Gratuïtat del peatge d'Alcanar, Ulldecona i Vinaròs

Els grups parlamentaris de Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Socialista i d'Iniciativa per Catalunya han presentat una proposta de resolució al Parlament de Catalunya en què demanen al Govern de l'Estat la gratuïtat dels peatges d'Alcanar, Ulldecona i Vinaròs, i també de l'Hospitalet de l'Infant, mentre no es pose en funcionament l'autovia A-7.

Els municipis de les Terres de l'Ebre i del Sénia i el Govern de Catalunya van consensuar un traçat alternatiu al que proposava l'estudi informatiu del tram entre la Jana i el Perelló de l'autovia A-7, aprovat el 2005.

Aquesta proposta consensuada evitava que el traçat afectés un espai protegit de la Xarxa Natura 2000 i el futur aeròdrom de les Terres del Sénia, s'atansava a l'autopista AP-7 i es perllongava fins a l'Ametlla de Mar.

Una resolució de la Direcció General de Carreteres de l'Estat del 2007 va aprovar provisionalment l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental amb la nova alternativa entre Sant Rafel del Riu i el Perelló. Aquests estudis no reflectien tot el traçat proposat des de les Terres de l'Ebre i del Sénia, per la qual cosa diversos ajuntaments hi van presentar al·legacions.

El 2010 la Direcció General de Carreteres aprova provisionalment l'estudi d'impacte ambiental de la solució recomanda del tram entre la Jana i el Perelló. Els ajuntaments hi tornen a presentar al·legacions.

Al febrer d'enguany, la ministra de Foment ha aprovat definitivament l'estudi informatiu del tram entre la Jana i el Perelló, que selecciona una alternativa que s'ha de desenvolupar en projectes successius, modificada per la variant de Santa Bàrbara.

A més de la gratuïtat dels peatges, la Proposta de resolució presentada demana a la ministra de Foment que respecte la proposta de traçat consensuada pels municipis de les Terres de l'Ebre i del Sénia i el Govern de Catalunya, que redacte el projecte de l'autovia A-7 entre la Jana i l'Hospitalet de l'Infant i que execute immediatament les obres.

L'obra impresa de la Mancomunitat

Amb motiu del centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, la Direcció d'Estudis Parlamentaris del Parlament de Catalunya ha organitzat l'exposició «L'obra impresa de la Mancomunitat 1914-1925». Es tracta d'una mostra del fons bibliogràfic de la Biblioteca del Parlament, fruit de la donació de Josep Fornas, diputat de la primera legislatura.

Els fons seleccionats s'agrupen en diversos àmbits: història de la institució, política social, agricultura, etc.

El mapa següent mostra la xarxa de línies telefòniques del 1922. Podem veure que el telèfon ja arribava a Alcanar, per un ramal que venia d'Ulldecona. 

Aquest altre mapa mostra les federacions agrícoles en què la Mancomunitat havia dividit Catalunya. La Federació Agrícola de l'Ebre  és la número 36. 

Detall ampliat del Mapa de federacions agrícoles

És molt interessant també el Mapa del paludisme a la vall de l'Ebre. Hi podem apreciar com a la Ràpita hi ha un focus de paludisme endèmic fins al 1911 (punt blau) i un focus de paludisme nou (punt roig). El paludisme també es coneix amb el nom de malària.

Proposta de resolució al Parlament sobre la paralització del projecte Castor

El Grup Parlamentari de Convergència i Unió ha presentat, amb data de l'1 de juliol, una proposta de resolució a la Comissió d'Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya sobre la planta del projecte Castor. CiU recorda que «arran dels moviments sísmics que es van començar a produir davant de les costes d'Alcanar i que van afectar les localitats de la Ràpita, Ulldecona, les Cases d'Alcanar i Alcanar», el Govern va demanar la informació necessària per a acreditar si els sismes eren provocats per la injecció de gas, però el Ministeri d'Indústria no li ha respost.

