La torrada canareva

El número de febrer de la revista Alcanar publica la recepta de la torrada canareva.  Aquesta torrada se l’enduien els pagesos quan anaven a plegar olives i se la menjaven a mitan matí, però també es feia --i encara es fa-- a casa per a sopar. La recepta que publica Alcanar és de la cuinera Rosa Samper, de Can Bunyoles, un restaurant molt recomanable.

Ingredients: una llesca de pa de pagès, una sardina de casco (arengada), una tomaca de penjar, alls i oli.

Preparació:

1.       Es torra lleugerament la llesca de pa.

2.      Es lleven el cap i l’espina de la sardina. Tradicionalment la sardina es menjava sense dessalar, però Samper, amb bon criteri, aconsella de dessalar-la.

3.       Es frigen els alls. Amb el mateix oli es frigen les sardines tomba i tomba i es retiren.

4.       Es talla la tomaca en rodanxes i es frigen.

Muntatge:

5.       Es posen les rodanxes de tomaca damunt de la torrada amb una miqueta de l’oli amb què l’hem fregida.

6.       Hi posem damunt la sardina i els alls. Tradicionalment els grans d’all es posaven sencers i amb la pell, però són més mengívols si, després de fregits, els pelem i els tallem en dos o tres trossos. També recomano de llevar una mica la pell de la sardina.

Cítrics per Internet

La revista L’Econòmic publica un article sobre l’empresa de Bítem (Baix Ebre) Licarfruit, dedicada a la producció i venda per Internet de cítrics i olives.

El principal avantatge de comprar taronges i mandarines per Internet és que el client les rep a casa acabades de collir: no s’han passat setmanes emmagatzemades i no s’han hagut de tractar amb cera i altres productes químics.

Licarfruit fa producció integrada i cada any fa anàlisis de la terra, l’aigua i els fruits. Les varietats de mandarines que produeix són la marisol, que és molt primerenca (es comença a collir al setembre), i la clemenules. Pel que fa a les taronges, produeix navel·late, lanelate, newhall i una varietat que desconeixia, la chislet summer, que, com el nom indica, és molt tardana: es pot collir fins al juliol.

Hi ha altres pagesos que venen cítrics per Internet, com MaMi Taronges (també producció integrada) i Lo Vert (producció ecològica), d’Alcanar (Montsià). Com a mostra de preus (trets dels seus webs):

Licarfruit                  Caixa de 10 kg de navel·late      22,90 € (regal d’un setrill d’oli)

Mami Taronges      Caixa de 10 kg de lanelate          22 €

Licarfruit vol promocionar el consum de mandarines per Cap d’Any, en comptes del raïm. Celebro aquesta idea, que ja havia expressat jo mateix en aquest bloc. Tanmateix, hi ha una cosa que no m’acaba de fer el pes: volen vendre els 12 galls de mandarina ja pelats i envasats en una caixeta. Tots sabem que, per a que siga bona, la mandarina ha de ser acabada de pelar. A més, utilitzar un envàs per als galls de mandarina em pareix una mesura molt poc ecològica i absolutament innecessària.

Conscienciem la gent per a que celebre el Cap d’Any amb un producte de proximitat com la mandarina, però sense contribuir a malgastar recursos.

Benet XVI com Blanquerna

El papa Benet XVI acaba de fer públic que ha decidit abdicar. És un fet realment inusual que un papa abdique.

Això m’ha fet recordar que el primer papa de la història que va abdicar va ser un papa de ficció: el Blanquerna de Ramon Llull. Blanquerna, que és el protagonista de l’obra de Llull Llibre d’Evast e Aloma e de Blanquerna son fill, era un ermità que va arribar a papa i que, de Roma estant, va solucionar tots els problemes de la cristiandat. Fet això, va decidir plegar.

Quan Llull va escriure aquesta novel·la (1283-1285) cap papa no havia abdicat. Era una cosa impensable, que no havia passat mai. Pocs anys després, el papa Celestí V va abdicar (1295). Es va inspirar en Blanquerna?

Les «culmines» de les abelles

Avui m’he trobat un text que parlava de «la síndrome del despoblament de les culmines de les abelles». «Les culmines»? D’on deu haver sortit aquest mot tan estrany? Pel context he comprès que es referia als basos (també anomenats ruscos), és a dir, aquelles caixes destinades a allotjar els eixams d’abelles per a aprofitar-ne la mel.

Seguret que l’autor deu haver escrit el castellanisme «colmenes» i hi deu haver passat el corrector automàtic. Si teniu el corrector automàtic de català del Word activat i escriviu «colmenes», veureu que el corrector marca com a error aquest mot, perquè no existeix en català, i us proposa com a alternativa el mot més paregut que troba, que en aquest cas és «culmines» (del verb culminar). Ja només cal que l’autor incaut es cregue que realment la manera correcta de dir «colmenes» en català és «culmines» i ja tenim l’empastre servit.

La Masrojana: olives del Priorat

Olives trencades de La Masrojana

La revista L’Econòmic publica un article sobre La Masrojana, empresa del Masroig que envasa olives, patés d’oliva i olis aromatitzats. La Masrojana compra les olives als pagesos del Priorat. Les olives que comercialitza són arbequines, empeltre, trencada, de Casp, gaspatxana, mançanilla i gordal.

És una de les cinc úniques empreses de l’Estat que fabrica patés d’oliva. En fa d’oliva arbequina i d’empeltre, i també fa paté coent amb pebre roig.

Té una línia d’olis verges aromatitzats amb taronja, llima, romer, all i pesteta. Per a fer-los, molen l’oliva amb la fruita o l’espècia i, en acabat, en lleven les restes.