Viu Espriu: Espriu al cementeri

En el marc de la celebració de l’Any Espriu, el cementeri de Sant Andreu (Barcelona) va acollir l’espectacle Viu Espriu, amb l’actuació de la cantant Llúcia Vives i de l’actriu Sílvia Bel, acompanyades dels músics Carles Beltran, Ernesto Briceño (violí), Lautaro Rosas i Joan Miró.

Sílvia Bel

El lloc triat per a l’ocasió era original i adequat a la temàtica de bona part dels poemes interpretats, que parlaven de la mort i dels cementeris. Però l’hora escollida, les sis de la vesprada, no era la més encertada, perquè en aquella hora el sol picava de valent sobre els espectadors. L’organització va repartir ampolletes d’aigua entre els assistents. És un detall a agrair. Llàstima que no fos fresca. També van regalar ventalls amb publicitat de l’empresa Cementiris de Barcelona. La gent els feia servir de para-sol.

També van aguantar estoicament la calor i el sol les dues intèrprets. En total, Llúcia Vives i Sílvia Bel van cantar o recitar 29 poemes o fragments de poemes. Van començar amb «M’han demanat que parli de la meva Europa», de l’obra Per a la bona gent. En reprodueixo el fragment en què Espriu descriu amb gran bellesa les fites del seu país (les palmeres d’Elx, les maresmes de Salses, les terres de la Franja i l’Alguer):

Unes palmeres que amb els ulls closos
miro sempre immòbils sota l’oreig
tanquen el meu país pel migjorn.
Pel nord, unes maresmes. I a posta de sol
hi ha unes altres terres que anuncien el desert,
les nobles, agostades, espirituals terres germanes
que jo estimo tant.
Alts cims trenquen la meva pàtria en dos Estats,
però una mateixa llengua és encara
parlada a banda i banda,
i en unes clares illes endinsades en el mar antic,
i en una contrada també insular, més llunyana,
que avui pertany a un tercer poder.

Llúcia Vives i Carles Beltran

Entre els altres poemes amb què Sílvia Bel i Llúcia Vives van delectar el públic destaquem «El meu poble i jo», «A vegades és necessari i forçós» i «La Princesa del Iang-Tsè» (de Les cançons d’Ariadna), adaptada amb música tradicional catalana per Carles Beltran, que va ser molt aplaudida i que va servir també per al bis reclamat pel públic.

Desitgem que aquesta experiència es repetisca per altres llocs dels Països Catalans i que l’organització prenga nota de les mancances esmentades.

 

Cantants i músics al final del recital