Les obres de l'AVE a la Sagrera

Les obres de l'estació de l'AVE a la Sagrera avancen molt lentament. Fa uns mesos van aparèixer unes muntanyes de terra que són un dels pocs elements visibles per als ciutadans dels treballs que s'hi estan fent.

Vandalisme a la Sagrera

Darrerament han augmentat els actes vandàlics al barri de la Sagrera, de Barcelona. L'oficina del BBVA al carrer de Garcilaso ha estat apedregada. Els impactes als vidres i al caixer automàtic són ben visibles.

 

D'altra banda, la reproducció de la Dama d'Elx que hi ha a la plaça dels Jardins d'Elx també ha estat víctima d'un atac vandàlic. En aquests cas, uns desconeguts han fet una pintada al front de la Dama.
Aquesta figura va ser donada a Barcelona per l'Ajuntament d'Elx (Baix Vinalopó). La Dama d'Elx és una escultura ibera del segle IV aC.

Aromes per a pastissos

El setmanari L’Econòmic publica un article sobre l’empresa Ricart, d’Esparreguera (Baix Llobregat), que es dedica a produir i vendre licors per a aromatitzar pastissos. Tot i ser una empresa catalana, no té el web en català.

Entre els licors més venuts hi ha el de taronja i el d’aigua de flor de taronger. Té una selecció de licors premium, amb més esperit (60º), d’entre els quals destaquen el de taronja (es fa macerant tant la fruita com la pell de la taronja) i l’amaretto (licor d’origen italià fet amb pinyols de bercoc i ametles amargues).

També produeixen un brandi aromatitzat amb mandarines. I estan explorant noves aromes, com la de yuzu, un cítric d’origen japonès.

Yuzu. Foto: Wikipedia

 

La Cooperativa Exportadora d'Agris d'Alcanar

El setmanari L’Econòmic publica un reportatge sobre la Cooperativa Exportadora d’Agris d’Alcanar. També el darrer número de la revista Alcanar hi dedica quatre pàgines, que inclouen una entrevista al gerent de la Cooperativa, Federico Tarazona.

Federico Tarazona. Foto: L'Econòmic

 

Malauradament, el nom de la Cooperativa conté un error lingüístic. El mot «agris» és un castellanisme. La forma correcta en català és cítrics. L’error és degut al fet que, quan es va crear la Cooperativa, el 1963, el nom era en espanyol, i després, quan es va voler catalanitzar, se’n va fer una mala traducció a partir del mot espanyol agrios. Confiem que, ara que acaba de complir cinquanta anys i inicia una nova etapa, aprofite per a corregir el nom, perquè, si algú hi entén, de cítrics, és precisament la Cooperativa Exportadora de Cítrics d’Alcanar.

La Cooperativa produeix 27.000 tones de cítrics (18.000 de mandarines i 9.000 de taronges) a l’any i factura uns 12 milions d’euros. Dóna faena a 335 treballadors i té 214 socis (d’Alcanar i d’altres pobles del Montsià i el Baix Maestrat).

La Cooperativa té una marca pròpia (Montsià), però la major part de la producció es comercialitza amb marca blanca. Ara es planteja de comercialitzar mandarina amb fulla, per a que el consumidor puga comprovar que es tracta d’un producte fresc. La fulla no enganya: si veem que es comença a semar, vol dir que fa massa temps que es va collir la fruita.

Fa cent anys

Comencem amb molta il·lusió un nou any, que és el del Tricentenari: fa 300 anys que Catalunya va perdre les llibertats nacionals i enguany pot ser l’any que comence a recuperar-les.

Però, sense anar tan lluny, què passava fa cent anys?

El 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, amb Prat de la Riba com a president. El 9 de gener els presidents de les quatre diputacions van aprovar l’estatut de la Mancomunitat. Aquell mateix any la Lliga Regionalista va guanyar les eleccions.

