Deu punts que la nova gramàtica normativa hauria de resoldre, segons Josep Ruaix

El lingüista Josep Ruaix va llegir una conferència en l’acte de cloenda del Postgrau de correcció de la UAB. Hi va exposar els deu punts que, al seu pensament, hauria de resoldre la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). Són els següents:

1. Grafia dels mots greco-llatins que originalment terminen en –as

Proposa la terminació en –es per als mots més usats (àlies, Messies) i en –as per als menys usats, els que es prestarien a confusió i els no adaptats (Càritas).

2. Dièresis inconvenients

S’haurien d’admetre, mas que siga com a secundàries, les grafies sense dièresi de mots com traidor o veinatge i de cultismes com tiroidisme. Segons Ruaix, es tracta d’ultracorreccions o d’una rutina injustificada.

3. El guionet en els compostos

Les normes del 1996 sobre el guionet en els compostos presenten greus inconvenients. Ruaix troba que el guionet pot exercir set funcions: fonètica (pre-escolar / preestablir, amb pronúncia diferent del prefix en català central, però difícil d’aplicar per als occidentals), morfològica (una rata-penada / unes rates-penades, d’acord amb la flexió de nombre tradicional),  sintàctica (la Corona catalano-aragonesa / els catalanoparlants), semàntica (abans-d’ahir / abans d’ahir), fisiognòmica (cap-i-cua / capitost), diacrítica (bec-gros, compost paratètic / caragròs, compost sintètic) , estilística (fer el tant-se-me’n-dóna).

4. Ús dels signes admiratiu i interrogatiu inicials

Els consells de la Secció Filològica de l’IEC eren poc realistes. Hi ha tres sistemes: el de màxima claredat (inventat per l’espanyol; multiplica els signes sense necessitat), el de màxima economia (seguit per la majoria de llengües; es presta a dubtes interpretatius) i el sistema equilibrat (té en compte la llargària, l’estructura i la prosòdia de la frase, i el contrast entre enunciativa i interrogativa).

5. Admissió de cap en lloc de gens de

S’ha d’admetre l’ús de l’adjectiu cap en lloc de la locució gens de perquè és una evolució lingüística natural i té un ús popular i literari: Ell no em fa cap cas (Fabra).

6. Admissió de la combinació de pronoms es + pronom de 1a o 2a persona

El fenomen consisteix a canviar un pronom feble de 1a o 2a persona per un pronom reflexiu de 3a persona: No te m’espantis > No se m’espantis.

7. Oracions de relatiu sense verb

Cal evitar les oracions de relatiu amb verb implícit introduïdes pel pronom el qual precedit de preposició: El pare tenia uns quants llibres, entre els quals algun en italià > El pare tenia uns quants llibres, entre ells algun en italià.

8. Primera persona de plural de l’imperatiu d’alguns verbs

En alguns verbs de radical velaritzat, la 1a persona de plural de l'imperatiu pot no velaritzar-se: beguem nosaltres / bevem nosaltres; Mengem i bevem!.

9. Distribució de les preposicions per i per a

La proposta d’escriure sempre per davant d’infinitiu és filològicament infundada (el gir per + infinitiu simple amb valor causal ha existit sempre, des de Llull fins a l’actualitat), gramaticalment incongruent (Materials per a l’estudi de l’aragonès / Materials per a estudiar l’aragonès) i socialment disgregadora, demagògica i contraproduent (no té en compte el conjunt de la llengua).

10. D’aquí a mitja hora o d’aquí mitja hora?

Ruaix aconsella de no aplicar la proposta de Solà d’escriure aquestes construccions sense la preposició a.

Barcelona: Ruta Puig i Cadafalch

Barcelona acull una important quantitat d'edificis de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Uns quants d'aquests edificis es concentren al centre de l'Eixample, en un radi relativament curt, cosa que permet de visitar-los seguint una ruta com la que us proposem avui. El centre cívic Casa Elizalde ofereix aquesta ruta dins del seu programa d'activitats.


Puig i Cadafalch, a més d'arquitecte, va ser historiador de l'art i polític. Va arribar a ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923).


La seua obra arquitectònica se sol dividir en tres períodes: el període rosa, el més prolífic i plenament modernista; el període blanc, del qual s'ha conservat poca cosa, i el període groc, molt més racionalista.


