Cançó de llaurar de Tavernes de la Valldigna

La secció dedicada a Internet de la revista Presència recorda el pas de l’etnomusicòleg texà Alan Lomax pels Països Catalans els anys 1952 i 1955. Lomax hi va arreplegar cançons i altres testimonis de la cultura popular del moment. Aquestes cançons es poden trobar, geolocalitzades, en el web Lomax Geo Archive.  

En la mateixa seguida, transcric una cançó de llaurar arreplegada per Lomax a Tavernes de la Valldigna (Safor) el 1952. Al pagès que la canta li diuen Antoni Escrihuela. Les cançons de llaurar eren les cançons que els llauradors cantaven quan anaven darrere el matxo i agarrats a la pollegana. Hi anaven intercalant crits a l’animal. Aquestes cançons s’han sentit durant segles a les nostres terres, però el seu ressò fa temps que es va apagar. Els moderns tractors sorollosos no volen cançons ni romanços.

Cançó de llaurar

I a la vora del riu, mare

m’ha deixat les espardenyes.

Mare, no le ho diga al pare

que jo tornaré a per elles.

I a la vora del riu, mare.

 

El que templa una guitarra

també templa un guitarró

i a la filla del meu sogre

qui li la templa sóc jo.

I el que templa una guitarra.

 

En ma vida ha fet faena,

en ma vida ha fet faena.

I no m’ha faltat mai un quinzet

I complint esta condena

per robar-li a un senyoret

el rellotge i la cadena.

 

I en un quinzet tinc un puro

i en dos quinzets, una pipa

i en dos quinzets, una guitarra

i en una pesseta, una xica.

I en un quinzet, tinc un puro.

Verat amb taronja

La revista Cuina del gener publica una recepta d’escabetx de verat i taronja. La veritat és que la preparació de la recepta, en alguns punts, és una mica embolicadora i confusa. Nosaltres n’hem fet una adaptació.



Els ingredients

Ingredients:

2 verats grans

1 ceba tendra

1 safranòria tendra

150 g d’oli

50 g de bajoquins

3 taronges

1 fulla de llorer

Farina

Sal

Pebre negre

Fulles d’endívia (escarola)

1 mangrana

Preparació:

Per a anar bé, aquest plat convé preparar-lo el dia ans. Així li donem temps per a que s’amare del gust de la taronja.



1.       Lleveu les brunades dels verats i talleu-los a rodanxes grosses. Salpebreu-los.

2.       Lleveu la pell d’una taronja i reserveu-la a la nevera. Talleu la pell a la juliana, escaldeu-la, refredeu-la amb aigua i gel, escorreu-la i reserveu-la.

3.       Enfarineu les rodanxes de verat i fregiu-les una mica. Reserveu-les.

4.       Amb les altres dues taronges, feu suc.



El verat cuit, ans de llevar-ne les pells de taronja

5.       Talleu les verdures a la juliana i salteu-les en l’oli, afegiu-hi el verat i banyeu-ho amb el suc de taronja. Abaixeu el foc al mínim i coeu-ho fins que el verat siga cuit.

6.       Al darrer moment, afegiu-hi la fulla de llorer i la pell de taronja escaldada. Rectifiqueu-ho de sal.

7.       Tapeu-ho i deixeu-ho reposar fins enseldemà.

8.       En el moment de servir-ho, feu a galls la taronja pelada.  Desgraneu la mangrana.

9.       Lleveu de la paella les pells de taronja, que no s’han de menjar: són només per a aromatitzar. Serviu-ho acompanyat d’una amanida d’endívia, els galls de taronja i els grans de mangrana. Amaniu-ho amb el mateix suc de la paella.

Bon profit!

 

Espavil, que ve el carril!

La Cambra de Comerç de Tortosa i els ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l’Ebre reclamen que l’Euromed s’ature, mas que siga una vegada al dia, a l’estació de l’Aldea. Cada dia set trens Euromed en cada sentit fan el recorregut entre Barcelona i València, i a l’Aldea els veuen passar a gran velocitat. L’Euromed no fa cap parada entre Tarragona i Castelló, ciutats separades per 190 quilòmetres. Té molta lògica reclamar que un tren diari en cada sentit faça parada a l’Aldea, que és si fa o no fa a mitan camí entre Tarragona i Castelló. Els agents econòmics i socials de les Terres de l’Ebre anuncien una campanya de mobilitzacions per a aconseguir-ho.

Al meu pensament, les Terres del Sénia haurien de tindre veu pròpia en aquesta campanya. A molts de pobles del Montsià i del Maestrat, l’Aldea els queda massa lluny. Per això, proposo que es reivindique també una aturada al dia a l’estació de Vinaròs, ciutat de 30.000 habitants que fa de capital natural de les Terres del Sénia. El tren que s’aturés a Vinaròs no hauria de ser el mateix que s'atúrés a l’Aldea, per a no incrementar massa el temps total del recorregut entre Barcelona i València.

