Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mar. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de febrer del 2018

Per a una història de la pesca dels Països Catalans


S’acaba de publicar Per a una història de la pesca dels Països Catalans. Recerca i reflexions historiogràfiques, que és accessible en línia. L’obra, impulsada pel Museu de la Pesca de Palamós, arreplega onze aportacions de recercadors de diversos centres, com les universitats de Girona d’Alacant. El llibre pretén rellançar els estudis històrics sobre la pesca marítima, especialment entre els jóvens estudiants.

Entre els diversos estudis que conté, m’ha resultat especialment interessant «La pesca en blanc i negre», de Miquel Martí i Joan Lluís Alegret. L’article original s’havia publicat el 2003 dins La pesca a Catalunya. Els autors hi expliquen com s’han organitzat els pescadors catalans, com s’ha desenvolupat amb el pas del temps el procés extractiu, quins sistemes de pesca s’han utilitzat tradicionalment i com eren les embarcacions de pesca, entre altres aspectes relacionats amb la història de la pesca a Catalunya.
Portada del llibre
 
 L’estudi comença fent una mica d’història, remuntant-se a les indústries de salaó que els fenicis van establir al litoral català. Es parla de la inseguretat a la mar a causa dels atacs continus dels pirates barbarescos. Per a protegir-se, els habitants de las poblacions costaneres es van instal·lar a l’interior, en llocs protegits o no visibles des de la costa. Això explica per què moltes poblacions tenen dos assentaments: un d’origen medieval a l’interior i un altre a la costa, ocupat inicialment pels pescadors, moltes voltes només temporalment, com és el cas d’Alcanar i les Cases d’Alcanar.
 

Martí i Alegret tracten també de la feudalització de l’espai marítim i pesquer, que va tindre lloc durant l’alta edat mitjana. Les servituds feudals no es van derogar fins al 1817. A la Ràpita, per exemple, l’amo formal de la mar era el rei, però el Gremi de Pescadors tenia el dret d’explotació dels recursos.

Es fa referència també als orígens de l’associacionisme pesquer. La primera associació de pescadors documentada a la Mediterrània occidental és la Confraria de Sant Pere de Tortosa (document del 1114), que agrupava els pescadors de les llacunes del Delta.

El pas següent, a partir del segle XVI, és la corporativització de l’activitat pesquera, seguida de l’inici de la intervenció de l’Estat en la gestió de la pesca. A l’inici del segle XIX els gremis de pescadors comencen a desaparèixer i s’inicia la gestió estatal de la pesca, que comporta l’hegemonia de l’art d’arrossegament.

El 1935 se celebra a Tarragona la Primera Assemblea d’Associacions Nacionals de Pescadors de la Mediterrània, amb la finalitat d’ordenar la pesca d’arrossegament. Es van crear les juntes locals, que havien de determinar les distàncies mínimes a la costa que les embarcacions d’arrossegament haurien de respectar. En el cas de Catalunya, es van aprovar les distàncies que ja s’aplicaven consuetudinàriament, adaptades a les especificitats geogràfiques de cada comunitat. Així, per exemple, des de les Cases d’Alcanar fins a la Farola de les Goles de l’Ebre, la distància es va fixar en 10 braces de profunditat, és a dir, una fondària d’uns dèsset metres si fa no fa.

Al llarg de Per a una història de la pesca dels Països Catalans, els lectors hi trobaran a manta informació sobre aspectes diversos relacionats amb la història, l’antropologia, la biologia o l’ecologia de la pesca a la nostra mar.

 

divendres, 18 de març del 2016

Models d'embarcacions catalanes dels segles XIX i XX


Al Consorci El Far, del port de Barcelona, s'ha fet una interessant exposició: «Models d'embarcacions de la costa catalana i de les illes Balears (XIX-XX)». S'hi han mostrat maquetes dels vaixells de vela que han navegat per la mar i els rius catalans. Les maquetes són fetes amb molta precisió i detallisme, i són els resultats d'uns estudis minuciosos dels seus autors.



Barques de pesca tradicionals


S'hi ha pogut veure, per exemple, un enginyós molí de riu, muntat sobre dos llaguts, que es feia servir a l'Ebre per a cercar sempre el punt del riu on hi havia el màxim corrent per a moure la roda. Els molins de riu depenien molt seguit de les variacions del cabal o de l’acumulació de sediments. Amb aquest sistema podien menejar el molí segons les necessitats de cada moment.

Molí de riu


També podem veure una reproducció d’una barca arrossera de Tortosa, la Garxal, que rep el nom d’un marjal que hi ha a l’esquerra del Delta.
Barca arrossera


Una altra embarcació tradicional de les goles de l’Ebre és la pontona. De pontonetes, més menudes que la pontona, també en navegaven per la badia dels Alfacs i pels espills d’aigua de Sòl de Riu, a Alcanar.
Pontona del Delta


I encara hi trobem una altra barca de les que es feien servir al delta de l’Ebre: la muleta.
Muleta

diumenge, 12 de maig del 2013

Plàncton: passió per la mar

El setmanari L'Econòmic publica un reportatge sobre l'empresa Plàncton, amb seu a Tortosa. L'empresa, creada per Aurora Requena i Eli Bonfill, totes dues amb un màster en ciències de la mar, es dedica, entre altres activitats, a dissenyar itineraris interpretatius submarins i costaners. Plàncton ha fet un projecte per a l'Ajuntament d'Alcanar que ha consistit en la instal·lació de plafons al front marítim que expliquen els valors naturals de les platges i de la pesca de la zona.

Per a aquest estiu han amanit un interessant itinerari submarí a les platges de l'Ametlla de Mar. Es tracta d'un itinerari guiat que mostra la praderia de posidònia i els altres elements que configuren la riquesa marina d'aquesta població de la Costa Daurada.

Plafó dissenyat per Plàncton a la platja de Sòl de Riu (Alcanar). Foto: Plàncton.

És una bona idea, que es podria traslladar al sud de les goles de l'Ebre, a la Costa dels Tarongers, on hi ha meravelloses platges de còdols, com les d'Alcanar, amb timbes vora la mar. Seria una manera de difondre els valors ambientals i de traure un profit econòmic, de manera respectuosa amb el medi, de la riquesa submarina, és a dir, dels polps, les sépies, els capellanets i les ortigues de la platges que envolten el Caputxet.