L'art té nom de dona

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el Palau del Parlament acull l'exposició «L'art té nom de dona». S'hi mostren obres de dèneu dones artistes: dívuit pintures i una escultura. L'exposició es podrà visitar al passadís de la biblioteca del Parlament fins al 14 de març.

Destaquem l'escultura en bronze de la barcelonina Marta Solsona i la pintura de la garrotxina Francesca Escobar.

"Lliure", de Marta Solsona

"Peus de monjo", de Francesca Escobar

El molí d'oli de la Mundana

El setmanari L’Econòmic publica un article sobre el molí d’oli La Mundana, situat al polígon industrial del Salt, a la Ràpita. Aquest molí dóna servei als oleïcultors de la Ràpita, Alcanar i altres poblacions de la comarca.

Foto: L'Econòmic

El moliner, Emili Forcadell, fa deu anys que es va fer càrrec del molí familiar. Des de fa dos anys comercialitza l’oli amb la marca La Mundana, que és el nom de la partida que hi ha a la vora del molí.

Les vendes es fan al mateix molí i en botigues de la Ràpita i Alcanar. Ara volen vendre per Internet, però, de moment, el web està en construcció.

Les varietats d’olives principals amb què treballa La Mundana són la morruda, la farga i la sevillenca, que són les pròpies del Montsià.

Enguany la producció d’oli al Baix Ebre i el Montsià ha estat baixa per culpa de la picada de la mosca de l’oliva. Les temperatures elevades de l’octubre van afavorir la proliferació de plagues. Les olives amb picades de la mosca es destinen a fer oli llampant, que és un oli verge amb una acidesa superior a 3º que no es pot consumir directament i s’ha de barrejar amb altres olis verges per a fer oli refinat.

Quan les olives arriben al molí, se separen les olives plegades de terra de les collides de l’arbre, que produeixen un oli de més qualitat. L’oli es conserva en uns trulls i quan s’ha de vendre es filtra.

Les obres de l'AVE a la Sagrera

Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera avancen molt lentament. Fa uns mesos van aparèixer unes muntanyes de terra que són un dels pocs elements visibles per als ciutadans dels treballs que s'hi estan fent.

Vandalisme a la Sagrera

Darrerament han augmentat els actes vandàlics al barri de la Sagrera, de Barcelona. L'oficina del BBVA al carrer de Garcilaso ha estat apedregada. Els impactes als vidres i al caixer automàtic són ben visibles.

 

D'altra banda, la reproducció de la Dama d'Elx que hi ha a la plaça dels Jardins d'Elx també ha estat víctima d'un atac vandàlic. En aquests cas, uns desconeguts han fet una pintada al front de la Dama.
Aquesta figura va ser donada a Barcelona per l'Ajuntament d'Elx (Baix Vinalopó). La Dama d'Elx és una escultura ibera del segle IV aC.

Aromes per a pastissos

El setmanari L’Econòmic publica un article sobre l’empresa Ricart, d’Esparreguera (Baix Llobregat), que es dedica a produir i vendre licors per a aromatitzar pastissos. Tot i ser una empresa catalana, no té el web en català.

Entre els licors més venuts hi ha el de taronja i el d’aigua de flor de taronger. Té una selecció de licors premium, amb més esperit (60º), d’entre els quals destaquen el de taronja (es fa macerant tant la fruita com la pell de la taronja) i l’amaretto (licor d’origen italià fet amb pinyols de bercoc i ametles amargues).

També produeixen un brandi aromatitzat amb mandarines. I estan explorant noves aromes, com la de yuzu, un cítric d’origen japonès.

Yuzu. Foto: Wikipedia

 

La Cooperativa Exportadora d'Agris d'Alcanar

El setmanari L’Econòmic publica un reportatge sobre la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar. També el darrer número de la revista Alcanar hi dedica quatre pàgines, que inclouen una entrevista al gerent de la Cooperativa, Federico Tarazona.

Federico Tarazona. Foto: L'Econòmic

 

Malauradament, el nom de la Cooperativa conté un error lingüístic. El mot «agris» és un castellanisme. La forma correcta en català és cítrics. L’error és degut al fet que, quan es va crear la Cooperativa, el 1963, el nom era en espanyol, i després, quan es va voler catalanitzar, se’n va fer una mala traducció a partir del mot espanyol agrios. Confiem que, ara que acaba de complir cinquanta anys i inicia una nova etapa, aprofite per a corregir el nom, perquè, si algú hi entén, de cítrics, és precisament la Cooperativa Exportadora de Cítrics d’Alcanar.

La Cooperativa produeix 27.000 tones de cítrics (18.000 de mandarines i 9.000 de taronges) a l’any i factura uns 12 milions d’euros. Dóna faena a 335 treballadors i té 214 socis (d’Alcanar i d’altres pobles del Montsià i el Baix Maestrat).

La Cooperativa té una marca pròpia (Montsià), però la major part de la producció es comercialitza amb marca blanca. Ara es planteja de comercialitzar mandarina amb fulla, per a que el consumidor puga comprovar que es tracta d’un producte fresc. La fulla no enganya: si veem que es comença a semar, vol dir que fa massa temps que es va collir la fruita.

Fa cent anys

Comencem amb molta il·lusió un nou any, que és el del Tricentenari: fa 300 anys que Catalunya va perdre les llibertats nacionals i enguany pot ser l’any que comence a recuperar-les.

Però, sense anar tan lluny, què passava fa cent anys?

El 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba com a president. El 9 de gener els presidents de les quatre diputacions van aprovar l’estatut de la Mancomunitat. Aquell mateix any la Lliga Regionalista va guanyar les eleccions.

En l’agricultura es produïen canvis importants. Al nord del País Valencià la introducció del regadiu feia que els tradicionals garroferals comencessen a ser substituïts per tarongerals. Al novembre del 1914, la revista Iberia publicava el text següent: «En Villarreal, Nules y Castellón los terrenos que fueron algarrobares hoy son ricos naranjales por los muchos motores que se han montado para regar».

Mentrestant, a Alcanar, Andreu Ulldemolins s’oferia per a ajudar en l’obra del Diccionari de la llengua catalana, promogut per Antoni Maria Alcover i que acabaria essent conegut com a Diccionari català-valencià-balear.