Aquest Euromed donaria servei a milers de persones que treballen o estudien a Barcelona o València, o que hi van per negocis o per lleure. I a més, afavoriria el turisme de Vinaròs i tot el seu voltant. Seria bo que, per a traure més rendiment d’aquesta mesura, la Taula del Sénia organitzés unes línies d’autobús coordinades amb l’horari de l’Euromed.

Una empresa d'oli de la Galera

La revista L’Econòmic d’aquesta setmana publica un interessant reportatge sobre l’empresa familiar agrària Porta Ferré, de la Galera, que es dedica al conreu d’oliveres i cítrics. L’empresa té un molí on elabora i envasa oli de producció pròpia i oli ecològic d’altres productors.

Les varietats d’olives que conrea són la morruda, la farga, la sevillenca i la marfil, que és una varietat autòctona poc coneguda que fa olives blanques i tardanes.

A més, comercialitza oli d’oliveres mil·lenàries de la finca de l’Arion, a Ulldecona. La majoria d’aquestes oliveres són de la varietat farga. Aquest oli el venen, atenció, a 30 € el litre!, en envasos de mig litre.

«A les nostres espatles»

 

L’altre dia vaig sentir a la tele un notari que deia que, la reforma legislativa de les funcions dels notaris, el Govern espanyol l’havia feta “a les seues espatles”, és a dir, “a les espatles dels notaris”. Realment ha de ser dur haver d’aguantar damunt dels muscles el pes dels membres del Govern que estan elaborant el projecte de llei. Entenc que els notaris se séntiguen xafats pel Govern. És una càrrega molt feixuga per a les espatles dels notaris.

Però el context de l’entrevista més aviat feia pensar que els mots del notari eren una queixa pel fet que el Govern no els havia consultat en el procés d’elaboració de la norma, és a saber, que el Govern havia amanit el projecte de llei d’amagat dels notaris o, com dirien en espanyol, “a sus espaldas”. Vet-ho aquí: ja n’hem tret l’entrellat! El notari ha partit d’aquesta locució espanyola i, a l’hora de traduir-la, ha confós “las espaldas” amb “les espatles” i ha fet un calc que ha donat com a resultat en català “a les nostres espatles”, una expressió amb un significat literal completament diferent del que tenia la locució original.

Podríem dir que el notari ha donat fe que els calcs de l’espanyol són freqüents en català i són font de maldecaps i malentesos.

Per Cap d’Any, 12 galls de mandarina

Per a celebrar l’any nou, els italians mengen llenties i els japonesos, fideus. A la península Ibèrica mengem dotze grans de raïm. Es veu que la cosa ve d’un any en què hi va haver sobreproducció de raïm i es va pensar que d’aquesta manera es podria aprofitar l’excedent. De llavors ençà, la majoria dels catalans ens hem menjat els dotze grans de raïm al ritme de les campanades com si es tractés d’una tradició ancestral, revestida a més d’una aurèola de superstició, segons la qual si no te’ls has menjat tots quan sona la darrera campanada tindràs un any ple de desgràcies i malvestats. Ben aclarit, l’únic que aconsegueixen molts és començar l’any mig ennuegats.

Tenint en compte el dit origen d’aquest costum, no seria més lògic que al país de la mandarina ho celebréssem amb dotze galls de mandarina? És fruita de temporada i de proximitat. A més, varietats com la clementina no tenen pinyols, i això és un avantatge respecte al raïm. I si convé, es poden triar gallons xicotets, que sempre són més ràpids d’engolir.

Passejades agradables: L’Eix Macià, de Sabadell

L’Eix Macià, de Sabadell, és una zona moderna, comercial i espaiosa, ideal per a una passejada familiar.

L’avinguda Francesc Macià

És una avinguda ampla, amb grans edificis moderns, de vidre, de dissenys interessants. Hi ha la Cambra de Comerç, els jutjats, hotels (Verdi, Sabadell), restaurants, centres comercials (El Corte Inglés, el bulevard Padock). És un espai viu i dinàmic.

 

 

El parc

A la part sud de l’avinguda hi ha un gran parc que s’enfila per un coll. Té zones aquàtiques, amb ànecs, camins i senderes, rogles amb jocs infantils, pistes de skating, espais per a l’esgambi dels xiquets, etc. És remarcable la vegetació tan variada: atzavares, figueres de pala, arbocers que d’hivern són plens de cireretes roges, romer, baladres, oliveres, carrasques, quatre pins i un bosc espès...

 

 

Paga la pena muntar fins al capdamunt del parc. D’allà estant s’hi poden veure Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el centre històric de Sabadell amb el seu campanar.

Menjar

Si es vol dinar, es pot anar al Restaurant Viena, al peu mateix del parc. I si el que es vol és pegar un mos, es pot anar al Viena del costat d’El Corte Inglés. I si no us agraden les propostes del Viena, no patiu: hi ha restaurants per a tots els gustos i butxaques.

S’hi pot anar amb Renfe (estació Sabadell Nord).