Benet XVI com Blanquerna

El papa Benet XVI acaba de fer públic que ha decidit abdicar. És un fet realment inusual que un papa abdique.

Això m’ha fet recordar que el primer papa de la història que va abdicar va ser un papa de ficció: el Blanquerna de Ramon Llull. Blanquerna, que és el protagonista de l’obra de Llull Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna son fill, era un ermità que va arribar a papa i que, de Roma estant, va solucionar tots els problemes de la cristiandat. Fet això, va decidir plegar.

Quan Llull va escriure aquesta novel·la (1283-1285) cap papa no havia abdicat. Era una cosa impensable, que no havia passat mai. Pocs anys després, el papa Celestí V va abdicar (1295). Es va inspirar en Blanquerna?

Les «culmines» de les abelles

Avui m’he trobat un text que parlava de «la síndrome del despoblament de les culmines de les abelles». «Les culmines»? D’on deu haver sortit aquest mot tan estrany? Pel context he comprès que es referia als basos (també anomenats ruscos), és a dir, aquelles caixes destinades a allotjar els eixams d’abelles per a aprofitar-ne la mel.

Seguret que l’autor deu haver escrit el castellanisme «colmenes» i hi deu haver passat el corrector automàtic. Si teniu el corrector automàtic de català del Word activat i escriviu «colmenes», veureu que el corrector marca com a error aquest mot, perquè no existeix en català, i us proposa com a alternativa el mot més paregut que troba, que en aquest cas és «culmines» (del verb culminar). Ja només cal que l’autor incaut es cregue que realment la manera correcta de dir «colmenes» en català és «culmines» i ja tenim l’empastre servit.

La Masrojana: olives del Priorat

Olives trencades de La Masrojana

La revista L’Econòmic publica un article sobre La Masrojana, empresa del Masroig que envasa olives, patés d’oliva i olis aromatitzats. La Masrojana compra les olives als pagesos del Priorat. Les olives que comercialitza són arbequines, empeltre, trencada, de Casp, gaspatxana, mançanilla i gordal.

És una de les cinc úniques empreses de l’Estat que fabrica patés d’oliva. En fa d’oliva arbequina i d’empeltre, i també fa paté coent amb pebre roig.

Té una línia d’olis verges aromatitzats amb taronja, llima, romer, all i pesteta. Per a fer-los, molen l’oliva amb la fruita o l’espècia i, en acabat, en lleven les restes.

Cançó de llaurar de Tavernes de la Valldigna

La secció dedicada a Internet de la revista Presència recorda el pas de l’etnomusicòleg texà Alan Lomax pels Països Catalans els anys 1952 i 1955. Lomax hi va arreplegar cançons i altres testimonis de la cultura popular del moment. Aquestes cançons es poden trobar, geolocalitzades, en el web Lomax Geo Archive.  

En la mateixa seguida, transcric una cançó de llaurar arreplegada per Lomax a Tavernes de la Valldigna (Safor) el 1952. Al pagès que la canta li diuen Antoni Escrihuela. Les cançons de llaurar eren les cançons que els llauradors cantaven quan anaven darrere el matxo i agarrats a la pollegana. Hi anaven intercalant crits a l’animal. Aquestes cançons s’han sentit durant segles a les nostres terres, però el seu ressò fa temps que es va apagar. Els moderns tractors sorollosos no volen cançons ni romanços.

Cançó de llaurar

I a la vora del riu, mare

m’ha deixat les espardenyes.

Mare, no le ho diga al pare

que jo tornaré a per elles.

I a la vora del riu, mare.

 

El que templa una guitarra

també templa un guitarró

i a la filla del meu sogre

qui li la templa sóc jo.

I el que templa una guitarra.

 

En ma vida ha fet faena,

en ma vida ha fet faena.

I no m’ha faltat mai un quinzet

I complint esta condena

per robar-li a un senyoret

el rellotge i la cadena.

 

I en un quinzet tinc un puro

i en dos quinzets, una pipa

i en dos quinzets, una guitarra

i en una pesseta, una xica.

I en un quinzet, tinc un puro.

Verat amb taronja

La revista Cuina del gener publica una recepta d’escabetx de verat i taronja. La veritat és que la preparació de la recepta, en alguns punts, és una mica embolicadora i confusa. Nosaltres n’hem fet una adaptació.



