El molí d'oli de la Mundana

El setmanari L’Econòmic publica un article sobre el molí d’oli La Mundana, situat al polígon industrial del Salt, a la Ràpita. Aquest molí dóna servei als oleïcultors de la Ràpita, Alcanar i altres poblacions de la comarca.

Foto: L'Econòmic

El moliner, Emili Forcadell, fa deu anys que es va fer càrrec del molí familiar. Des de fa dos anys comercialitza l’oli amb la marca La Mundana, que és el nom de la partida que hi ha a la vora del molí.

Les vendes es fan al mateix molí i en botigues de la Ràpita i Alcanar. Ara volen vendre per Internet, però, de moment, el web està en construcció.

Les varietats d’olives principals amb què treballa La Mundana són la morruda, la farga i la sevillenca, que són les pròpies del Montsià.

Enguany la producció d’oli al Baix Ebre i el Montsià ha estat baixa per culpa de la picada de la mosca de l’oliva. Les temperatures elevades de l’octubre van afavorir la proliferació de plagues. Les olives amb picades de la mosca es destinen a fer oli llampant, que és un oli verge amb una acidesa superior a 3º que no es pot consumir directament i s’ha de barrejar amb altres olis verges per a fer oli refinat.

Quan les olives arriben al molí, se separen les olives plegades de terra de les collides de l’arbre, que produeixen un oli de més qualitat. L’oli es conserva en uns trulls i quan s’ha de vendre es filtra.

Aromes per a pastissos

El setmanari L’Econòmic publica un article sobre l’empresa Ricart, d’Esparreguera (Baix Llobregat), que es dedica a produir i vendre licors per a aromatitzar pastissos. Tot i ser una empresa catalana, no té el web en català.

Entre els licors més venuts hi ha el de taronja i el d’aigua de flor de taronger. Té una selecció de licors premium, amb més esperit (60º), d’entre els quals destaquen el de taronja (es fa macerant tant la fruita com la pell de la taronja) i l’amaretto (licor d’origen italià fet amb pinyols de bercoc i ametles amargues).

També produeixen un brandi aromatitzat amb mandarines. I estan explorant noves aromes, com la de yuzu, un cítric d’origen japonès.

Yuzu. Foto: Wikipedia

 

La Cooperativa Exportadora d'Agris d'Alcanar

El setmanari L’Econòmic publica un reportatge sobre la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar. També el darrer número de la revista Alcanar hi dedica quatre pàgines, que inclouen una entrevista al gerent de la Cooperativa, Federico Tarazona.

Federico Tarazona. Foto: L'Econòmic

 

Malauradament, el nom de la Cooperativa conté un error lingüístic. El mot «agris» és un castellanisme. La forma correcta en català és cítrics. L’error és degut al fet que, quan es va crear la Cooperativa, el 1963, el nom era en espanyol, i després, quan es va voler catalanitzar, se’n va fer una mala traducció a partir del mot espanyol agrios. Confiem que, ara que acaba de complir cinquanta anys i inicia una nova etapa, aprofite per a corregir el nom, perquè, si algú hi entén, de cítrics, és precisament la Cooperativa Exportadora de Cítrics d’Alcanar.

La Cooperativa produeix 27.000 tones de cítrics (18.000 de mandarines i 9.000 de taronges) a l’any i factura uns 12 milions d’euros. Dóna faena a 335 treballadors i té 214 socis (d’Alcanar i d’altres pobles del Montsià i el Baix Maestrat).

La Cooperativa té una marca pròpia (Montsià), però la major part de la producció es comercialitza amb marca blanca. Ara es planteja de comercialitzar mandarina amb fulla, per a que el consumidor puga comprovar que es tracta d’un producte fresc. La fulla no enganya: si veem que es comença a semar, vol dir que fa massa temps que es va collir la fruita.

Oli del Montsià: cooperativa Acomont

El setmanari L’Econòmic dedica un reportatge a la cooperativa d’oli del Montsià Acomont. Aquesta cooperativa, que dóna faena a 14 treballadors, és el resultat de la unió de les cooperatives d’Ulldecona, la Galera, Santa Bàrbara, Mas de Barberans i Camarles.

Acomont ven al mercat català i a la Xina, Califòrnia i Colòmbia. Té un miler de socis i produeix uns 5 milions de quilos d’olives cada any, tot i que enguany la producció serà la meitat per culpa de la sequera i de la mosca de l’oliva, les picades de la qual han proliferat per la calor que ha fet durant la tardor. A més, les retallades pressupostàries de la Generalitat han provocat una reducció dels tractaments aeris contra la mosca que es fan cada any, que han passat de tres a un.

Acomont envasa l’oli amb les marques Acomont (oli verge i extra verge), Ilercavònia (DO Baix Ebre i Montsià), Bancals (olis varietals) i Mil Tardors (oli provinent de 1.500 oliveres mil·lenàries). Els olis varietals es fan olives de les varietats sevillenca, morruda i farga.

 

L’oli s’envasa a la planta d’Ulldecona, construïda el 2008, que ocupa 800 m² i té una capacitat de producció de 900 litres per hora.

 

Planta d'Acomont a Ulldecona

Els productes d’Acomont es poden comprar des del seu web. Per exemple, una caixa de tres garrafes de 5 litres d’oli verge extra costa uns 81 € (IVA inclòs).

Cademar: musclos de les Cases d'Alcanar

La revista L’Econòmic publica un article sobre l’empresa Cademar, dedicada a la producció i comercialització de musclos. Cademar té una depuradora amb venda directa al públic a la corba del Bou de la N-340, a Alcanar.

L’empresa ha instal·lat tres vivers surants a mar oberta, davant de les Cases. Cada un té 3.600 metres de llargada i està fixat amb un bloc de formigó de 7 tones a cada cap. A mar oberta han de posar proteccions corda per corda, però les moixarres els les trenquen. Això fa que la producció (uns 40.000 kg anuals) no siga tan alta com a la badia del Fangar, on, a causa de la poca fondària, hi ha menys depredadors. A més, a mar oberta els musclos creixen més a espaiet.

Cademar, que dóna faena a 23 treballadors, participa en un projecte per a cultivar grúmols a les goles de l’Ebre. També té el projecte d’oferir visites guiades a la musclera.

Plàncton: passió per la mar

El setmanari L'Econòmic publica un reportatge sobre l'empresa Plàncton, amb seu a Tortosa. L'empresa, creada per Aurora Requena i Eli Bonfill, totes dues amb un màster en ciències de la mar, es dedica, entre altres activitats, a dissenyar itineraris interpretatius submarins i costaners. Plàncton ha fet un projecte per a l'Ajuntament d'Alcanar que ha consistit en la instal·lació de plafons al front marítim que expliquen els valors naturals de les platges i de la pesca de la zona.

Per a aquest estiu han amanit un interessant itinerari submarí a les platges de l'Ametlla de Mar. Es tracta d'un itinerari guiat que mostra la praderia de posidònia i els altres elements que configuren la riquesa marina d'aquesta població de la Costa Daurada.

Plafó dissenyat per Plàncton a la platja de Sòl de Riu (Alcanar). Foto: Plàncton.

És una bona idea, que es podria traslladar al sud de les goles de l'Ebre, a la Costa dels Tarongers, on hi ha meravelloses platges de còdols, com les d'Alcanar, amb timbes vora la mar. Seria una manera de difondre els valors ambientals i de traure un profit econòmic, de manera respectuosa amb el medi, de la riquesa submarina, és a dir, dels polps, les sépies, els capellanets i les ortigues de la platges que envolten el Caputxet.