecològica de les Terres de l'Ebre que ofereix els seus productes directament als consumidors barcelonins. A la botiga hi podem trobar taronges, llimes, aranges, fesols, oli verge, etc., i també productes elaborats i envasats, com suc de taronja i melmelades. Proveir-se de bons productes de la terra pot ser una manera profitosa d'acabar la passejada.

Passejades agradables: el turó de la Rovira

El turó de la Rovira és un rogle de Barcelona apartat dels turistes i de la massificació. Al capdamunt hi ha l’espai de les bateries antiaèries que es van fer servir contra els avions italians durant la Guerra Civil Espanyola. Després, durant la postguerra, aquestes construccions militars van ser reconvertides en barraques on vivien els immigrants espanyols.

Vista de Barcelona, amb el carrer de Castillejos al mig

 Avui dia, aquest rogle poc conegut és un mirador que ofereix unes vistes espectaculars damunt de la ciutat. El visitant hi pot contemplar, en una volta de 360º, des dels Tres Fumerals del Besòs fins al port, Montjuïc i l’aeroport, i per darrere, els barris que queden entre el turó de la Rovira i Collserola.

Plafó a l'entrada de l'espai

 

A part de les vistes, l’espai mereix una visita per ell mateix. Hi podem veure les restes de les defenses antiaèries, encara amb els caragols de ferro on es collaven les bateries. Podem observar com algunes d’aquestes construccions van ser reconvertides en habitatges precaris pels immigrants espanyols: queden restes de terres enrajolats i de parets de dutxa emmanisades. Aquestes barraques van formar el que es va conèixer com a Barri dels Canons.

El Museu d’Història de Barcelona hi ha instal·lat plafons informatius amb plànols de les instal·lacions militars i amb fotografies de la postguerra que mostren la vida quotidiana dels veïns del Barri dels Canons. Al cim també hi trobem el depòsit d’aigua del Carmel.

 

Un plafó davall d'una figuera de pala

És molt recomanable d’anar-hi al tardet. Hi ha gent que s’hi endú entrepans i beguda i s’asseuen a contemplar com la nit cau i la ciutat s’il·lumina. Les vistes nocturnes de la ciutat, del cim del turó estant, són increïbles.
 

El turó de la Rovira ofereix també atractius naturals. L’arbre predominant és el pi, però hi abunden també les figueres de pala i les atzavares.

 

Accés

Per a arribar-hi, es pot agafar el metro fins a la parada del Carmel (L5). Després s’ha d’agafar el minibús 119, que us muntarà fins a la plaça de la Mitja Lluna, des d’on surt el carrer de Labèrnia. Seguiu-lo i, en cinc minuts, fareu cap al cim del turó. El tram final del carrer és un caminet emporlanat i estret que de nit s’il·lumina amb llums situats arran de terra.

La Sagrada Família del turó estant

 

Figueres de pala i pins

Ah!, per a qui no ho sàpiga, el carrer de Labèrnia està dedicat al lexicògraf i gramàtic de Traiguera (Baix Maestrat) Pere Labèrnia i Esteller, autor del famós Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina (1839), que va ser la base de molts de diccionaris posteriors.

L'estany del parc de la Ciutadella

Continuo traient suc de l’excel·lent obra d’Alexandre Ribó Els bastiments menors catalans, ja comentada en aquest blog.



Faenes de neteja a l'estany de la Ciutadella

L’estany del parc de la Ciutadella, de Barcelona, ha canviat molt al llarg de la història. A mitan segle XX estava unit amb la cascada del mateix parc per un canal navegable que passava per davall de tres ponts i tenia una illeta a mitan camí. Al mig de l’estany hi havia una illa, l’illa de les Esfinxs, anomenada així perquè la seua costa era plena d’esfinxs, de la boca de les quals sortia un raig d’aigua.

El primer vaixell que va navegar per l’estany de la Ciutadella, segons Ribó, va ser un bot amb aires de clíper, que apareix fotografiat el 1902. En segon lloc, hi ha el bot elegant, fotografiat el 1906. A cada amura (la part externa del buc) hi duia un xicotet escut de Barcelona. Entre 1925 i 1932 per l’estany hi navegaven unes góndoles amb quatre bancs menades per gondolers. Els hidrocicles de dos bucs, en què el tripulant anava assegut com si anés amb bicicleta, van coexistir amb les góndoles. També hi ha constància de l’existència d’una canoa canadenca. Després de la Guerra Civil, apareixen els botets, que eren un bots rústics de tall català. Apareixen en una fotografia del 1951 en què encara es veuen els animals quimèrics de l’illa de les Esfinxs, però sense llançar aigua.

Les actuals llanxetes de plàstic

Actualment, les naus que solquen l’estany són llanxetes de plàstic de color verd, lletges i sense glamur. Creiem que l’Ajuntament hauria de fer que a l’estany hi tornessen a navegar naus elegants de fusta. La imatge turística de Barcelona hi guanyaria d’allò més.