Com hem dit en l’entrada anterior, un dels fets històrics més
importants protagonitzats per Ramon Berenguer IV va ser la conquesta de
Tortosa. El llibre Ramon Berenguer IV,
de Josep-David Garrido, explica amb precisió i detalls aquest esdeveniment.
Sulayman ibn Mundhir Sayyid ad-Dawla era el senyor de
Tortosa, Lleida i Dénia (capital del soldanat) quan el comte Artau II del
Pallars Sobirà va atacar Tortosa. Aleshores, la ciutat de Tortosa, que exercia
la seua influència fins a Peníscola, era regida per un dels fills de Betyr. Com
explica Garrido, «d’aquest moment és l’erecció del castell d’Amposta, alçat
contra els tortosins». Barata l’ajuda militar, el comte de Barcelona, Ramon
Berenguer III, va reconèixer a Artau II la possessió de la Suda de Tortosa.
Des de la caiguda de Saragossa a mans dels aragonesos (1118),
les terres de la Frontera Superior d’Alandalús eren governades de València
estant.
Ramon Berenguer III havia aconseguit sotmetre al pagament de
paries les ciutats de Tortosa i València, però la derrota de Corbins (1124) va
comportar la pèrdua dels ingressos procedents de la coacció als governants d’aquestes
ciutats.
El 1134, governant ja a Catalunya Ramon Berenguer IV, els
almoràvits, amb la col·laboració de contingents lleidatans i tortosins, van
vèncer els aragonesos a Fraga, i el 1136, els van prendre el castell de Mequinensa
amb la participació de contingents de Tortosa, Lleida i Fraga. Segons Garrido,
«Ramon Berenguer IV no mogué cap dit per a impedir-ho».
El 1145 es va morir estimbat l’emir almoràvit d’Alandalús,
Taxufín. Hom no sap qui governava Tortosa en aquell moment.
Entre 1145 i 1147, el poder almoràvit va desaparèixer de les
regions orientals d’Alandalús. Abd Al·lah Ibn Iyad, cap de la guarnició de
València, d’origen lleidatà, que havia conspirat contra els almoràvits, va
aconseguir ampliar el seu poder fins a les terres de l’Ebre. Ibn Iyad es va
morir el 1147 i va ser succeït per Muhammad ibn Mardanix, el rei Llop.
La Tortosa del segle XII era una societat profundament
arabitzada i d’un islamisme exacerbat, per la situació de frontera religiosa en
què es trobava. Per això, hi havia molts d’alfaquins (teòlegs) i ulemes
(estudiosos de la llei islàmica). A l’entorn rural de Tortosa, «hi havia un gran
nombre de mesquites i llocs de culte, i fins i tot una ràbita, una mena de
cenobi islàmic amb funcions religioses i
militars, al delta de l’Ebre: la Ràpita de Cascall».
L’1 de juliol de 1148 l’armada catalana era a la boca de l’Ebre. La host del comte de Barcelona que va assetjar Tortosa estava
formada per 200 cavallers i mil peons. A aquests s’hi ha d’afegir els hòmens
del senescal i la milícia de la ciutat de Barcelona, més les forces aragoneses.
Tot plegat, uns 5.000 hòmens. També hi van prendre part l’exèrcit genovès, que
acabava de participar en la presa d’Almeria, cavallers templers i cavallers
anglesos, flamencs, lorenesos i borgonyons.
Garrido explica que «l’orde de l’Hospital, convertit en
militar, també aportà cavallers, la qual cosa li permetria l’expansió futura
per terres del Montsià».
Completaven les hosts cristianes les forces occitanes,
encapçalades per Guillem VI de Montpeller.
La conquesta de Tortosa va resultar molt complicada i va
estar a punt de fracassar per esgotament dels recursos econòmics del comte de
Barcelona, però, finalment, el 30 de desembre de 1148 la Suda es va donar, però
amb condicions.
Els tortosins tindrien un any de coll per a abandonar casa
seua i instal·lar-se, si volien, a les ravals.
Ramon Berenguer IV s’annexionava la ciutat i el terme de
Tortosa, que anava del coll de Balaguer a Ulldecona. Hi restava una comunitat
musulmana minoritzada i hi arribaven nous pobladors. Un terç del total restava
en mans dels genovesos. Gènova es va comprometre a respectar els súbdits de
Mardanix que havien restat a Tortosa.
El 30 de setembre de 1149, el comte de Barcelona atorga la
carta de poblament als nous habitants de Tortosa, i el 1153 adquireix als
genovesos la seua tercera part de la ciutat. Ara bé, Gènova va conservar l’illot
de Sant Llorenç (l’actual barri de Ferreries).
La voluntat de Ramon Berenguer IV d’expandir els seus dominis
no s’acaba amb Tortosa. Així, el 1157 es compromet a donar als hospitalers,
quan el conquerisca, el castell de Cervera del Maestrat.
