La 'Xilella fastidiosa' arriba al País Valencià

El bacteri de la Xilella fastidiosa ha saltat la mar i ha arribat finalment al sud del País Valencià, des d’on es tem que es puga escampar cap a la resta dels Països Catalans. En aquests moments s’està intentant seqüenciar l’espècie detectada al País Valencià per a saber de quina soca es tracta.

Arran d’aquest fet, la diputada Hortènsia Grau, que ja havia presentat una bateria de qüestions sobre aquest tema al Govern (vegeu l’entrada anterior), ha presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya.

Aquesta proposta demana que s’apliquen mesures de control molt rigoroses als vivers, que s’estudie exhaustivament el cicle vital dels possibles vectors (transmissors del bacteri). També demana que es prohibisca la tala dels arbres afectats perquè això podria ser un incentiu per a demanar ajuts europeus per a plantar espècies més productives. En aquest mateix sentit, la proposta de resolució demana que es prohibisca el canvi d’usos del sòl actualment ocupat per vilars, vinya o ametlers.

Finalment, la proposta de resolució presentada també demana la prohibició del conreu d’espècies transgèniques resistents a la Xylella fastidiosa.

Xilella fastidiosa

La diputada Hortènsia Grau ha presentat diverses preguntes al Govern de Catalunya sobre la Xilella fastidiosa.

La Xilella fastidiosa és un bacteri que afecta principalment oliveres, ametlers i cítrics. Té la seua àrea de distribució a Amèrica, on es manté estable, però el 2013 va arribar a Europa per Itàlia, el 2015 va passar a França i, finalment, l’any passat va arribar als Països Catalans, concretament a les Illes.

No hi ha una cura coneguda per a aquest bacteri que no pose en risc l’agricultura. Només s’hi poden aplicar mesures de contenció, com la destrucció de tots els arbres situats en un rogle de 100 metres a la redona o l’ús massiu d’insecticides per a erradicar els agents transmissors.

Concretament, l’Hortènsia Grau demana quines accions duu a terme el Departament d’Agricultura, quin pressupost es destina al control de vivers i quants de diners es destinen a la recerca sobre la malaltia provocada pel bacteri. També pregunta si el Govern de Catalunya s’ha coordinat amb els governs d’altres territoris i amb els sindicats agraris. Seria especialment interessant que es coordinés amb el Govern de les Illes, com a territori ja afectat, i amb el del País Valencià, pels intensos intercanvis de planter entre Catalunya i el País Valencià.

Finalment, la diputada de Catalunya Sí que es Pot pregunta si s’ha plantejat la possibilitat de fer recerca en una finca pilot sobre el comportament del bacteri i els possibles mètodes de control aplicats als arbres afectats.

 

Moció del Parlament sobre el projecte Castor, el servei d'ambulàncies al Montsià i la crisi dels cítrics

El Parlament ha aprovat la Moció 193/X, sobre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Entre altres mesures, aquesta moció demana al Govern de Catalunya que faça les gestions necessàries davant el Govern de l'Estat per a que pose fi a la hibernació del magatzem de gas submarí del projecte Castor i en desmantelle definitivament les instal·lacions.

La moció també insta el Govern a mantenir en el nou concurs de transport sanitari el servei d'ambulàncies a Alcanar i Sant Jaume d'Enveja amb els mateixos recursos mòbils i les seues bases. El Govern, a més, haurà d'estudiar el rendiment dels serveis d'ambulàncies del Montsià per a que les decisions que s'hagen de prendre sobre aquest servei estiguen fonamentades en les necessitats reals i en l'orografia.

Així mateix, la moció demana al Departament d'Agricultura que pose en marxa un pla de xoc per a donar una resposta efectiva a la crisi del cítric, amb la finalitat de fer transparents les clàusules i la cobertura de les assegurances i de reduir el mòdul corresponent a l'índex de rendiment net aplicable a l'IRPF per a les activitats agrícoles afectades per circumstàncies excepcionals i sobrevingudes. El Govern ha de donar compte a la Comissió d'Agricultura del Parlament, ans del 19 de juny, de l'eficiència de les mesures de suport econòmic als productors adoptades.