La proposta de resolució demana la paralització definitiva i immediata i el desmantellament total de les plantes terrestre i marítima del projecte Castor. Així mateix, reclama al Govern de l'Estat que li presente la documentació que li va demanar fa un any.

D'altra banda, el text presentat insta a trobar una solució per a evitar que les compensacions econòmiques a Escal UGS repercutisquen sobre els consumidors.

Finalment, la proposta de resolució demana que es determinen les responsabilitats tècniques i polítiques per mitjà de la Comissió Europea si s'han fet activitats incompatibles amb les directives europees sobre normes comunes per al mercat interior de gas natural.

Deu punts que la nova gramàtica normativa hauria de resoldre, segons Josep Ruaix

El lingüista Josep Ruaix va llegir una conferència en l’acte de cloenda del Postgrau de correcció de la UAB. Hi va exposar els deu punts que, al seu pensament, hauria de resoldre la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). Són els següents:

1. Grafia dels mots greco-llatins que originalment terminen en –as

Proposa la terminació en –es per als mots més usats (àlies, Messies) i en –as per als menys usats, els que es prestarien a confusió i els no adaptats (Càritas).

2. Dièresis inconvenients

S’haurien d’admetre, mas que siga com a secundàries, les grafies sense dièresi de mots com traidor o veinatge i de cultismes com tiroidisme. Segons Ruaix, es tracta d’ultracorreccions o d’una rutina injustificada.

3. El guionet en els compostos

Les normes del 1996 sobre el guionet en els compostos presenten greus inconvenients. Ruaix troba que el guionet pot exercir set funcions: fonètica (pre-escolar / preestablir, amb pronúncia diferent del prefix en català central, però difícil d’aplicar per als occidentals), morfològica (una rata-penada / unes rates-penades, d’acord amb la flexió de nombre tradicional),  sintàctica (la Corona catalano-aragonesa / els catalanoparlants), semàntica (abans-d’ahir / abans d’ahir), fisiognòmica (cap-i-cua / capitost), diacrítica (bec-gros, compost paratètic / caragròs, compost sintètic) , estilística (fer el tant-se-me’n-dóna).

4. Ús dels signes admiratiu i interrogatiu inicials

Els consells de la Secció Filològica de l’IEC eren poc realistes. Hi ha tres sistemes: el de màxima claredat (inventat per l’espanyol; multiplica els signes sense necessitat), el de màxima economia (seguit per la majoria de llengües; es presta a dubtes interpretatius) i el sistema equilibrat (té en compte la llargària, l’estructura i la prosòdia de la frase, i el contrast entre enunciativa i interrogativa).

5. Admissió de cap en lloc de gens de

S’ha d’admetre l’ús de l’adjectiu cap en lloc de la locució gens de perquè és una evolució lingüística natural i té un ús popular i literari: Ell no em fa cap cas (Fabra).

6. Admissió de la combinació de pronoms es + pronom de 1a o 2a persona

El fenomen consisteix a canviar un pronom feble de 1a o 2a persona per un pronom reflexiu de 3a persona: No te m’espantis > No se m’espantis.

7. Oracions de relatiu sense verb

Cal evitar les oracions de relatiu amb verb implícit introduïdes pel pronom el qual precedit de preposició: El pare tenia uns quants llibres, entre els quals algun en italià > El pare tenia uns quants llibres, entre ells algun en italià.

8. Primera persona de plural de l’imperatiu d’alguns verbs

En alguns verbs de radical velaritzat, la 1a persona de plural de l'imperatiu pot no velaritzar-se: beguem nosaltres / bevem nosaltres; Mengem i bevem!.

9. Distribució de les preposicions per i per a

La proposta d’escriure sempre per davant d’infinitiu és filològicament infundada (el gir per + infinitiu simple amb valor causal ha existit sempre, des de Llull fins a l’actualitat), gramaticalment incongruent (Materials per a l’estudi de l’aragonès / Materials per a estudiar l’aragonès) i socialment disgregadora, demagògica i contraproduent (no té en compte el conjunt de la llengua).

