Els residus nuclears travessaran les Terres del Sénia

Segons l'estudi d'impacte ambiental del projecte de construcció del magatzem central de residus nuclears a Villar de Cañas (Espanya), els residus emmagatzemats a les centrals nuclears de Vandellòs i Ascó seran transportats per carretera fins al dit magatzem central. Els residus nuclears travessaran les comarques del Montsià i el Baix Maestrat per l'autopista AP-7. L'empresa Enresa preveu de fer un mínim de tres trasllats al mes.

El transport públic a les Terres de l'Ebre i del Sénia

La diputada falduda Núria Ventura, del PSC, ha formulat en el Ple del Parlament una pregunta al Govern sobre el servei ferroviari a les Terres de l'Ebre. Segons Ventura, la línia de rodalia 16, entre Ulldecona i Barcelona, és «una autèntica vergonya» i els viatges, «un autèntic calvari».

El col·lectiu Jóvens de l'Ebre ha comptat els retards acumulats durant el setembre: 2.140 minuts, és a dir, 36 hores de retard acumulat! Fa quinze dies, el trajecte entre Ulldecona i Barcelona va durar sis hores!

En la seua resposta, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha dit que lamentava el mal servei que s'estava prestant a les Terres de l'Ebre, que és conseqüència de «la profunda equivocació en la priorització de les inversions que fa el Govern d'Espanya».

Vila ha fet esment de les diverses actuacions que s'han fet en el marc de les competències del Govern de Catalunya en l'àmbit del transport públic. L'1 d'octubre es va posar en marxa una línia de bus exprés entre Tortosa i Alcanar, la qual ha rebut una valoració de 8 sobre 10 dels usuaris. A més, d'estiu va funcionar un servei de llançadora entre les Terres de l'Ebre i l'aeroport de Barcelona.

Ramon Berenguer IV: la conquesta de Tortosa

Com hem dit en l’entrada anterior, un dels fets històrics més importants protagonitzats per Ramon Berenguer IV va ser la conquesta de Tortosa. El llibre Ramon Berenguer IV, de Josep-David Garrido, explica amb precisió i detalls aquest esdeveniment.

Sulayman ibn Mundhir Sayyid ad-Dawla era el senyor de Tortosa, Lleida i Dénia (capital del soldanat) quan el comte Artau II del Pallars Sobirà va atacar Tortosa. Aleshores, la ciutat de Tortosa, que exercia la seua influència fins a Peníscola, era regida per un dels fills de Betyr. Com explica Garrido, «d’aquest moment és l’erecció del castell d’Amposta, alçat contra els tortosins». Barata l’ajuda militar, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, va reconèixer a Artau II la possessió de la Suda de Tortosa.

Des de la caiguda de Saragossa a mans dels aragonesos (1118), les terres de la Frontera Superior d’Alandalús eren governades de València estant.

Ramon Berenguer III havia aconseguit sotmetre al pagament de paries les ciutats de Tortosa i València, però la derrota de Corbins (1124) va comportar la pèrdua dels ingressos procedents de la coacció als governants d’aquestes ciutats.

El 1134, governant ja a Catalunya Ramon Berenguer IV, els almoràvits, amb la col·laboració de contingents lleidatans i tortosins, van vèncer els aragonesos a Fraga, i el 1136, els van prendre el castell de Mequinensa amb la participació de contingents de Tortosa, Lleida i Fraga. Segons Garrido, «Ramon Berenguer IV no mogué cap dit per a impedir-ho».

El 1145 es va morir estimbat l’emir almoràvit d’Alandalús, Taxufín. Hom no sap qui governava Tortosa en aquell moment.

Entre 1145 i 1147, el poder almoràvit va desaparèixer de les regions orientals d’Alandalús. Abd Al·lah Ibn Iyad, cap de la guarnició de València, d’origen lleidatà, que havia conspirat contra els almoràvits, va aconseguir ampliar el seu poder fins a les terres de l’Ebre. Ibn Iyad es va morir el 1147 i va ser succeït per Muhammad ibn Mardanix, el rei Llop.