En el trancurs del debat de la moció, la diputada d'Iniciativa Hortènsia Grau ha retret al diputat d'ERC Lluís Salvadó que demane un pla de xoc per als cítrics quan va votar en contra d'una esmena d'Iniciativa als pressupostos, pactada amb Unió de Pagesos, que anava en el mateix sentit. Grau ha acusat Salvadó de manca de coherència: «No sé si és que vol carregar el mort a Unió, al conseller Pelegrí, no ho sé, però és una cosa rara, perquè, si vostès volien fer un pla de xoc per als cítrics, haver votat la moció».

El diputat de Convergència Albert Batet ha defensat l'actuació del Govern a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona i ha fet una llista dels compromisos complits, com ara «la variant de Sant Jaume d’Enveja, l’estació de mercaderies de l’Aldea, la reforma de la setena planta del Joan XXIII, el casal de la gent gran d’Alcanar...».

Proposta de desdoblament de l'autovia A-7

El Grup Parlamentari Socialista ha presentat una moció en què insta el Govern a dur a terme diverses actuacions al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre.  Aquesta moció es debatrà en el Ple del 18 de març.

Entre les mesures proposades per a les Terres de l'Ebre hi ha la d'exigir al Govern de l'Estat que inicie les obres de desdoblament de l'autovia de l'interior A-7, que elabore un pla de contingència per a evitar el trànsit de camions per la N-340 i que l'autopista AP-7 siga debades mentre no es pose en funcionament la dita autovia.

La moció també demana al Govern de Catalunya que intensifique el treball interdepartamental per a eliminar les plagues que afecten els ecosistemes i els conreus de les Terres de l'Ebre.

Fa cent anys

Comencem amb molta il·lusió un nou any, que és el del Tricentenari: fa 300 anys que Catalunya va perdre les llibertats nacionals i enguany pot ser l’any que comence a recuperar-les.

Però, sense anar tan lluny, què passava fa cent anys?

El 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba com a president. El 9 de gener els presidents de les quatre diputacions van aprovar l’estatut de la Mancomunitat. Aquell mateix any la Lliga Regionalista va guanyar les eleccions.

En l’agricultura es produïen canvis importants. Al nord del País Valencià la introducció del regadiu feia que els tradicionals garroferals comencessen a ser substituïts per tarongerals. Al novembre del 1914, la revista Iberia publicava el text següent: «En Villarreal, Nules y Castellón los terrenos que fueron algarrobares hoy son ricos naranjales por los muchos motores que se han montado para regar».

Mentrestant, a Alcanar, Andreu Ulldemolins s’oferia per a ajudar en l’obra del Diccionari de la llengua catalana, promogut per Antoni Maria Alcover i que acabaria essent conegut com a Diccionari català-valencià-balear.

Mosques de l'olivera transgèniques

Iniciativa per Catalunya Verds ha presentat al Parlament una proposta de resolució per a impedir que s'alliberen mosques de l'olivera transgèniques.

La mosca de l'olivera és una plaga que afecta els vilars del sud de Catalunya. L'insecte pica l'oliva per a pondre-hi els ous. La larva naix i creix dins de l'oliva i la fa malbé.

L'empresa britànica Oxitec ha demanat autorització per a fer un assaig de camp d'alliberament de mosques transgèniques amb l'objectiu de fer-les servir contra les mosques de l'olivera naturals. Si s'autoritzés, aquesta seria la primera vegada que s'alliberen animals transgènics a Europa.

Oxitec proposa de fer l'assaig en 48 oliveres en una àrea de 1.500 m² d'una finca situada en un lloc no concretat del sud de Catalunya. Les oliveres es taparien amb sàrsies i s'hi alliberarien mosques mascle desenvolupades per l'empresa. L'experiment té una durada prevista de tres mesos.

Segons ICV-EUiA, la sol·licitud d'Oxitec no inclou cap pla per a avaluar la bioseguretat de l'experiment. Per això, demanen que se li denegue l'autorització.