10. D’aquí a mitja hora o d’aquí mitja hora?

Ruaix aconsella de no aplicar la proposta de Solà d’escriure aquestes construccions sense la preposició a.

Barcelona: Ruta Puig i Cadafalch

Barcelona acull una important quantitat d'edificis de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Uns quants d'aquests edificis es concentren al centre de l'Eixample, en un radi relativament curt, cosa que permet de visitar-los seguint una ruta com la que us proposem avui. El centre cívic Casa Elizalde ofereix aquesta ruta dins del seu programa d'activitats.


Puig i Cadafalch, a més d'arquitecte, va ser historiador de l'art i polític. Va arribar a ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923).


La seua obra arquitectònica se sol dividir en tres períodes: el període rosa, el més prolífic i plenament modernista; el període blanc, del qual s'ha conservat poca cosa, i el període groc, molt més racionalista.


La ruta que proposem es pot fer en dues hores i consta dels edificis següents:

• Casa Serra (Diagonal / rambla de Catalunya)
• Casa del Baró de Quadras (Diagonal)
• Casa Terrades (Diagonal / Rosselló)
• Casa de Puig i Cadafalch (Provença)
• Casa Amatller (passeig de Gràcia)
• Casa Casarramona (passeig de Gràcia)
• Casa Pich i Pon (plaça de Catalunya)

Casa Serra (1907)


També coneguda com a edifici de la Diputació. Pertany al període rosa. Integra l'estil plateresc i influències de l'arquitectura centreeuropea.

Portalada plateresca amb l'escut que representa una serra

El senyor Serra va morir sense arribar a ocupar-la. Posteriorment va ser un col·legi de monges, que van reformar completament l'interior. Va estar a punt de ser assolada, però es va salvar pels pèls. Actualment acull serveis de la Diputació de Barcelona.


De la façana destaca el ràfec i la torre d'inspiració suïssa. La portalada és d'estil plateresc i conté un escut amb una serra, en honor del propietari, el senyor Serra.

Casa Serra: ràfec i torre

Casa del Baró de Quadras (1905) 

Va ser seu de la Casa Àsia. Actualment acull l'Institut Ramon Llull i no es pot visitar.

Adopta formes del gòtic flamíger. Té l'entrada principal, per on accedien els carruatges, per la Diagonal. Sortien pel carrer del darrere i anaven cap a unes cotxeres per a aparcar.

De la façana principal destaquen la decoració amb escultures i la porta, situada en un costat per a trencar la simetria, com és característic del Modernisme. La decoració de la porta, en ferro forjat, dibuixa un model de flor amb quatre pètals que s'ha convertit en símbol del paviment de Barcelona.

Façana principal, d'estil gòtic flamíger

Detall de la façana: Sant Jordi mata el drac



Flor de quatre pètals a la porta principal



Casa Terrades (1905)

Casa Terrades

També coneguda com a Casa de les Punxes. La va fer construir el senyor Terrades per a les seues tres filles. En realitat, es tracta d'un bloc amb tres habitatges amb sengles entrades.

De la façana destaca el fet que, llevat de la part inferior, esta construïda amb maons, un material que fins aquell moment no es considerava prou noble.

L'edifici forma una illa de cases amb cinc cantonades. Les tres façanes principals estan coronades per dos mosaics i un relotge de sol, fets amb manises. Un dels mosaics representa Sant Jordi. Conté la creu de Sant Jordi, les quatre barres i una inscripció amb el text: «Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat». Curiosament aquesta inscripció va passar desapercebuda durant tot el període de la dictadura franquista, cosa encara més sorprenent si tenim en compte que davant per davant hi havia una comissaria de la policia del règim.

Mosaic de Sant Jordi

Detall de les manises de la part inferior d'una balconada

Casa de Puig i Cadafalch (1925)


Al carrer de Provença, molt a prop del passeig de Gràcia, hi ha la casa de Puig i Cadafalch. Pertany al període groc. A la façana hi destaca un esgrafiat.