La Tortosa del segle XII era una societat profundament arabitzada i d’un islamisme exacerbat, per la situació de frontera religiosa en què es trobava. Per això, hi havia molts d’alfaquins (teòlegs) i ulemes (estudiosos de la llei islàmica). A l’entorn rural de Tortosa, «hi havia un gran nombre de mesquites i llocs de culte, i fins i tot una ràbita, una mena de cenobi  islàmic amb funcions religioses i militars, al delta de l’Ebre: la Ràpita de Cascall».

L’1 de juliol de 1148 l’armada catalana era a la boca de l’Ebre. La host del comte de Barcelona que va assetjar Tortosa estava formada per 200 cavallers i mil peons. A aquests s’hi ha d’afegir els hòmens del senescal i la milícia de la ciutat de Barcelona, més les forces aragoneses. Tot plegat, uns 5.000 hòmens. També hi van prendre part l’exèrcit genovès, que acabava de participar en la presa d’Almeria, cavallers templers i cavallers anglesos, flamencs, lorenesos i borgonyons.

Garrido explica que «l’orde de l’Hospital, convertit en militar, també aportà cavallers, la qual cosa li permetria l’expansió futura per terres del Montsià».

Completaven les hosts cristianes les forces occitanes, encapçalades per Guillem VI de Montpeller.

La conquesta de Tortosa va resultar molt complicada i va estar a punt de fracassar per esgotament dels recursos econòmics del comte de Barcelona, però, finalment, el 30 de desembre de 1148 la Suda es va donar, però amb condicions.

Els tortosins tindrien un any de coll per a abandonar casa seua i instal·lar-se, si volien, a les ravals.

Ramon Berenguer IV s’annexionava la ciutat i el terme de Tortosa, que anava del coll de Balaguer a Ulldecona. Hi restava una comunitat musulmana minoritzada i hi arribaven nous pobladors. Un terç del total restava en mans dels genovesos. Gènova es va comprometre a respectar els súbdits de Mardanix que havien restat a Tortosa.

El 30 de setembre de 1149, el comte de Barcelona atorga la carta de poblament als nous habitants de Tortosa, i el 1153 adquireix als genovesos la seua tercera part de la ciutat. Ara bé, Gènova va conservar l’illot de Sant Llorenç (l’actual barri de Ferreries).

La voluntat de Ramon Berenguer IV d’expandir els seus dominis no s’acaba amb Tortosa. Així, el 1157 es compromet a donar als hospitalers, quan el conquerisca, el castell de Cervera del Maestrat.

Ramon Berenguer IV, de Josep-David Garrido

Aquest llibre, publicat a l’abril del 2014, és una dels llibres d’història més interessants que han aparegut enguany. L’historiador medievalista Josep-David Garrido (Alacant, 1965) ens ofereix una completa biografia del comte Ramon Berenguer IV (1113-1162). L’obra, de 350 pàgines, està escrita en un to divulgatiu i és de lectura molt amena. Per a redactar-la l'autor ha consultat a manta documents de l'època.

Comença amb una contextualització històrica de l’incipient Principat de Catalunya i de la família comtal de Barcelona, entre els membres de la qual destaquen el pare del protagonista (Ramon Berenguer III) i la mare (Dolça de Provença). El capítol següent tracta de la infantesa i l’adolescència de Ramon Berenguer IV.

Una de les fites més importants de la vida de Ramon Berenguer IV és la unió amb Aragó, regne que li va ser donat per Ramir II. El llibre també explica episodis com l’enfrontament amb Ponç Hug I d’Empúries i l’acord amb els templers. També destaquen fets militars com la Primera Guerra Baussenca, la campanya contra Almeria i, sobretot, les conquestes de Tortosa, Lleida i Fraga.

Els darrers capítols del llibre estan dedicats a l’apogeu del regnat de Ramon Berenguer IV i al seu traspàs i  el seu sepeli a Ripoll.

El llibre conté una genealogia del comte i uns mapes històrics molt útils de la Provença i els estats de la península Ibèrica de l’època. També resulta molt pràctic l’índex onomàstic del final.

El llibre ha estat publicat per Rafael Dalmau, Editor i costa 20 euros.

Gratuïtat del peatge d'Alcanar, Ulldecona i Vinaròs

Els grups parlamentaris de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Socialista i d'Iniciativa per Catalunya han presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en què demanen al Govern de l'Estat la gratuïtat dels peatges d'Alcanar, Ulldecona i Vinaròs, i també de l'Hospitalet de l'Infant, mentre no es pose en funcionament l'autovia A-7.