La ruta que proposem es pot fer en dues hores i consta dels edificis següents:

• Casa Serra (Diagonal / rambla de Catalunya)
• Casa del Baró de Quadras (Diagonal)
• Casa Terrades (Diagonal / Rosselló)
• Casa de Puig i Cadafalch (Provença)
• Casa Amatller (passeig de Gràcia)
• Casa Casarramona (passeig de Gràcia)
• Casa Pich i Pon (plaça de Catalunya)

Casa Serra (1907)


També coneguda com a edifici de la Diputació. Pertany al període rosa. Integra l'estil plateresc i influències de l'arquitectura centreeuropea.

Portalada plateresca amb l'escut que representa una serra

El senyor Serra va morir sense arribar a ocupar-la. Posteriorment va ser un col·legi de monges, que van reformar completament l'interior. Va estar a punt de ser assolada, però es va salvar pels pèls. Actualment acull serveis de la Diputació de Barcelona.


De la façana destaca el ràfec i la torre d'inspiració suïssa. La portalada és d'estil plateresc i conté un escut amb una serra, en honor del propietari, el senyor Serra.

Casa Serra: ràfec i torre

Casa del Baró de Quadras (1905) 

Va ser seu de la Casa Àsia. Actualment acull l'Institut Ramon Llull i no es pot visitar.

Adopta formes del gòtic flamíger. Té l'entrada principal, per on accedien els carruatges, per la Diagonal. Sortien pel carrer del darrere i anaven cap a unes cotxeres per a aparcar.

De la façana principal destaquen la decoració amb escultures i la porta, situada en un costat per a trencar la simetria, com és característic del Modernisme. La decoració de la porta, en ferro forjat, dibuixa un model de flor amb quatre pètals que s'ha convertit en símbol del paviment de Barcelona.

Façana principal, d'estil gòtic flamíger

Detall de la façana: Sant Jordi mata el drac



Flor de quatre pètals a la porta principal



Casa Terrades (1905)

Casa Terrades

També coneguda com a Casa de les Punxes. La va fer construir el senyor Terrades per a les seues tres filles. En realitat, es tracta d'un bloc amb tres habitatges amb sengles entrades.

De la façana destaca el fet que, llevat de la part inferior, esta construïda amb maons, un material que fins aquell moment no es considerava prou noble.

L'edifici forma una illa de cases amb cinc cantonades. Les tres façanes principals estan coronades per dos mosaics i un relotge de sol, fets amb manises. Un dels mosaics representa Sant Jordi. Conté la creu de Sant Jordi, les quatre barres i una inscripció amb el text: «Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat». Curiosament aquesta inscripció va passar desapercebuda durant tot el període de la dictadura franquista, cosa encara més sorprenent si tenim en compte que davant per davant hi havia una comissaria de la policia del règim.

Mosaic de Sant Jordi

Detall de les manises de la part inferior d'una balconada

Casa de Puig i Cadafalch (1925)


Al carrer de Provença, molt a prop del passeig de Gràcia, hi ha la casa de Puig i Cadafalch. Pertany al període groc. A la façana hi destaca un esgrafiat.

Esgrafiat

Porta amb la data de construcció

Casa Amatller (1900)

Va ser un encàrrec de l'empresari xocolater Amatller per a sa filla. Els pisos superiors eren per a llogar-los.

La part superior de la façana és una paret sense res darrere.

Part superior de la façana

En la façana destaca un conjunt de tres escultures que representen sa filla, amb un aspecte jove i virginal, una dona que se la mira amb enveja i un fotògraf amb una càmera que immortalitza la imatge.

Balcó de ferro forjat

En la decoració hi veiem fulles d'ametler en referència al cognom de la família. Els porticons dels balcons i finestres tenen un caràcter arabitzant.

Porticons

Casa Casarramona (1924)

És just davant de la casa Amatller, però sovint passa desapercebuda. És d'un estil entre noucentista i racionalista. De la decoració de la façana en destaquen els gerros amb flors.

Casa Casarramona

Els porticons de les finestres imiten l'estil dels de la casa Amatller, amb la voluntat d'establir un diàleg entre tots dos edificis.