Els ingredients

Ingredients:

2 verats grans

1 ceba tendra

1 safranòria tendra

150 g d’oli

50 g de bajoquins

3 taronges

1 fulla de llorer

Farina

Sal

Pebre negre

Fulles d’endívia (escarola)

1 mangrana

Preparació:

Per a anar bé, aquest plat convé preparar-lo el dia ans. Així li donem temps per a que s’amare del gust de la taronja.



1.       Lleveu les brunades dels verats i talleu-los a rodanxes grosses. Salpebreu-los.

2.       Lleveu la pell d’una taronja i reserveu-la a la nevera. Talleu la pell a la juliana, escaldeu-la, refredeu-la amb aigua i gel, escorreu-la i reserveu-la.

3.       Enfarineu les rodanxes de verat i fregiu-les una mica. Reserveu-les.

4.       Amb les altres dues taronges, feu suc.



El verat cuit, ans de llevar-ne les pells de taronja

5.       Talleu les verdures a la juliana i salteu-les en l’oli, afegiu-hi el verat i banyeu-ho amb el suc de taronja. Abaixeu el foc al mínim i coeu-ho fins que el verat siga cuit.

6.       Al darrer moment, afegiu-hi la fulla de llorer i la pell de taronja escaldada. Rectifiqueu-ho de sal.

7.       Tapeu-ho i deixeu-ho reposar fins enseldemà.

8.       En el moment de servir-ho, feu a galls la taronja pelada.  Desgraneu la mangrana.

9.       Lleveu de la paella les pells de taronja, que no s’han de menjar: són només per a aromatitzar. Serviu-ho acompanyat d’una amanida d’endívia, els galls de taronja i els grans de mangrana. Amaniu-ho amb el mateix suc de la paella.

Bon profit!

 

Espavil, que ve el carril!

La Cambra de Comerç de Tortosa i els ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l’Ebre reclamen que l’Euromed s’ature, mas que siga una vegada al dia, a l’estació de l’Aldea. Cada dia set trens Euromed en cada sentit fan el recorregut entre Barcelona i València, i a l’Aldea els veuen passar a gran velocitat. L’Euromed no fa cap parada entre Tarragona i Castelló, ciutats separades per 190 quilòmetres. Té molta lògica reclamar que un tren diari en cada sentit faça parada a l’Aldea, que és si fa o no fa a mitan camí entre Tarragona i Castelló. Els agents econòmics i socials de les Terres de l’Ebre anuncien una campanya de mobilitzacions per a aconseguir-ho.

Al meu pensament, les Terres del Sénia haurien de tindre veu pròpia en aquesta campanya. A molts de pobles del Montsià i del Maestrat, l’Aldea els queda massa lluny. Per això, proposo que es reivindique també una aturada al dia a l’estació de Vinaròs, ciutat de 30.000 habitants que fa de capital natural de les Terres del Sénia. El tren que s’aturés a Vinaròs no hauria de ser el mateix que s'atúrés a l’Aldea, per a no incrementar massa el temps total del recorregut entre Barcelona i València.

Aquest Euromed donaria servei a milers de persones que treballen o estudien a Barcelona o València, o que hi van per negocis o per lleure. I a més, afavoriria el turisme de Vinaròs i tot el seu voltant. Seria bo que, per a traure més rendiment d’aquesta mesura, la Taula del Sénia organitzés unes línies d’autobús coordinades amb l’horari de l’Euromed.

Una empresa d'oli de la Galera

La revista L’Econòmic d’aquesta setmana publica un interessant reportatge sobre l’empresa familiar agrària Porta Ferré, de la Galera, que es dedica al conreu d’oliveres i cítrics. L’empresa té un molí on elabora i envasa oli de producció pròpia i oli ecològic d’altres productors.

Les varietats d’olives que conrea són la morruda, la farga, la sevillenca i la marfil, que és una varietat autòctona poc coneguda que fa olives blanques i tardanes.

A més, comercialitza oli d’oliveres mil·lenàries de la finca de l’Arion, a Ulldecona. La majoria d’aquestes oliveres són de la varietat farga. Aquest oli el venen, atenció, a 30 € el litre!, en envasos de mig litre.