En l’agricultura es produïen canvis importants. Al nord del País Valencià la introducció del regadiu feia que els tradicionals garroferals comencessen a ser substituïts per tarongerals. Al novembre del 1914, la revista Iberia publicava el text següent: «En Villarreal, Nules y Castellón los terrenos que fueron algarrobares hoy son ricos naranjales por los muchos motores que se han montado para regar».

Mentrestant, a Alcanar, Andreu Ulldemolins s’oferia per a ajudar en l’obra del Diccionari de la llengua catalana, promogut per Antoni Maria Alcover i que acabaria essent conegut com a Diccionari català-valencià-balear.

Onomàstica de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant

Acaba d'aparèixer el llibre Onomàstica del terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, de Ferran Jové i Hortoneda, publicat per l'Institut d'Estudis Catalans dins la col·lecció «Treballs de l'Oficina d'Onomàstica». Es tracta d'un estudi molt complet dels noms propis (topònims i antropònims) documentats històricament al terme de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp). L'obra té 664 pàgines i conté diversos mapes de la zona estudiada.

El doctor Pere Navarro hi fa una breu introducció lingüística. El municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant se situa just al límit entre el català occidental i el català oriental. Pel seu terme hi passen diverses de les isoglosses que es fan servir per a delimitar els dos blocs dialectals. El nucli de Vandellòs participa majoritàriament dels trets del català occidental, concretament del dialecte tortosí o occidental central, mentre que el nucli de l'Hospitalet de l'Infant s'inscriu bàsicament en el català oriental, concretament en el dialecte oriental central.

Així, tenim que els parlants de Vandellòs distingeixen els parells de vocals a/e i o/u en posició àtona, mentre que els de l'Hospitalet les neutralitzen. A Vandellòs fan els verbs incoatius amb -ix- (compartixo) i, en canvi, a l'Hospitalet els fan amb -eix- (comparteixo). Es pot dir, doncs, que la isoglossa que separa el català occidental i l'oriental passa ben bé pel mig del terme municipal.

Tanmateix, tots dos pobles comparteixen el lèxic propi del català occidental: tant a Vandellòs com a l'Hospitalet diuen cementeri i roig, per exemple. També comparteixen els mots que són comuns a les Terres de l'Ebre i del Sénia i al Camp de Tarragona, com ara abadia (rectoria), fadrí, fesol i romer. (Els exemples són els que dóna Pere Navarro.)

La llista de topònims ens permet d'observar les coincidències entre les designacions genèriques de lloc pròpies de Vandellòs i les de les Terres del Sénia. Així, veiem que a Vandellòs també empren sénia per a fer referència als trossos de terra en què hi ha una mota o sénia que permet traure l'aigua d'un pou: la sénia del Prudéncio, la sénia de cal Boter, etc. També hi trobem el terme sort aplicat a un tros de terra menut: la sort de ca l'Agustinet, les Sortetes, les Sorts, etc.

Com a la serra del Montsià, al terme de Vandellòs hi ha cocons (clots naturals amb aigua de pluja), com el cocó dels Adalacs, i racons, com el racó del Bosquet o el racó del Bou. Els racons de Vandellòs són descrits al llibre com a fondals, rases o valls. I els colls també poden ser turons: el collet de la Bassa Nova (indret enlairat), el coll de les Basses (part superior d'una partida), etc.

Així mateix, destaquem l'ús dels mots això i allò per a indicar una propietat d'algú: això de l'Agustinet, allò del Balfegó, etc. Observem que hi ha algunes diferències respecte a l'ús que se'n fa a les Terres del Sénia: el pronom pot ser això o allò (a les Terres del Sénia, només això), va seguit de la preposició de i s'aplica sobretot a propietats agrícoles (a les TS, a cases).

