Lectures recomanades: A cavall de la utopia

 

Aquesta obra es va publicar fa dotze anys: al desembre del 2001. Tanmateix, encara es pot trobar amb facilitat. Es pot comprar al web de l’editorial Cossetània per 21 euros.

L’autor és Ramon Puig Puigcerver (Vinaròs, 1944). És doctor en història per la Universitat de València i va ser un destacat sindicalista. És autor també de Els corcs de la Restauració (1876-1923).

A cavall de la utopia és la biografia d’Esteve Fibla des del seu naixement (Alcanar, 1905) fins a la fi de la Guerra Civil Espanyola. L’autor va arreplegar a manta informació per a escriure el llibre, amb entrevistes al mateix Esteve Fibla i a moltes de les persones que el van conèixer i el van tractar.

Esteve Fibla era un home sense estudis, fill d’una humil família pagesa d’Alcanar, els Bertolos, que de ben jove es va interessar per la situació política i per la lluita de classes. Aquest interès el va dur a militar al Partit Comunista de Catalunya, que posteriorment es va integrar al PSUC. Fibla va demostrar una gran capacitat de treball i d’organització, cosa que li va fer tindre un paper destacat des del PCC i el PSUC en els temps convulsos que li van tocar viure, especialment durant els primers anys de la República i durant la Guerra Civil. Va demostrar que, per damunt de la fidelitat a la ideologia comunista, era sobretot un humanista amb un gran sentit de la justícia.

Podríem dir que l’obra, a l’encop que una biografia d’un personatge, és un llibre d’història del període 1905-1939 amb dos nivells superposats: la història local (d’Alcanar i, en part, de Reus) i la història de Catalunya i de l’Estat. La vida d’Esteve Fibla és el nexe entre l’una i l’altra. Ell viu en primera persona els esdeveniments polítics més rellevants: la proclamació de la República Catalana el 14 d’abril de 1934 des de la plaça de Sant Jaume, l’esclat del moviment revolucionari, la reorganització de la Generalitat republicana, la batalla de l’Ebre des del front, etc.

Un altre dels valors destacables del llibre, que té 440 pàgines, són les fotografies. Moltes corresponen a l'arreplega que va fer Jacint Bort i es van publicar en la secció "Regirant la calaixera" del Butlletí Informatiu d'Alcanar. D'altres han estat cedides per diversos particulars. Són imatges de persones i llocs d'Alcanar datades a la primera meitat del segle XX.

Ramon Puig empelta la història de reflexions teòriques sobre l’estalinisme, l’anarquisme, el col·lectivisme i els errors dels uns i dels altres que van dur al fracàs del moviment revolucionari i de la mateixa República.
 

Proposta de tancament definitiu del magatzem submarí de gas

Iniciativa per Catalunya ha presentat al Parlament una proposta de resolució en què demana el tancament definitiu del magatzem de gas del projecte Castor. La proposta recorda la repetició de moviments sísmics que s'han produït davant de la costa d'Alcanar. La injeció de gas ha despertat la falla d'Amposta i altres falles menors i els geòlegs no poden preveure si es tornaran a produir terratrèmols quan s'hi injecte gas o se n'extrague.

Tot i que està situat fora del Principat de Catalunya, el complex del Castor afecta les costes d'Alcanar i les goles de l'Ebre. Per això, Iniciativa demana el desmantellament progressiu del magatzem submarí, del gasoducte i de la planta terrestre. Així mateix, la proposta de resolució insta el Govern de Catalunya a reclamar al Govern de l'Estat que depure responsabilitats i que el cost del tancament no se sufrague amb diners públics.

El projecte Castor, al Parlament

En la sessió de control al Govern que ha tingut lloc avui al Parlament, diversos diputats han formulat preguntes referides al projecte Castor.

El diputat d'ERC Lluís Salvadó ha recordat que la petroliera Shell va tardar setze anys a buidar els pous d'hidrocarburs que avui es volen omplir en pocs mesos. Ha afegit que «els ciutadans de les Terres de l'Ebre i del Sénia demanem al nostre Govern que mos empare i que treballe per a que el projecte Castor no torne a funcionar mai més».

Per la seua banda, la diputada de CiU Annabel Marcos ha fet avinent que ja fa més de dos anys que l'Observatori de l'Ebre havia advertit del risc de terratrèmols per les injeccions de gas. És significatiu que ara s'haja arribart a 4,3 graus de l'escala de Richter, quan des de l'any 1930 no s'havien registrat sismes superiors a 2, 9 graus. Marcos ha informat que avui mateix l'Ajuntament d'Alcanar fa un ple extraordinari sobre aquesta qüestió i que dos regidors canareus eren presents al Saló de Sessions del Parlament. Així mateix, la diputada ha comunicat que el senador tortosí Ferran Bel ha denunciat al Senat que els alcaldes dels municipis catalans afectats no haguessen estat convidats a la reunió convocada pel ministre espanyol d'Indústria.

Mosques de l'olivera transgèniques

Iniciativa per Catalunya Verds ha presentat al Parlament una proposta de resolució per a impedir que s'alliberen mosques de l'olivera transgèniques.

La mosca de l'olivera és una plaga que afecta els vilars del sud de Catalunya. L'insecte pica l'oliva per a pondre-hi els ous. La larva naix i creix dins de l'oliva i la fa malbé.

L'empresa britànica Oxitec ha demanat autorització per a fer un assaig de camp d'alliberament de mosques transgèniques amb l'objectiu de fer-les servir contra les mosques de l'olivera naturals. Si s'autoritzés, aquesta seria la primera vegada que s'alliberen animals transgènics a Europa.

