Models d'embarcacions catalanes dels segles XIX i XX

Al Consorci El Far, del port de Barcelona, s'ha fet una interessant exposició: «Models d'embarcacions de la costa catalana i de les illes Balears (XIX-XX)». S'hi han mostrat maquetes dels vaixells de vela que han navegat per la mar i els rius catalans. Les maquetes són fetes amb molta precisió i detallisme, i són els resultats d'uns estudis minuciosos dels seus autors.



Barques de pesca tradicionals

S'hi ha pogut veure, per exemple, un enginyós molí de riu, muntat sobre dos llaguts, que es feia servir a l'Ebre per a cercar sempre el punt del riu on hi havia el màxim corrent per a moure la roda. Els molins de riu depenien molt seguit de les variacions del cabal o de l’acumulació de sediments. Amb aquest sistema podien menejar el molí segons les necessitats de cada moment.

Molí de riu

També podem veure una reproducció d’una barca arrossera de Tortosa, la Garxal, que rep el nom d’un marjal que hi ha a l’esquerra del Delta.

Barca arrossera

Una altra embarcació tradicional de les goles de l’Ebre és la pontona. De pontonetes, més menudes que la pontona, també en navegaven per la badia dels Alfacs i pels espills d’aigua de Sòl de Riu, a Alcanar.

Pontona del Delta

I encara hi trobem una altra barca de les que es feien servir al delta de l’Ebre: la muleta.

Muleta

Suport als pescadors de peix blau

El Grup Parlamentari de Catalunya Sí que es Pot ha presentat una proposta de resolució sobre el peix blau al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

D'uns anys ençà, el nombre de captures de sardina i aladroc han minvat ostensiblement i les flotes de l'art tradicional d'encerclament corren perill de desaparèixer. El peix blau és un producte saludable i de proximitat que cal potenciar.

La proposta de resolució insta el Govern a encarregar estudis biològics sobre els factors que influeixen en la disminució de les captures, com ara el canvi climàtic, la desaparició de nutrients en les aportacions de l'Ebre o la minva del fitoplàncton. També demana el compliment estricte de la normativa pel que fa a la mida de les sàrcies, la potència lumínica i el desplaçament entre ports.

D'altra banda, Catalunya Sí que es Pot insta el Govern a articular, per mitjà de les confraries de pescadors,  ajuts econòmics i socials per als mariners i els patrons, i negociar, en el marc del Fons europeu marítim i pesquer 2014-2020, els ajuts als mariners forçosament aturats durant la veda, per a que no hagen d'utilitzar la prestació per desocupació.

La cuina de la Catalunya Nord

Els quaderns de cuina de la Julie és un programa francès de cuina en què una cuinera, la Julie, recorre l'Estat francès per a conèixer la gastronomia de cada territori. El canal Esport3 emet cada vesprada un capítol d'aquest programa. El de dilluns («Le pays catalan»), dedicat a la gastronomia de la Catalunya Nord, va ser força interessant per diversos aspectes.

La Julie observa com es fan les brunyetes

La presentadora comença explicant que «som a la regió del Llenguadoc-Rosselló, però compte!, que el Llenguadoc i el Rosselló són dues entitats culturals diferents. El Rosselló és, primer de tot, una terra catalana. S'hi parla el català. I es diu que som a la Catalunya Nord, per oposició a la Catalunya Sud, a Espanya, perquè no s'esborren vuit segles d'història comuna passant-hi ratlla». Una bona manera de començar el programa, sobretot tenint en compte que s'adreça en primer lloc a espectadors de l'Estat francès.

La Julie parla amb els pescadors d'anguiles de l'estany de Canet (Rosselló), amb els planteristes i productors de cítrics d'Eus (Conflent), amb Irene, una propietària d'una botiga de roba d'Argelers (Rosselló), amb un joier de Perpinyà (Rosselló) que treballa el granat, amb l'Eliana Tibaut, historiadora de la cuina catalana, etc.

A Eus parla amb un guia local, de 84 anys, originari de la Seu d'Urgell, del qual la Julie diu que «té un accent que tomba de cul». A Argelers parla amb la Irene, una mestressa de casa que li diu que pervé de la Catalunya Sud, a la qual cosa la Julie respon:

– Ah!, bé. D'Espanya, no? Quan véns aquí i no ets català, et costa d'entendre-ho.

– Hi ha els catalans del nord i els catalans del sud. És Catalunya –explica la Irene.

– Prou que m'ho havien explicat al meu primer viatge.

Més avant, la Julie afig:

– Em fa l'efecte que tota la cuina catalana, la del sud i la del nord, està molt impregnada d'una influència molt llunyana, sobretot medieval.

Tanmateix, la Julie dóna mostres de no acabar de comprendre la identitat de la Catalunya Nord quan diu: «Travessar Perpinyà és per a mi un viatge en el temps dels conqueridors espanyols». Mai no hi va haver conqueridors espanyols a Perpinyà. Simplement, Perpinyà era i és Catalunya.

Els plats 

Alguns dels plats que es cuinen en el programa són la bullinada d'anguila (amb crancs i pataca), la pintada amb poncir i llima, els molls amb cítrics i les brunyetes.

Els cítrics

A Eus, al peu del Canigó, la família Bachès hi ha plantat i desenvolupat més d'un miler de varietats de cítrics, que conrea en hivernacles. Hi tiren fem i damunt hi posen palla per a que, a pur de temps, se'n faça humus.

La Julie tasta els cítrics d'Eus

Hi tenen aranges de diferents anyades, sense collir-les dels arbres. Si les deixes a l'arbre, els àcids hi fan la seua faena i, quan les culls, hi apareix un producte gairebé cuit, confitat pel temps.

