El Parlament demana l'aturada definitiva del projecte Castor

El dijous 21 de novembre es va debatre al Parlament de Catalunya una moció sobre el projecte Castor presentada per Iniciativa per Catalunya. A la sessió hi van assistir, entre d'altres, el regidor d'Agricultura i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Alcanar,  l'alcaldessa d'Ulldecona i membres de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia.

Els membres de la Plataforma al Parlament. Foto: ACN.

 

Hortènsia Grau, d'Iniciativa, va defensar la moció i va fer avinent que les Corts Valencianes ja havien demanat el tancament del Castor i que ara ho feia el Parlament de Catalunya. També va recordar que Florentino Pérez, president d'ACS, encara insisteix que els terratrèmols no tenen relació amb la injecció de gas.

L'exalcadessa d'Ulldecona, Núria Ventura, va defensar les esmenes del Grup Socialista, una de les quals demana que es consideren els ajuntaments d'Alcanar, Ulldecona, la Ràpita i la Sénia i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia com a part interessada en el procediment.

En nom de la CUP, el diputat Quim Arrufat va fer referència a l'especulació financera. El projecte Castor és finançat pel Banc Europeu d'Inversions (BEI), que té com a vicepresidenta l'exministra espanyola Magdalena Álvarez. El BEI va impulsar un crèdit sindicat amb dèneu bancs, que permet a Florentino Pérez fer una inversió a 25 anys per a finançar el projecte.

En acabat, la diputada ampostina de Convergència i Unió Annabel Marcos va destacar la ràpida resposta que havia donat el conseller d'Interior activant el pla Sismicat. Marcos va demanar responsabilitats al ministre Soria per la manca d'informació al Govern de Catalunya i va afegir que els 1.700 milions que s'hauran de pagar en cas de desmantellament no els haurien de pagar els ciutadans catalans.

El diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Lluís Salvador va dir que, davant d'aquest balafiament de recursos públics, en un país normal hi haurien dimissions i hi intervindria la justícia, mentre que aquí «la justícia, com a molt, va fer callar la boca a l'alcalde d'Alcanar, com ahir vam poder veure», en referència al fet que el dia abans la policia judicial havia entrat a l'Ajuntament d'Alcanar i s'havia endut a manta documentació arran d'una denúncia per irregularitats urbanístiques presentada per un militant de CiU. Salvador també va recordar que el projecte el va iniciar el 2007 el ministre d'Indústria socialista Joan Clos i que llavors ERC va ser l'única que hi va presentar al·legacions. La tramitació administrativa va estar plena de complicitats entre el govern socialista i Florentino Pérez, especialment amb la intervenció del secretari general d'Energia de l'Estat, Ignasi Nieto.

Finalment, la moció que demana l'aturada definitiva i permanent del projecte Castor va ser aprovada per unanimitat.

Si voleu més informació des d'un punt de vista científic sobre les causes dels terratrèmols provocats pel Castor, us recomano l'entrevista a la geòloga Meritxell Beltran que publica el Butlletí Informatiu d'Alcanar del mes de novembre.

Oli del Montsià: cooperativa Acomont

El setmanari L’Econòmic dedica un reportatge a la cooperativa d’oli del Montsià Acomont. Aquesta cooperativa, que dóna faena a 14 treballadors, és el resultat de la unió de les cooperatives d’Ulldecona, la Galera, Santa Bàrbara, Mas de Barberans i Camarles.

Acomont ven al mercat català i a la Xina, Califòrnia i Colòmbia. Té un miler de socis i produeix uns 5 milions de quilos d’olives cada any, tot i que enguany la producció serà la meitat per culpa de la sequera i de la mosca de l’oliva, les picades de la qual han proliferat per la calor que ha fet durant la tardor. A més, les retallades pressupostàries de la Generalitat han provocat una reducció dels tractaments aeris contra la mosca que es fan cada any, que han passat de tres a un.

Acomont envasa l’oli amb les marques Acomont (oli verge i extra verge), Ilercavònia (DO Baix Ebre i Montsià), Bancals (olis varietals) i Mil Tardors (oli provinent de 1.500 oliveres mil·lenàries). Els olis varietals es fan olives de les varietats sevillenca, morruda i farga.

