Taronges de Sud-àfrica a Alcanar

Som en plena temporada de la collita de la taronja i som a Alcanar, un poble on la producció de cítrics és molt important. Doncs bé, en un supermercat d'Alcanar es venen taronges de Sud-àfrica, concretament de la varietat nàvel (vegeu la foto).

El poble està envoltat de tarongerals, però les taronges que es venen al supermercat han fet un llarguíssim viatge de milers de quilòmetres per a que els consumidors d'Alcanar en puguen comprar (s'entén que els consumidors que no són pagesos i no tenen tarongers propis). A més, es venen a 1,19 euros, un molt bon preu. No me'n puc fer raó!

Quin sentit té que a les cases canareves es mengen taronges de Sud-àfrica? És la globalització, clar! Però no trobeu que és absurd? Per què hem de menjar taronges de l'altre cap del món, quan en podríem menjar de quilòmetre 0, de fet, gairebé de metre 0?

Moció del Parlament sobre el projecte Castor, el servei d'ambulàncies al Montsià i la crisi dels cítrics

El Parlament ha aprovat la Moció 193/X, sobre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Entre altres mesures, aquesta moció demana al Govern de Catalunya que faça les gestions necessàries davant el Govern de l'Estat per a que pose fi a la hibernació del magatzem de gas submarí del projecte Castor i en desmantelle definitivament les instal·lacions.

La moció també insta el Govern a mantenir en el nou concurs de transport sanitari el servei d'ambulàncies a Alcanar i Sant Jaume d'Enveja amb els mateixos recursos mòbils i les seues bases. El Govern, a més, haurà d'estudiar el rendiment dels serveis d'ambulàncies del Montsià per a que les decisions que s'hagen de prendre sobre aquest servei estiguen fonamentades en les necessitats reals i en l'orografia.

Així mateix, la moció demana al Departament d'Agricultura que pose en marxa un pla de xoc per a donar una resposta efectiva a la crisi del cítric, amb la finalitat de fer transparents les clàusules i la cobertura de les assegurances i de reduir el mòdul corresponent a l'índex de rendiment net aplicable a l'IRPF per a les activitats agrícoles afectades per circumstàncies excepcionals i sobrevingudes. El Govern ha de donar compte a la Comissió d'Agricultura del Parlament, ans del 19 de juny, de l'eficiència de les mesures de suport econòmic als productors adoptades.

En el trancurs del debat de la moció, la diputada d'Iniciativa Hortènsia Grau ha retret al diputat d'ERC Lluís Salvadó que demane un pla de xoc per als cítrics quan va votar en contra d'una esmena d'Iniciativa als pressupostos, pactada amb Unió de Pagesos, que anava en el mateix sentit. Grau ha acusat Salvadó de manca de coherència: «No sé si és que vol carregar el mort a Unió, al conseller Pelegrí, no ho sé, però és una cosa rara, perquè, si vostès volien fer un pla de xoc per als cítrics, haver votat la moció».

El diputat de Convergència Albert Batet ha defensat l'actuació del Govern a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona i ha fet una llista dels compromisos complits, com ara «la variant de Sant Jaume d’Enveja, l’estació de mercaderies de l’Aldea, la reforma de la setena planta del Joan XXIII, el casal de la gent gran d’Alcanar...».

Aromes per a pastissos

El setmanari L’Econòmic publica un article sobre l’empresa Ricart, d’Esparreguera (Baix Llobregat), que es dedica a produir i vendre licors per a aromatitzar pastissos. Tot i ser una empresa catalana, no té el web en català.

Entre els licors més venuts hi ha el de taronja i el d’aigua de flor de taronger. Té una selecció de licors premium, amb més esperit (60º), d’entre els quals destaquen el de taronja (es fa macerant tant la fruita com la pell de la taronja) i l’amaretto (licor d’origen italià fet amb pinyols de bercoc i ametles amargues).

També produeixen un brandi aromatitzat amb mandarines. I estan explorant noves aromes, com la de yuzu, un cítric d’origen japonès.