Plaga de conills

La revista Presència publica un reportatge sobre la plaga de conills que afecta el sud de Catalunya. Una de les zones més afectades és el Montsià, especialment els municipis de Santa Bàrbara i Masdenverge. Segons Joan Montesó, responsable de fauna d’Unió de Pagesos, un dels conreus més afectats són els cítrics. Els conills, que han trobat als tarongerals un hàbitat ideal, roseguen la soca dels tarongers fins a matar l’arbre. Hi ha finques on s’han hagut d’arrancar tots els arbres.

A les Terres de l’Ebre i del Sénia, s’ha permès d’utilitzar un tipus de trampa molt efectiva que caça el conill viu. Ara pareix que la superpoblació de conills en aquesta zona s’ha reduït a causa d’un brot de mixomatosi que n’ha matat molts.

Al terme d’Alcanar, segons les dades de la Direcció General de Medi Natural, la mitjana de conills capturats cada temporada del 2007 ençà és d’uns 0,34 per hectàrea. Aquesta quantitat és superior a la registrada als termes veïns d’Ulldecona i la Ràpita.

Un altre animal que provoca moltes destrosses és el porc senglar, que ataca els conreus de panís, les oliveres, les pataqueres, els ametlers, etc. Els conreus adobats amb fem atrauen especialment els senglars. Al terme d’Alcanar, per exemple, els senglars que baixen del Montsià es mengen els melons i fan malbé els melonars de la partida de la Martinenca.

Cítrics per Internet

La revista L’Econòmic publica un article sobre l’empresa de Bítem (Baix Ebre) Licarfruit, dedicada a la producció i venda per Internet de cítrics i olives.

El principal avantatge de comprar taronges i mandarines per Internet és que el client les rep a casa acabades de collir: no s’han passat setmanes emmagatzemades i no s’han hagut de tractar amb cera i altres productes químics.

Licarfruit fa producció integrada i cada any fa anàlisis de la terra, l’aigua i els fruits. Les varietats de mandarines que produeix són la marisol, que és molt primerenca (es comença a collir al setembre), i la clemenules. Pel que fa a les taronges, produeix navel·late, lanelate, newhall i una varietat que desconeixia, la chislet summer, que, com el nom indica, és molt tardana: es pot collir fins al juliol.

Hi ha altres pagesos que venen cítrics per Internet, com MaMi Taronges (també producció integrada) i Lo Vert (producció ecològica), d’Alcanar (Montsià). Com a mostra de preus (trets dels seus webs):

Licarfruit                  Caixa de 10 kg de navel·late      22,90 € (regal d’un setrill d’oli)

Mami Taronges      Caixa de 10 kg de lanelate          22 €

Licarfruit vol promocionar el consum de mandarines per Cap d’Any, en comptes del raïm. Celebro aquesta idea, que ja havia expressat jo mateix en aquest bloc. Tanmateix, hi ha una cosa que no m’acaba de fer el pes: volen vendre els 12 galls de mandarina ja pelats i envasats en una caixeta. Tots sabem que, per a que siga bona, la mandarina ha de ser acabada de pelar. A més, utilitzar un envàs per als galls de mandarina em pareix una mesura molt poc ecològica i absolutament innecessària.

Conscienciem la gent per a que celebre el Cap d’Any amb un producte de proximitat com la mandarina, però sense contribuir a malgastar recursos.

Entrevista a Carles Roig, de la Unió de Pagesos

El setmanari L’Econòmic publica una entrevista al responsable del sector de cítrics d’Unió de Pagesos, el canareu Carles Roig.

Roig hi explica que un 50% de les clementines es destrueixen perquè el mercat no les vol. Enguany, de les 120.000 tones de mandarines que es produiran a Catalunya, la meitat es destruiran perquè ha plogut molt i són massa grosses.

La gran distribució imposa una tarifa plana que fa que el quilo de clementines es pague al  citricultor a 10-15 cèntims, mentre que el cost de producció se situa en 20-25 cèntims.

Un 96% dels cítrics es destinen a l’exportació. Segons Roig, quan Catalunya siga independent es podrà forçar Mercabarna a destinar més espai a la producció del país.

Un dels principals problemes de la producció de clementina és que es concentra en tres mesos, del novembre al gener, durant els quals es col·lapsa el mercat.