 

L’oli s’envasa a la planta d’Ulldecona, construïda el 2008, que ocupa 800 m² i té una capacitat de producció de 900 litres per hora.

 

Planta d'Acomont a Ulldecona

Els productes d’Acomont es poden comprar des del seu web. Per exemple, una caixa de tres garrafes de 5 litres d’oli verge extra costa uns 81 € (IVA inclòs).

Casanova en directe

En un acte emmarcat en la Commemoració del Tricentenari del 1714 que s'havia organitzat a la Casa Elizalde, de Barcelona, el públic s'ha trobat de cop traslladat al dia 3 de setembre de 1714. Quan el presentador de l'acte tot just havia començat a parlar de la Guerra de Successió, han irromput a la sala Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, i Mateu Hereu, soldat del gremi de barbers cirurgians. Davant d'aquesta distorsió de l'eix espai-temps, la sorpresa ha estat generalitzada tant entre el públic del segle XXI com entre Casanova i Hereu, que de sobte s'han trobat envoltats de gent estranyament «vestida de Carnestoltes».

Rafael Casanova i el soldat Hereu

 

Afortunadament, l'acte s'ha pogut reconduir i s'ha convertit en una mena de conferència de premsa en què el conseller en cap de Barcelona i el seu soldat han explicat quina era la situació de la defensa de Barcelona en data del 3 de setembre de 1714. Situació molt crítica, per cert.

Aquest és el punt de partida d'una interessant proposta de teatre de xicotet format que dilluns es va estrenar a la Casa Elizalde i que recorrerà els diversos centres cívics de Barcelona.

El públic té l'oportunitat de formular directament als personatges històrics tota mena de qüestions: com s'ho fan per a resistir?, fins quan creuen que podran resistir?, què menja la població?, tenen aigua?, per què van vestits amb aquesta roba?, què és la Junta de Braços?, què és la Coronela?, etc. De tant en tant se sent alguna bomba llançada per les tropes borbòniques.

Els actors saludant al final de l'espectacle

 

L'espectacle, que du el nom de Casanova en directe i és dirigit per Oriol Broggi, combina la divulgació històrica amb l'humor. I a més, és debades.

Lectures recomanades: A cavall de la utopia

 

Aquesta obra es va publicar fa dotze anys: al desembre del 2001. Tanmateix, encara es pot trobar amb facilitat. Es pot comprar al web de l’editorial Cossetània per 21 euros.

L’autor és Ramon Puig Puigcerver (Vinaròs, 1944). És doctor en història per la Universitat de València i va ser un destacat sindicalista. És autor també de Els corcs de la Restauració (1876-1923).

A cavall de la utopia és la biografia d’Esteve Fibla des del seu naixement (Alcanar, 1905) fins a la fi de la Guerra Civil Espanyola. L’autor va arreplegar a manta informació per a escriure el llibre, amb entrevistes al mateix Esteve Fibla i a moltes de les persones que el van conèixer i el van tractar.

Esteve Fibla era un home sense estudis, fill d’una humil família pagesa d’Alcanar, els Bertolos, que de ben jove es va interessar per la situació política i per la lluita de classes. Aquest interès el va dur a militar al Partit Comunista de Catalunya, que posteriorment es va integrar al PSUC. Fibla va demostrar una gran capacitat de treball i d’organització, cosa que li va fer tindre un paper destacat des del PCC i el PSUC en els temps convulsos que li van tocar viure, especialment durant els primers anys de la República i durant la Guerra Civil. Va demostrar que, per damunt de la fidelitat a la ideologia comunista, era sobretot un humanista amb un gran sentit de la justícia.

Podríem dir que l’obra, a l’encop que una biografia d’un personatge, és un llibre d’història del període 1905-1939 amb dos nivells superposats: la història local (d’Alcanar i, en part, de Reus) i la història de Catalunya i de l’Estat. La vida d’Esteve Fibla és el nexe entre l’una i l’altra. Ell viu en primera persona els esdeveniments polítics més rellevants: la proclamació de la República Catalana el 14 d’abril de 1934 des de la plaça de Sant Jaume, l’esclat del moviment revolucionari, la reorganització de la Generalitat republicana, la batalla de l’Ebre des del front, etc.