També hi conreen uns cítrics pareguts al cumquat que es mengen amb la pell i tot, a mos redó. I unes llimes que per dins són de color taronja i tenen perfum com de mandarina. I poncirs (o poncems) d'allò més grossos per a confitar.

Aigua acabada de filtrar al restaurant

En alguns restaurants de Barcelona han començat a servir aigua filtrada al moment. La filtren, ans de servir-la, amb unes màquines que fan una tripla filtració. T'asseguren que aquesta aigua està més filtrada que la que comprem envasada.

A taula, l'aigua la serveixen en ampolles de vidre reomplibles. Sens dubte, un dels avantatges d'aquest sistema és que no es generen envasos de plàstic. És, per tant, molt beneficiós per al medi ambient.

L'ampolla reomplible, etiquetada en català, espanyol i anglès, du la marca de l'empresa subministradora. Hi diu que l'aigua filtrada al moment és millor perquè és aigua que no ha estat «transportada, emmagatzemada ni envasada». És cert que no ha estat envasada, però d'alguna manera s'ha hagut de portar fins al restaurant, on, segons que m'han dit, la tenen «emmagatzemada» en un tanc. Això sí, m'han jurat i perjurat que no és aigua de l'aixeta i, certament, des d'un punt de vista organolèptic, haig de dir que l'aigua té molt bon gust. També en serveixen amb gas.

Taronges de Sud-àfrica a Alcanar

Som en plena temporada de la collita de la taronja i som a Alcanar, un poble on la producció de cítrics és molt important. Doncs bé, en un supermercat d'Alcanar es venen taronges de Sud-àfrica, concretament de la varietat nàvel (vegeu la foto).

El poble està envoltat de tarongerals, però les taronges que es venen al supermercat han fet un llarguíssim viatge de milers de quilòmetres per a que els consumidors d'Alcanar en puguen comprar (s'entén que els consumidors que no són pagesos i no tenen tarongers propis). A més, es venen a 1,19 euros, un molt bon preu. No me'n puc fer raó!

Quin sentit té que a les cases canareves es mengen taronges de Sud-àfrica? És la globalització, clar! Però no trobeu que és absurd? Per què hem de menjar taronges de l'altre cap del món, quan en podríem menjar de quilòmetre 0, de fet, gairebé de metre 0?

«Recomanat pels millors fabricants», de Lluís Balsells

Recomanat pels millors fabricants és l'opera prima de Lluís Balsells (Lleida, 1950), llicenciat en història contemporània. L'ha publicat Curbet Edicions.

El dibuix de la portada és del mateix Balsells

Es tracta d'una arreplega de 111 relats curts, amb el nexe de la crisi: cent tenen com a rerefons la crisi econòmica i els altres onze giren al voltant de les crisis personals. Hi trobem humor i tendresa. Hi reconeixem personatges de la vida quotidiana, com les dones grans que viuen tot soles, al costat de persones sense escrúpols que abusen de la gent de bona fe, com aquell que ens vol encolomar unes preferents. Escenes realistes, però també dosis de fantasia.

Presentació del llibre amb Flavia Company, l'autor i l'editor

En l'obra es percep un treball meticulós, un acabament acurat de les històries, hores i hores de faena, papereres en cormull de papers rebutjats.

Balsells ens anuncia que està treballant en una novel·la. Després d'haver tastat els relats curts de Recomanat pels millors fabricants, l'esperem amb candeletes. Lluís Balsells, tota una descoberta.

Moció del Parlament sobre el projecte Castor, el servei d'ambulàncies al Montsià i la crisi dels cítrics

El Parlament ha aprovat la Moció 193/X, sobre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Entre altres mesures, aquesta moció demana al Govern de Catalunya que faça les gestions necessàries davant el Govern de l'Estat per a que pose fi a la hibernació del magatzem de gas submarí del projecte Castor i en desmantelle definitivament les instal·lacions.

La moció també insta el Govern a mantenir en el nou concurs de transport sanitari el servei d'ambulàncies a Alcanar i Sant Jaume d'Enveja amb els mateixos recursos mòbils i les seues bases. El Govern, a més, haurà d'estudiar el rendiment dels serveis d'ambulàncies del Montsià per a que les decisions que s'hagen de prendre sobre aquest servei estiguen fonamentades en les necessitats reals i en l'orografia.

Així mateix, la moció demana al Departament d'Agricultura que pose en marxa un pla de xoc per a donar una resposta efectiva a la crisi del cítric, amb la finalitat de fer transparents les clàusules i la cobertura de les assegurances i de reduir el mòdul corresponent a l'índex de rendiment net aplicable a l'IRPF per a les activitats agrícoles afectades per circumstàncies excepcionals i sobrevingudes. El Govern ha de donar compte a la Comissió d'Agricultura del Parlament, ans del 19 de juny, de l'eficiència de les mesures de suport econòmic als productors adoptades.

En el trancurs del debat de la moció, la diputada d'Iniciativa Hortènsia Grau ha retret al diputat d'ERC Lluís Salvadó que demane un pla de xoc per als cítrics quan va votar en contra d'una esmena d'Iniciativa als pressupostos, pactada amb Unió de Pagesos, que anava en el mateix sentit. Grau ha acusat Salvadó de manca de coherència: «No sé si és que vol carregar el mort a Unió, al conseller Pelegrí, no ho sé, però és una cosa rara, perquè, si vostès volien fer un pla de xoc per als cítrics, haver votat la moció».

El diputat de Convergència Albert Batet ha defensat l'actuació del Govern a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona i ha fet una llista dels compromisos complits, com ara «la variant de Sant Jaume d’Enveja, l’estació de mercaderies de l’Aldea, la reforma de la setena planta del Joan XXIII, el casal de la gent gran d’Alcanar...».