L'obra també arreplega els cognoms documentats històricament a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Per exemple, respecte al cognom Sanxo (ortografiat Sancho), veiem que ja apareix documentat el 1672 en el Llibre de baptismes de Vandellòs, quan Josep Sancho «actuà de padrí». L'autor també ens informa que apareix anotat en els censos de començament del segle XX i que avui dia és corrent. Aquest cognom ha donat lloc a topònims com la font d'en Sanxo o el mas d'en Sanxo.

Un altre exemple és el del cognom Cras, més rar. El Llibre de baptismes en documenta un l'any 1726, fill de Batiste Cras i Rosa Cras i Gil, cònjuges de la vila d'Alcanar («del Cana»).

En definitiva, es tracta d'una obra d'onomàstica d'àmbit local molt completa i exhaustiva, d'un gran valor sens dubte per als habitants de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, però que també pot atraure tots els qui s'interessen per la toponímia, l'antroponímia i, en general, l'estudi de la llengua catalana.

 

 

 

El Parlament demana l'aturada definitiva del projecte Castor

El dijous 21 de novembre es va debatre al Parlament de Catalunya una moció sobre el projecte Castor presentada per Iniciativa per Catalunya. A la sessió hi van assistir, entre d'altres, el regidor d'Agricultura i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Alcanar,  l'alcaldessa d'Ulldecona i membres de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia.

Els membres de la Plataforma al Parlament. Foto: ACN.

 

Hortènsia Grau, d'Iniciativa, va defensar la moció i va fer avinent que les Corts Valencianes ja havien demanat el tancament del Castor i que ara ho feia el Parlament de Catalunya. També va recordar que Florentino Pérez, president d'ACS, encara insisteix que els terratrèmols no tenen relació amb la injecció de gas.

L'exalcadessa d'Ulldecona, Núria Ventura, va defensar les esmenes del Grup Socialista, una de les quals demana que es consideren els ajuntaments d'Alcanar, Ulldecona, la Ràpita i la Sénia i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia com a part interessada en el procediment.

En nom de la CUP, el diputat Quim Arrufat va fer referència a l'especulació financera. El projecte Castor és finançat pel Banc Europeu d'Inversions (BEI), que té com a vicepresidenta l'exministra espanyola Magdalena Álvarez. El BEI va impulsar un crèdit sindicat amb dèneu bancs, que permet a Florentino Pérez fer una inversió a 25 anys per a finançar el projecte.

En acabat, la diputada ampostina de Convergència i Unió Annabel Marcos va destacar la ràpida resposta que havia donat el conseller d'Interior activant el pla Sismicat. Marcos va demanar responsabilitats al ministre Soria per la manca d'informació al Govern de Catalunya i va afegir que els 1.700 milions que s'hauran de pagar en cas de desmantellament no els haurien de pagar els ciutadans catalans.

El diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Lluís Salvador va dir que, davant d'aquest balafiament de recursos públics, en un país normal hi haurien dimissions i hi intervindria la justícia, mentre que aquí «la justícia, com a molt, va fer callar la boca a l'alcalde d'Alcanar, com ahir vam poder veure», en referència al fet que el dia abans la policia judicial havia entrat a l'Ajuntament d'Alcanar i s'havia endut a manta documentació arran d'una denúncia per irregularitats urbanístiques presentada per un militant de CiU. Salvador també va recordar que el projecte el va iniciar el 2007 el ministre d'Indústria socialista Joan Clos i que llavors ERC va ser l'única que hi va presentar al·legacions. La tramitació administrativa va estar plena de complicitats entre el govern socialista i Florentino Pérez, especialment amb la intervenció del secretari general d'Energia de l'Estat, Ignasi Nieto.

Finalment, la moció que demana l'aturada definitiva i permanent del projecte Castor va ser aprovada per unanimitat.

Si voleu més informació des d'un punt de vista científic sobre les causes dels terratrèmols provocats pel Castor, us recomano l'entrevista a la geòloga Meritxell Beltran que publica el Butlletí Informatiu d'Alcanar del mes de novembre.