Un altre dels valors destacables del llibre, que té 440 pàgines, són les fotografies. Moltes corresponen a l'arreplega que va fer Jacint Bort i es van publicar en la secció "Regirant la calaixera" del Butlletí Informatiu d'Alcanar. D'altres han estat cedides per diversos particulars. Són imatges de persones i llocs d'Alcanar datades a la primera meitat del segle XX.

Ramon Puig empelta la història de reflexions teòriques sobre l’estalinisme, l’anarquisme, el col·lectivisme i els errors dels uns i dels altres que van dur al fracàs del moviment revolucionari i de la mateixa República.
 

Proposta de tancament definitiu del magatzem submarí de gas

Iniciativa per Catalunya ha presentat al Parlament una proposta de resolució en què demana el tancament definitiu del magatzem de gas del projecte Castor. La proposta recorda la repetició de moviments sísmics que s'han produït davant de la costa d'Alcanar. La injeció de gas ha despertat la falla d'Amposta i altres falles menors i els geòlegs no poden preveure si es tornaran a produir terratrèmols quan s'hi injecte gas o se n'extrague.

Tot i que està situat fora del Principat de Catalunya, el complex del Castor afecta les costes d'Alcanar i les goles de l'Ebre. Per això, Iniciativa demana el desmantellament progressiu del magatzem submarí, del gasoducte i de la planta terrestre. Així mateix, la proposta de resolució insta el Govern de Catalunya a reclamar al Govern de l'Estat que depure responsabilitats i que el cost del tancament no se sufrague amb diners públics.

El projecte Castor, al Parlament

En la sessió de control al Govern que ha tingut lloc avui al Parlament, diversos diputats han formulat preguntes referides al projecte Castor.

El diputat d'ERC Lluís Salvadó ha recordat que la petroliera Shell va tardar setze anys a buidar els pous d'hidrocarburs que avui es volen omplir en pocs mesos. Ha afegit que «els ciutadans de les Terres de l'Ebre i del Sénia demanem al nostre Govern que mos empare i que treballe per a que el projecte Castor no torne a funcionar mai més».

Per la seua banda, la diputada de CiU Annabel Marcos ha fet avinent que ja fa més de dos anys que l'Observatori de l'Ebre havia advertit del risc de terratrèmols per les injeccions de gas. És significatiu que ara s'haja arribart a 4,3 graus de l'escala de Richter, quan des de l'any 1930 no s'havien registrat sismes superiors a 2, 9 graus. Marcos ha informat que avui mateix l'Ajuntament d'Alcanar fa un ple extraordinari sobre aquesta qüestió i que dos regidors canareus eren presents al Saló de Sessions del Parlament. Així mateix, la diputada ha comunicat que el senador tortosí Ferran Bel ha denunciat al Senat que els alcaldes dels municipis catalans afectats no haguessen estat convidats a la reunió convocada pel ministre espanyol d'Indústria.

Mosques de l'olivera transgèniques

Iniciativa per Catalunya Verds ha presentat al Parlament una proposta de resolució per a impedir que s'alliberen mosques de l'olivera transgèniques.

La mosca de l'olivera és una plaga que afecta els vilars del sud de Catalunya. L'insecte pica l'oliva per a pondre-hi els ous. La larva naix i creix dins de l'oliva i la fa malbé.

L'empresa britànica Oxitec ha demanat autorització per a fer un assaig de camp d'alliberament de mosques transgèniques amb l'objectiu de fer-les servir contra les mosques de l'olivera naturals. Si s'autoritzés, aquesta seria la primera vegada que s'alliberen animals transgènics a Europa.

Oxitec proposa de fer l'assaig en 48 oliveres en una àrea de 1.500 m² d'una finca situada en un lloc no concretat del sud de Catalunya. Les oliveres es taparien amb sàrsies i s'hi alliberarien mosques mascle desenvolupades per l'empresa. L'experiment té una durada prevista de tres mesos.

Segons ICV-EUiA, la sol·licitud d'Oxitec no inclou cap pla per a avaluar la bioseguretat de l'experiment. Per això, demanen que se li denegue l'autorització.