Esgrafiat

Porta amb la data de construcció

Casa Amatller (1900)

Va ser un encàrrec de l'empresari xocolater Amatller per a sa filla. Els pisos superiors eren per a llogar-los.

La part superior de la façana és una paret sense res darrere.

Part superior de la façana

En la façana destaca un conjunt de tres escultures que representen sa filla, amb un aspecte jove i virginal, una dona que se la mira amb enveja i un fotògraf amb una càmera que immortalitza la imatge.

Balcó de ferro forjat

En la decoració hi veiem fulles d'ametler en referència al cognom de la família. Els porticons dels balcons i finestres tenen un caràcter arabitzant.

Porticons

Casa Casarramona (1924)

És just davant de la casa Amatller, però sovint passa desapercebuda. És d'un estil entre noucentista i racionalista. De la decoració de la façana en destaquen els gerros amb flors.

Casa Casarramona

Els porticons de les finestres imiten l'estil dels de la casa Amatller, amb la voluntat d'establir un diàleg entre tots dos edificis.

Per a la mateixa família, Puig i Cadafalch va construir la fàbrica Casarramona, actual seu del Caixafòrum.

Casa Pich i Pon (1921)

Aquesta casa, que avui allotja una entitat financera, va ser un encàrrec del polític lerrouxista i anticatalanista Pich i Pon a Puig i Cadafalch, malgrat les seues diferències ideològiques. La casa ha estat parcialment modificada.

Al capdamunt hi ha dues imatges del déu missatger grec Hermes.

Balconada amb columnes jòniques

Another Way al Fòrum Social

El grup Another Way va actuar diumenge al passeig de Lluís Companys  de Barcelona en el marc del programa del Fòrum Social Català 2014.

Activitats i paradetes del Fòrum Social

Another Way és un duo de Terrassa format pel guitarrista Mark Rock i la cantant Atenea Carter. El seu estil musical s'inspira en la música negra i el rock.

El duo Another Way

Errors lingüístics en la publicitat

Alguns anuncis dels que podem veure al metro o pel carrer contenen errades lingüístiques greus. Se suposa que aquests anuncis han estat elaborats per agències publicitàries professionals i que el disseny, la fotografia i el text han estat estudiats meticulosament. Seguret que aquestes campanyes publicitàries tenen uns costos molt elevats, però, incomprensiblement, ningú no n'ha revisat el text des del punt de vista gramatical.

L'entitat Aldees Infantils SOS ha fet uns cartells que contenen errades de pronoms febles, com "Fes-te'n soci d'Aldees Infantils SOS", en què hi ha un clar pleonasme. La forma correcta seria: "Fes-te soci d'Aldees Infantils SOS".

En aquest mateix cartell hi podem llegir l'expressió "Trucan's", amb l'apòstrof mal posat. La forma correcta seria: "Truca'ns". Cal dir que hem pogut observar com en alguns cartells de format més menut (no en tots) aquesta segona errada ha estat esmenada, però no pas el pleonasme de la frase anterior.

Ara bé, Aldees Infantils SOS és una entitat sense ànim de lucre. Més greu ens pareixen les errades en la publicitat d'una multinacional de la restauració com McDonald's.

Com podem observar en la foto de més avall, l'anunci de McDonald's conté l'expressió "Tambè per portar". Els autors d'aquest anunci confonen els verbs portar i emportar-se. A més, accentuen malament l'adverbi també. En català correcte podríem dir: "També per a emportar-se" o "També per a endur-se".

En favor de McDonald's podem dir que és una empresa que empra habitualment el català, tant en la retolació interior i exterior com en la publicitat. 

Com a curiositat, podeu provar d'entrar en un McDonald's de qualsevol ciutat del món, per més recòndita que siga, i demanar un Happy Meal (un menú infantil). Podreu comprovar que l'embolcall de la joguina de regal inclou l'avís de seguretat també en català.