Els municipis de les Terres de l'Ebre i del Sénia i el Govern de Catalunya van consensuar un traçat alternatiu al que proposava l'estudi informatiu del tram entre la Jana i el Perelló de l'autovia A-7, aprovat el 2005.

Aquesta proposta consensuada evitava que el traçat afectés un espai protegit de la Xarxa Natura 2000 i el futur aeròdrom de les Terres del Sénia, s'atansava a l'autopista AP-7 i es perllongava fins a l'Ametlla de Mar.

Una resolució de la Direcció General de Carreteres de l'Estat del 2007 va aprovar provisionalment l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental amb la nova alternativa entre Sant Rafel del Riu i el Perelló. Aquests estudis no reflectien tot el traçat proposat des de les Terres de l'Ebre i del Sénia, per la qual cosa diversos ajuntaments hi van presentar al·legacions.

El 2010 la Direcció General de Carreteres aprova provisionalment l'estudi d'impacte ambiental de la solució recomanda del tram entre la Jana i el Perelló. Els ajuntaments hi tornen a presentar al·legacions.

Al febrer d'enguany, la ministra de Foment ha aprovat definitivament l'estudi informatiu del tram entre la Jana i el Perelló, que selecciona una alternativa que s'ha de desenvolupar en projectes successius, modificada per la variant de Santa Bàrbara.

A més de la gratuïtat dels peatges, la Proposta de resolució presentada demana a la ministra de Foment que respecte la proposta de traçat consensuada pels municipis de les Terres de l'Ebre i del Sénia i el Govern de Catalunya, que redacte el projecte de l'autovia A-7 entre la Jana i l'Hospitalet de l'Infant i que execute immediatament les obres.

L'obra impresa de la Mancomunitat

Amb motiu del centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, la Direcció d'Estudis Parlamentaris del Parlament de Catalunya ha organitzat l'exposició «L'obra impresa de la Mancomunitat 1914-1925». Es tracta d'una mostra del fons bibliogràfic de la Biblioteca del Parlament, fruit de la donació de Josep Fornas, diputat de la primera legislatura.

Els fons seleccionats s'agrupen en diversos àmbits: història de la institució, política social, agricultura, etc.

El mapa següent mostra la xarxa de línies telefòniques del 1922. Podem veure que el telèfon ja arribava a Alcanar, per un ramal que venia d'Ulldecona. 

Aquest altre mapa mostra les federacions agrícoles en què la Mancomunitat havia dividit Catalunya. La Federació Agrícola de l'Ebre  és la número 36. 

Detall ampliat del Mapa de federacions agrícoles

És molt interessant també el Mapa del paludisme a la vall de l'Ebre. Hi podem apreciar com a la Ràpita hi ha un focus de paludisme endèmic fins al 1911 (punt blau) i un focus de paludisme nou (punt roig). El paludisme també es coneix amb el nom de malària.

Proposta de resolució al Parlament sobre la paralització del projecte Castor

El Grup Parlamentari de Convergència i Unió ha presentat, amb data de l'1 de juliol, una proposta de resolució a la Comissió d'Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya sobre la planta del projecte Castor. CiU recorda que «arran dels moviments sísmics que es van començar a produir davant de les costes d'Alcanar i que van afectar les localitats de la Ràpita, Ulldecona, les Cases d'Alcanar i Alcanar», el Govern va demanar la informació necessària per a acreditar si els sismes eren provocats per la injecció de gas, però el Ministeri d'Indústria no li ha respost.

La proposta de resolució demana la paralització definitiva i immediata i el desmantellament total de les plantes terrestre i marítima del projecte Castor. Així mateix, reclama al Govern de l'Estat que li presente la documentació que li va demanar fa un any.

D'altra banda, el text presentat insta a trobar una solució per a evitar que les compensacions econòmiques a Escal UGS repercutisquen sobre els consumidors.

Finalment, la proposta de resolució demana que es determinen les responsabilitats tècniques i polítiques per mitjà de la Comissió Europea si s'han fet activitats incompatibles amb les directives europees sobre normes comunes per al mercat interior de gas natural.