Cadena humana per la independència a Gràcia

Els participants, una vegada acabada la cadena

Ahir es va fer al barri de Gràcia de Barcelona una cadena humana per la independència. La cadena, que vol ser un assaig per a la Via Catalana de l’Onze de Setembre, va aplegar milers de persones, que van enllaçar diverses places de la vila de Gràcia, en el marc de la Festa Major, davant de la sorpresa i curiositat de molts de turistes. Unes turistes japoneses es pensaven que la cadena tenia per objectiu impedir el pas a l’establiment del carrer Gran de Gràcia que tenien davant i preguntaven quin era el motiu del boicot. Els participants els van explicar que la cadena no era contra cap botiga, sinó per la independència de Catalunya.

Un dels punts de concentració van ser els Jardinets de Gràcia, davant de la Casa Fuster, edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner que alberga un hotel de luxe (vegeu la fotografia).

La cadena humana davant de la Casa Fuster

S'ha mort el fotògraf Oriol Maspons

Vaig conèixer Oriol Maspons, el fotògraf de la gauche divine, fa uns dotze anys al Palau Robert, de Barcelona. Hi feien una presentació de la cuina del Montsià que incloïa una xarrada amb unes cuineres no professionals i una exposició amb fotografies de la comarca fetes per Maspons.

Ens va presentar una amiga comuna. Quan va saber que jo era filòleg, va començar a exposar-me les seues idees sobre el model de llengua estàndard. Es queixava que el model que s’havia imposat als mitjans de comunicació era, segons ell, pagès. Em va molestar que fes servir despectivament el terme pagès, com si una cosa pogués ser rebutjable pel simple fet de ser pagesa. A part que era absolutament fals que els mitjans de comunicació empressen un model de llengua pagès; més aviat era al contrari: feien (i fan) servir majoritàriament un model molt barceloní.

Entre altres exemples, recordo que em va dir que trobava que el mot got era pagesot i que era preferible usar la forma vas, que, al seu pensament, era molt més moderna. Li vaig intentar fer entendre que un got i un vas eren coses diferents, que un vas podia ser qualsevol tipus de recipient destinat a contenir líquids: un got, un porró, una engerra, un pitxer o, fins i tot, els vasos sanguinis. Però no hi va haver manera. Em va fer la impressió que era un home acostumat a tenir sempre la raó, fins i tot en matèries que no dominava. Em va quedar clar que la gauche divine mai no bevia amb gots.

Per cert, les fotografies de l’exposició no estaven gens malament.

Passejades agradables: el turó de la Rovira

El turó de la Rovira és un rogle de Barcelona apartat dels turistes i de la massificació. Al capdamunt hi ha l’espai de les bateries antiaèries que es van fer servir contra els avions italians durant la Guerra Civil Espanyola. Després, durant la postguerra, aquestes construccions militars van ser reconvertides en barraques on vivien els immigrants espanyols.

Vista de Barcelona, amb el carrer de Castillejos al mig

 Avui dia, aquest rogle poc conegut és un mirador que ofereix unes vistes espectaculars damunt de la ciutat. El visitant hi pot contemplar, en una volta de 360º, des dels Tres Fumerals del Besòs fins al port, Montjuïc i l’aeroport, i per darrere, els barris que queden entre el turó de la Rovira i Collserola.

Plafó a l'entrada de l'espai

 

A part de les vistes, l’espai mereix una visita per ell mateix. Hi podem veure les restes de les defenses antiaèries, encara amb els caragols de ferro on es collaven les bateries. Podem observar com algunes d’aquestes construccions van ser reconvertides en habitatges precaris pels immigrants espanyols: queden restes de terres enrajolats i de parets de dutxa emmanisades. Aquestes barraques van formar el que es va conèixer com a Barri dels Canons.

El Museu d’Història de Barcelona hi ha instal·lat plafons informatius amb plànols de les instal·lacions militars i amb fotografies de la postguerra que mostren la vida quotidiana dels veïns del Barri dels Canons. Al cim també hi trobem el depòsit d’aigua del Carmel.

 

Un plafó davall d'una figuera de pala

És molt recomanable d’anar-hi al tardet. Hi ha gent que s’hi endú entrepans i beguda i s’asseuen a contemplar com la nit cau i la ciutat s’il·lumina. Les vistes nocturnes de la ciutat, del cim del turó estant, són increïbles.
 

El turó de la Rovira ofereix també atractius naturals. L’arbre predominant és el pi, però hi abunden també les figueres de pala i les atzavares.

 

Accés

Per a arribar-hi, es pot agafar el metro fins a la parada del Carmel (L5). Després s’ha d’agafar el minibús 119, que us muntarà fins a la plaça de la Mitja Lluna, des d’on surt el carrer de Labèrnia. Seguiu-lo i, en cinc minuts, fareu cap al cim del turó. El tram final del carrer és un caminet emporlanat i estret que de nit s’il·lumina amb llums situats arran de terra.

La Sagrada Família del turó estant

 

Figueres de pala i pins

Ah!, per a qui no ho sàpiga, el carrer de Labèrnia està dedicat al lexicògraf i gramàtic de Traiguera (Baix Maestrat) Pere Labèrnia i Esteller, autor del famós Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina (1839), que va ser la base de molts de diccionaris posteriors.