Per a la mateixa família, Puig i Cadafalch va construir la fàbrica Casarramona, actual seu del Caixafòrum.

Casa Pich i Pon (1921)

Aquesta casa, que avui allotja una entitat financera, va ser un encàrrec del polític lerrouxista i anticatalanista Pich i Pon a Puig i Cadafalch, malgrat les seues diferències ideològiques. La casa ha estat parcialment modificada.

Al capdamunt hi ha dues imatges del déu missatger grec Hermes.

Balconada amb columnes jòniques

Another Way al Fòrum Social

El grup Another Way va actuar diumenge al passeig de Lluís Companys  de Barcelona en el marc del programa del Fòrum Social Català 2014.

Activitats i paradetes del Fòrum Social

Another Way és un duo de Terrassa format pel guitarrista Mark Rock i la cantant Atenea Carter. El seu estil musical s'inspira en la música negra i el rock.

El duo Another Way

Errors lingüístics en la publicitat

Alguns anuncis dels que podem veure al metro o pel carrer contenen errades lingüístiques greus. Se suposa que aquests anuncis han estat elaborats per agències publicitàries professionals i que el disseny, la fotografia i el text han estat estudiats meticulosament. Seguret que aquestes campanyes publicitàries tenen uns costos molt elevats, però, incomprensiblement, ningú no n'ha revisat el text des del punt de vista gramatical.

L'entitat Aldees Infantils SOS ha fet uns cartells que contenen errades de pronoms febles, com "Fes-te'n soci d'Aldees Infantils SOS", en què hi ha un clar pleonasme. La forma correcta seria: "Fes-te soci d'Aldees Infantils SOS".

En aquest mateix cartell hi podem llegir l'expressió "Trucan's", amb l'apòstrof mal posat. La forma correcta seria: "Truca'ns". Cal dir que hem pogut observar com en alguns cartells de format més menut (no en tots) aquesta segona errada ha estat esmenada, però no pas el pleonasme de la frase anterior.

Ara bé, Aldees Infantils SOS és una entitat sense ànim de lucre. Més greu ens pareixen les errades en la publicitat d'una multinacional de la restauració com McDonald's.

Com podem observar en la foto de més avall, l'anunci de McDonald's conté l'expressió "Tambè per portar". Els autors d'aquest anunci confonen els verbs portar i emportar-se. A més, accentuen malament l'adverbi també. En català correcte podríem dir: "També per a emportar-se" o "També per a endur-se".

En favor de McDonald's podem dir que és una empresa que empra habitualment el català, tant en la retolació interior i exterior com en la publicitat. 

Com a curiositat, podeu provar d'entrar en un McDonald's de qualsevol ciutat del món, per més recòndita que siga, i demanar un Happy Meal (un menú infantil). Podreu comprovar que l'embolcall de la joguina de regal inclou l'avís de seguretat també en català.

Passejades agradables: el Camp Nou

Després de l'Eix Macià, de Sabadell, i el turó de la Rovira, de Barcelona, presentem avui un altre suggeriment de passejada urbana: l'entorn del Camp Nou.

1. El Camp Nou

Es pot accedir al recinte exterior del Camp Nou, que, quan no hi ha partit, té les portes obertes. Això ens permet d'acostar-nos a l'estadi i admirar-lo de fora estant. Passejant pel voltant, podem veure una rèplica en menut de la font de Canaletes de la Rambla. És destacable també l'estàtua dedicada al mític jugador hongarès Kubala (1927-2002).

Si és dia de partit, podrem veure l'autocar del Barça aparcat, esperant que els jugadors acaben la sessió d'entrenament matinal per a dur-los a l'hotel de concentració. Amb una mica de sort (o de paciència), podrem veure els jugadors muntant a l'autocar.

Afeccionats esperant la sortida dels jugadors 

En aquesta zona hi ha diversos bars, entre els quals un de la cervesa Damm i un Pans&Company. Així mateix, els dies de partit hi ha un munt de paradetes que venen tota mena de productes relacionats amb el Barça. No podrem evitar que se'ns atanse un revenedor o altre oferint-nos entrades a més bon preu que a les taquilles.

Continuant el nostre recorregut, passarem per davant de l'antiga Masia, amb una escultura de l'Avi culer.