Yuzu. Foto: Wikipedia

 

La Cooperativa Exportadora d'Agris d'Alcanar

El setmanari L’Econòmic publica un reportatge sobre la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar. També el darrer número de la revista Alcanar hi dedica quatre pàgines, que inclouen una entrevista al gerent de la Cooperativa, Federico Tarazona.

Federico Tarazona. Foto: L'Econòmic

 

Malauradament, el nom de la Cooperativa conté un error lingüístic. El mot «agris» és un castellanisme. La forma correcta en català és cítrics. L’error és degut al fet que, quan es va crear la Cooperativa, el 1963, el nom era en espanyol, i després, quan es va voler catalanitzar, se’n va fer una mala traducció a partir del mot espanyol agrios. Confiem que, ara que acaba de complir cinquanta anys i inicia una nova etapa, aprofite per a corregir el nom, perquè, si algú hi entén, de cítrics, és precisament la Cooperativa Exportadora de Cítrics d’Alcanar.

La Cooperativa produeix 27.000 tones de cítrics (18.000 de mandarines i 9.000 de taronges) a l’any i factura uns 12 milions d’euros. Dóna faena a 335 treballadors i té 214 socis (d’Alcanar i d’altres pobles del Montsià i el Baix Maestrat).

La Cooperativa té una marca pròpia (Montsià), però la major part de la producció es comercialitza amb marca blanca. Ara es planteja de comercialitzar mandarina amb fulla, per a que el consumidor puga comprovar que es tracta d’un producte fresc. La fulla no enganya: si veem que es comença a semar, vol dir que fa massa temps que es va collir la fruita.

Suc d'imazalil

En l'etiqueta d'una bossa de taronges comprada a Mercadona es pot llegir : «Conservado con ceras Imazalil». L’imazalil és un fungicida amb què es tracten les taronges i altres fruites per a evitar que els fongs penetren a la pell. Això permet que es conserven durant més temps, en el llarg camí entre l’arbre i el consumidor. Les taronges que arriben al supermercat tractades amb imazalil i encerades són molt llustroses i lluentes, però segurament fa molts de dies que es van collir i, per tant, no són un producte gaire fresc.

A més, segons un estudi de la Universitat de Costa Rica, l’imazalil és tòxic per a l’home ja que ataca el sistema endocrí. La normativa obliga a avisar el consumidor de la presència d’aquests productes químics en la fruita.

Hem de recordar que en alguns supermercats, a més de taronges encerades i tractades amb fungicides, en podem trobar d’altres que potser no són tan atractives a la vista, però que són més naturals i més fresques.

Compliment de la normativa en la venda de cítrics

La diputada Hortènsia Grau, que va ser professora a l’institut d’Alcanar durant uns quants anys, ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya sobre el compliment de la normativa en la venda de cítrics.

La major part de les explotacions de cítrics a Catalunya es concentren al Montsià i el Baix Ebre. Només a Alcanar se’n conreen més de 8.000 hectàrees. El sector pateix una greu crisi a causa, entre altres raons, de la sobreproducció de clementines i de l’entrada de contingents de països tercers. Els pagesos es veuen obligats a vendre les clementines a 3-10 cèntims/kg, mentre que el cost de producció és d’uns 20 cèntims/kg. Tot i amb això, molta clementina no s’ha pogut vendre. Una gran part de la producció es destina a l’exportació i són les grans distribuïdores europees les que acaben fixant els preus de compra.

Aquesta proposta de resolució, que es fa ressò d’uns acords aprovats pel Ple de l’Ajuntament d’Alcanar l’1 de març de 2012, insta a penalitzar l’ús de productes reclam que fan les grans superfícies i a exercir el control duaner dels cítrics que vénen del Marroc i de Turquia. També demana que s’impulsen la utilització d’un contracte homologat de compravenda de cítrics i els mecanismes de control de les importacions per a que complisquen la normativa de comercialització de la Unió Europea i les condicions fitosanitàries.

