El turó de la Rovira és un rogle
de Barcelona apartat dels turistes i de la massificació. Al capdamunt hi ha l’espai
de les bateries antiaèries que es van fer servir contra els avions italians
durant la Guerra Civil Espanyola. Després, durant la postguerra, aquestes
construccions militars van ser reconvertides en barraques on vivien els
immigrants espanyols.
 |
| Vista de Barcelona, amb el carrer de Castillejos al mig |
Avui dia, aquest rogle poc
conegut és un mirador que ofereix unes vistes espectaculars damunt de la
ciutat. El visitant hi pot contemplar, en una volta de 360º, des dels Tres
Fumerals del Besòs fins al port, Montjuïc i l’aeroport, i per darrere, els
barris que queden entre el turó de la Rovira i Collserola.
 |
| Plafó a l'entrada de l'espai |
A part de les vistes, l’espai
mereix una visita per ell mateix. Hi podem veure les restes de les defenses
antiaèries, encara amb els caragols de ferro on es collaven les bateries. Podem
observar com algunes d’aquestes construccions van ser reconvertides en
habitatges precaris pels immigrants espanyols: queden restes de terres
enrajolats i de parets de dutxa emmanisades. Aquestes barraques van formar el
que es va conèixer com a Barri dels Canons.
El Museu d’Història de Barcelona hi
ha instal·lat plafons informatius amb plànols de les instal·lacions militars i amb
fotografies de la postguerra que mostren la vida quotidiana dels veïns del Barri
dels Canons. Al cim també hi trobem el depòsit d’aigua del Carmel.
 |
| Un plafó davall d'una figuera de pala |
És molt recomanable d’anar-hi al
tardet. Hi ha gent que s’hi endú entrepans i beguda i s’asseuen a contemplar
com la nit cau i la ciutat s’il·lumina. Les vistes nocturnes de la ciutat, del cim
del turó estant, són increïbles.
El turó de la Rovira ofereix
també atractius naturals. L’arbre predominant és el pi, però hi abunden també
les figueres de pala i les atzavares.
Accés
Per a arribar-hi, es pot agafar
el metro fins a la parada del Carmel (L5). Després s’ha d’agafar el minibús
119, que us muntarà fins a la plaça de la Mitja Lluna, des d’on surt el carrer
de Labèrnia. Seguiu-lo i, en cinc minuts, fareu cap al cim del turó. El tram
final del carrer és un caminet emporlanat i estret que de nit s’il·lumina amb
llums situats arran de terra.
 |
| La Sagrada Família del turó estant |
 |
| Figueres de pala i pins |
Ah!, per a qui no ho sàpiga, el
carrer de Labèrnia està dedicat al lexicògraf i gramàtic de Traiguera (Baix
Maestrat) Pere Labèrnia i Esteller, autor del famós Diccionari
de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
(1839), que va ser la base de molts de diccionaris posteriors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada