Acaba d'aparèixer el llibre Onomàstica del terme
municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, de
Ferran Jové i Hortoneda, publicat per l'Institut d'Estudis Catalans dins la
col·lecció «Treballs de l'Oficina d'Onomàstica». Es tracta d'un estudi
molt complet dels noms propis (topònims i antropònims) documentats històricament
al terme de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp). L'obra té 664
pàgines i conté diversos mapes de la zona estudiada.
El doctor Pere Navarro hi fa
una breu introducció lingüística. El municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de
l'Infant se situa just al límit entre el català occidental i el català
oriental. Pel seu terme hi passen diverses de les isoglosses que es fan servir
per a delimitar els dos blocs dialectals. El nucli de Vandellòs participa
majoritàriament dels trets del català occidental, concretament del dialecte
tortosí o occidental central, mentre que el nucli de l'Hospitalet de l'Infant
s'inscriu bàsicament en el català oriental, concretament en el dialecte
oriental central.
Així, tenim que els parlants
de Vandellòs distingeixen els parells de vocals a/e i o/u en
posició àtona, mentre que els de l'Hospitalet les neutralitzen. A Vandellòs
fan els verbs incoatius amb -ix- (compartixo) i,
en canvi, a l'Hospitalet els fan amb -eix- (comparteixo).
Es pot dir, doncs, que la isoglossa que separa el català occidental i
l'oriental passa ben bé pel mig del terme municipal.
Tanmateix, tots dos pobles
comparteixen el lèxic propi del català occidental: tant a Vandellòs com a
l'Hospitalet diuen cementeri i roig,
per exemple. També comparteixen els mots que són comuns a les Terres de l'Ebre
i del Sénia i al Camp de Tarragona, com ara abadia (rectoria), fadrí, fesol i romer.
(Els exemples són els que dóna Pere Navarro.)
La llista de topònims ens
permet d'observar les coincidències entre les designacions genèriques de lloc
pròpies de Vandellòs i les de les Terres del Sénia. Així, veiem que a Vandellòs
també empren sénia per
a fer referència als trossos de terra en què hi ha una mota o sénia que permet
traure l'aigua d'un pou: la sénia del Prudéncio, la sénia de cal Boter,
etc. També hi trobem el terme sort aplicat a un tros de terra
menut: la
sort de ca l'Agustinet, les Sortetes, les Sorts,
etc.
Com a la serra del Montsià,
al terme de Vandellòs hi ha cocons (clots naturals amb aigua
de pluja), com el
cocó dels Adalacs, i racons, com el racó del Bosquet o el racó del Bou.
Els racons de Vandellòs són descrits al llibre com a fondals, rases o valls. I els colls
també poden ser turons: el collet de la Bassa Nova
(indret enlairat), el
coll de les Basses (part superior d'una partida), etc.
Així mateix, destaquem l'ús
dels mots això i allò per
a indicar una propietat d'algú: això de l'Agustinet, allò del Balfegó,
etc. Observem que hi ha algunes diferències respecte a l'ús que se'n fa a les
Terres del Sénia: el pronom pot ser això o allò (a
les Terres del Sénia, només això), va seguit de la
preposició de i
s'aplica sobretot a propietats agrícoles (a les TS, a cases).
L'obra també arreplega els
cognoms documentats històricament a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Per
exemple, respecte al cognom Sanxo (ortografiat Sancho),
veiem que ja apareix documentat el 1672 en el Llibre de baptismes de
Vandellòs, quan Josep Sancho «actuà de padrí». L'autor també ens
informa que apareix anotat en els censos de començament del segle XX i que avui
dia és corrent. Aquest cognom ha donat lloc a topònims com la font d'en Sanxo o el mas d'en Sanxo.
Un altre exemple és el del
cognom Cras, més rar. El Llibre de baptismes en
documenta un l'any 1726, fill de Batiste Cras i Rosa Cras i Gil, cònjuges de la
vila d'Alcanar («del Cana»).
En definitiva, es tracta
d'una obra d'onomàstica d'àmbit local molt completa i exhaustiva, d'un gran
valor sens dubte per als habitants de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant,
però que també pot atraure tots els qui s'interessen per la toponímia,
l'antroponímia i, en general, l'estudi de la llengua catalana.
.jpg)
.JPG)