Cítrics per Internet

La revista L’Econòmic publica un article sobre l’empresa de Bítem (Baix Ebre) Licarfruit, dedicada a la producció i venda per Internet de cítrics i olives.

El principal avantatge de comprar taronges i mandarines per Internet és que el client les rep a casa acabades de collir: no s’han passat setmanes emmagatzemades i no s’han hagut de tractar amb cera i altres productes químics.

Licarfruit fa producció integrada i cada any fa anàlisis de la terra, l’aigua i els fruits. Les varietats de mandarines que produeix són la marisol, que és molt primerenca (es comença a collir al setembre), i la clemenules. Pel que fa a les taronges, produeix navel·late, lanelate, newhall i una varietat que desconeixia, la chislet summer, que, com el nom indica, és molt tardana: es pot collir fins al juliol.

Hi ha altres pagesos que venen cítrics per Internet, com MaMi Taronges (també producció integrada) i Lo Vert (producció ecològica), d’Alcanar (Montsià). Com a mostra de preus (trets dels seus webs):

Licarfruit                  Caixa de 10 kg de navel·late      22,90 € (regal d’un setrill d’oli)

Mami Taronges      Caixa de 10 kg de lanelate          22 €

Licarfruit vol promocionar el consum de mandarines per Cap d’Any, en comptes del raïm. Celebro aquesta idea, que ja havia expressat jo mateix en aquest bloc. Tanmateix, hi ha una cosa que no m’acaba de fer el pes: volen vendre els 12 galls de mandarina ja pelats i envasats en una caixeta. Tots sabem que, per a que siga bona, la mandarina ha de ser acabada de pelar. A més, utilitzar un envàs per als galls de mandarina em pareix una mesura molt poc ecològica i absolutament innecessària.

Conscienciem la gent per a que celebre el Cap d’Any amb un producte de proximitat com la mandarina, però sense contribuir a malgastar recursos.

Per Cap d’Any, 12 galls de mandarina

Per a celebrar l’any nou, els italians mengen llenties i els japonesos, fideus. A la península Ibèrica mengem dotze grans de raïm. Es veu que la cosa ve d’un any en què hi va haver sobreproducció de raïm i es va pensar que d’aquesta manera es podria aprofitar l’excedent. De llavors ençà, la majoria dels catalans ens hem menjat els dotze grans de raïm al ritme de les campanades com si es tractés d’una tradició ancestral, revestida a més d’una aurèola de superstició, segons la qual si no te’ls has menjat tots quan sona la darrera campanada tindràs un any ple de desgràcies i malvestats. Ben aclarit, l’únic que aconsegueixen molts és començar l’any mig ennuegats.

Tenint en compte el dit origen d’aquest costum, no seria més lògic que al país de la mandarina ho celebréssem amb dotze galls de mandarina? És fruita de temporada i de proximitat. A més, varietats com la clementina no tenen pinyols, i això és un avantatge respecte al raïm. I si convé, es poden triar gallons xicotets, que sempre són més ràpids d’engolir.

Entrevista a Carles Roig, de la Unió de Pagesos

El setmanari L’Econòmic publica una entrevista al responsable del sector de cítrics d’Unió de Pagesos, el canareu Carles Roig.

Roig hi explica que un 50% de les clementines es destrueixen perquè el mercat no les vol. Enguany, de les 120.000 tones de mandarines que es produiran a Catalunya, la meitat es destruiran perquè ha plogut molt i són massa grosses.

La gran distribució imposa una tarifa plana que fa que el quilo de clementines es pague al  citricultor a 10-15 cèntims, mentre que el cost de producció se situa en 20-25 cèntims.

Un 96% dels cítrics es destinen a l’exportació. Segons Roig, quan Catalunya siga independent es podrà forçar Mercabarna a destinar més espai a la producció del país.

Un dels principals problemes de la producció de clementina és que es concentra en tres mesos, del novembre al gener, durant els quals es col·lapsa el mercat.