La Masia amb l'Avi 

2. La Casa de Maternitat

Més avant, arribarem al recinte de la Casa de Maternitat, un parc amb diversos pavellons començats a construir al segle XIX. La Casa de Maternitat atenia dones embarassades pobres o fadrines i acollia xiquets òrfens.

El parc és un oasi de pau i tranquil·litat. Els pavellons, de totxo vist, acullen avui un ampli ventall d'entitats: un institut, un arxiu, la UNED, instal·lacions de la Universitat de Barcelona, les emissores de la Xarxa, etc.

El Pavelló Rosa

El parc amb el Camp Nou al fons

3. Restaurant Hoy

Si la passejada ens ha obert la gana, no gaire lluny d'ací, continuant per la travessera de les Corts, trobarem una proposta gastronòmica interessant: el restaurant Hoy. Es tracta d'un restaurant xinès de qualitat amb molts d'anys d'experiència.

El local és menut i això fa que sovint es formen coes a l'entrada. Un banc situat just davant del restaurant alleugereix l'espera. L'interior està decorat amb gerros i altres motius xinesos i amb fotografies dedicades de famosos que al llarg dels anys han passat pel restaurant: Àngel Casas, Kiko Ledgar, Migueli, etc. En són clients personatges com l'escriptor Quim Monzó o l'històric advocat independentista Josep Maria Loperena.

El servei és eficient, amable i atent. S'hi menja bé a un bon preu. Els caps de setmana es pot menjar a la carta per uns vint euros. Les gambes amb arròs cruixent són sorprenents i la mariscada a la planxa a l'estil xinès, excel·lent. Com a llevant de taula recomanem el gelat amb suc de taronja i Cointreau.

4. Botiga Ecoebre

Si allarguem deu minuts la passejada, baixant pel carrer de Numància, podrem arribar a la botiga Ecoebre (c/ Caballero, 72), inaugurada al novembre. Ecoebre és la botiga d'una cooperativa agrària ecològica de les Terres de l'Ebre que ofereix els seus productes directament als consumidors barcelonins. A la botiga hi podem trobar taronges, llimes, aranges, fesols, oli verge, etc., i també productes elaborats i envasats, com suc de taronja i melmelades. Proveir-se de bons productes de la terra pot ser una manera profitosa d'acabar la passejada.

L'art té nom de dona

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Palau del Parlament acull l'exposició «L'art té nom de dona». S'hi mostren obres de dèneu dones artistes: dívuit pintures i una escultura. L'exposició es podrà visitar al passadís de la biblioteca del Parlament fins al 14 de març.

Destaquem l'escultura en bronze de la barcelonina Marta Solsona i la pintura de la garrotxina Francesca Escobar.

"Lliure", de Marta Solsona

"Peus de monjo", de Francesca Escobar

El molí d'oli de la Mundana

El setmanari L’Econòmic publica un article sobre el molí d’oli La Mundana, situat al polígon industrial del Salt, a la Ràpita. Aquest molí dóna servei als oleïcultors de la Ràpita, Alcanar i altres poblacions de la comarca.

Foto: L'Econòmic

El moliner, Emili Forcadell, fa deu anys que es va fer càrrec del molí familiar. Des de fa dos anys comercialitza l’oli amb la marca La Mundana, que és el nom de la partida que hi ha a la vora del molí.

Les vendes es fan al mateix molí i en botigues de la Ràpita i Alcanar. Ara volen vendre per Internet, però, de moment, el web està en construcció.

Les varietats d’olives principals amb què treballa La Mundana són la morruda, la farga i la sevillenca, que són les pròpies del Montsià.

Enguany la producció d’oli al Baix Ebre i el Montsià ha estat baixa per culpa de la picada de la mosca de l’oliva. Les temperatures elevades de l’octubre van afavorir la proliferació de plagues. Les olives amb picades de la mosca es destinen a fer oli llampant, que és un oli verge amb una acidesa superior a 3º que no es pot consumir directament i s’ha de barrejar amb altres olis verges per a fer oli refinat.

Quan les olives arriben al molí, se separen les olives plegades de terra de les collides de l’arbre, que produeixen un oli de més qualitat. L’oli es conserva en uns trulls i quan s’ha de vendre es filtra.