Oxitec proposa de fer l'assaig en 48 oliveres en una àrea de 1.500 m² d'una finca situada en un lloc no concretat del sud de Catalunya. Les oliveres es taparien amb sàrsies i s'hi alliberarien mosques mascle desenvolupades per l'empresa. L'experiment té una durada prevista de tres mesos.

Segons ICV-EUiA, la sol·licitud d'Oxitec no inclou cap pla per a avaluar la bioseguretat de l'experiment. Per això, demanen que se li denegue l'autorització.

Microsismes i taques fosques a Alcanar

La diputada al Parlament de Catalunya Hortènsia Grau ha presentat una pregunta al Govern sobre els microsismes que s'han detectat davant de la costa d'Alcanar.

Del 9 de setembre ençà, l'Observatori de l'Ebre ha detectat més de setanta microsismes, alguns dels quals de fins a 2,8 graus en l'escala de Richter, a uns 20 km mar endins, en la zona on hi ha el magatzem de gas subterrani del projecte Castor. També han aparegut unes taques fosques davant de la costa d'Alcanar.

Grau pregunta quina informació té el Govern d'aquests fets i per què no n'ha informat l'Ajuntament d'Alcanar i els altres ajuntaments afectats. L'empresa Escal UGS va informar directament els ajuntaments de Vinaròs, Benicarló i Peníscola en una reunió a la qual no va ser convocat l'Ajuntament d'Alcanar.

La diputada també pregunta sobre la manera com els microsismes afecten l'ecosistema marí, la pesca i la ruta dels cetacis de la Mediterrània. Grau recorda que la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ja va denunciar la manca d'estudis sobre els efectes geològics que podia provocar l'activitat de l'empresa Escal UGS.

Segons la diputada Hortènsia Grau, podria passar que s'extragués una part del gas coixí, amb el qual també sortiria petroli, que empastraria les parets de la roca. Cada vegada que es buiden o s'òmpliguen els vuit pous marins connectats, sortirà aquest petroli, que té un alt contingut en sofre. Per a poder depurar el gas, els cremadors hauran de cremar el petroli. Aquesta combustió afavoreix l'efecte hivernacle i produeix pluja àcida amb diòxids de sofre, carboni i nitrogen, monòxids de carboni i nitrogen, metà, sulfurs, etc.

Finalment, atès que la costa d'Alcanar és dins de l'àrea d'afectació de l'activitat d'Escal UGS, Grau pregunta si l'empresa ha informat el Govern de Catalunya dels seus plans, dels estudis de seguretat i d'impacte ambiental i de les mesures preventives i de control. Ens temem molt que no ha estat així.

Cadena humana per la independència a l’Haia

El dissabte 7 de setembre es va fer a la ciutat holandesa de l’Haia una cadena humana per la independència. Unes tres-centes persones, entre residents a Holanda i turistes, es van aplegar davant de la seu del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia, un lloc emblemàtic.

El Tribunal Internacional de Justícia

La concentració d’estelades cridava l’atenció de les persones que passaven per allí. La gent dels tramvies mirava encuriosida els participants de la cadena que cridaven «In-inde-independència». Una senyora va aturar la motocicleta per a demanar pel motiu de la cadena humana. Li vam explicar que es tractava d’una manifestació per la independència de Catalunya. La senyora va dir que ens donava tot el seu suport i que tots els pobles tenien «dret a ser lliures». Llàstima que a Espanya no tothom ho veja així.

Un tram de la cadena humana

Entre els participants se sentia parlar el neerlandès. Es tractava d’holandesos i holandeses casats amb catalans i catalanes, que havien vengut amb les seues famílies.

La convocatòria va ser un èxit i va aportar un granet de sorra més a la internacionalització del procés sobiranista.

També es va fer una asseguda

La Via Catalana a Campclar (Tarragona)

La Via Catalana ha estat un èxit. Des de Vinaròs i Alcanar fins al Pertús, més d’1.600.000 persones es van donar les mans per a mostrar al món la voluntat de llibertat de Catalunya.

Un dels trams més difícils és el que passava pel barrí tarragoní de Campclar. La carretera on es feia la Via passa just per davant de la Petroquímica de Tarragona, un ambient inhòspit i poc agradable. Així i tot, el tram es va omplir sense gaires dificultats. Dos autocars vinguts de Barcelona van reforçar el tram. Això sí, no es van poder fer rengs addicionals com en altres llocs.

Ambient festiu amb els fumerals de la Petroquímica al fons

A les finestres dels blocs d’edificis les estelades i senyeres eren escasses: en vaig comptar unes quatre o cinc. També hi havia alguna bandera espanyola.

Ni el cel  negre ni les torres elèctriques amenaçadores van dissuadir els participants

En una plaça, uns xiquets del barri miraven amb curiositat la invasió de forasters amb samarretes grogues i estelades. Els quatre o cinc bars de la zona que eren oberts van fer l’agost. Es van omplir de samarretes grogues que havien arribat a l’hora de dinar per a evitar els problemes de circulació. En un bar, un individu assegut a la barra intentava provocar els qui estaven dinant cridant coses sense gaire trellat: «Con el paro que hay y se gastan el dinero en autocares para traer gente aquí», «Como saben que aquí somos castellanos tienen que traer gente de fuera para llenar». Ningú no va respondre a les seues provocacions. Al final, l’amo del bar el va convidar a marxar. Entre els participants a la cadena se sentia molta gent parlant en castellà.

Campclar es va vestir de groc