Els quaderns de cuina de la Julie és un programa francès de cuina
en què una cuinera, la Julie, recorre l'Estat francès per a conèixer la
gastronomia de cada territori. El canal Esport3 emet cada vesprada un capítol
d'aquest programa. El de dilluns («Le pays catalan»), dedicat a la gastronomia
de la Catalunya Nord, va ser força interessant per diversos aspectes.
 |
| La Julie observa com es fan les brunyetes |
La presentadora comença explicant
que «som a la regió del Llenguadoc-Rosselló, però compte!, que el Llenguadoc i
el Rosselló són dues entitats culturals diferents. El Rosselló és, primer de
tot, una terra catalana. S'hi parla el català. I es diu que som a la Catalunya
Nord, per oposició a la Catalunya Sud, a Espanya, perquè no s'esborren vuit
segles d'història comuna passant-hi ratlla». Una bona manera de començar el
programa, sobretot tenint en compte que s'adreça en primer lloc a espectadors
de l'Estat francès.
La Julie parla amb els pescadors
d'anguiles de l'estany de Canet (Rosselló), amb els planteristes i productors
de cítrics d'Eus (Conflent), amb Irene, una propietària d'una botiga de roba
d'Argelers (Rosselló), amb un joier de Perpinyà (Rosselló) que treballa el
granat, amb l'Eliana Tibaut, historiadora de la cuina catalana, etc.
A Eus parla amb un guia local, de
84 anys, originari de la Seu d'Urgell, del qual la Julie diu que «té un accent
que tomba de cul». A Argelers parla amb la Irene, una mestressa de casa que li
diu que pervé de la Catalunya Sud, a la qual cosa la Julie respon:
– Ah!, bé. D'Espanya, no? Quan
véns aquí i no ets català, et costa d'entendre-ho.
– Hi ha els catalans del nord i
els catalans del sud. És Catalunya –explica la Irene.
– Prou que m'ho havien explicat
al meu primer viatge.
Més avant, la Julie afig:
– Em fa l'efecte que tota la
cuina catalana, la del sud i la del nord, està molt impregnada d'una influència
molt llunyana, sobretot medieval.
Tanmateix, la Julie dóna mostres
de no acabar de comprendre la identitat de la Catalunya Nord quan diu:
«Travessar Perpinyà és per a mi un viatge en el temps dels conqueridors
espanyols». Mai no hi va haver conqueridors espanyols a Perpinyà. Simplement,
Perpinyà era i és Catalunya.
Els plats
Alguns dels plats que es cuinen
en el programa són la bullinada d'anguila (amb crancs i pataca), la pintada amb
poncir i llima, els molls amb cítrics i les brunyetes.
Els cítrics
A Eus, al peu del Canigó, la
família Bachès hi ha plantat i desenvolupat més d'un miler de varietats de
cítrics, que conrea en hivernacles. Hi tiren fem i damunt hi posen palla per a que,
a pur de temps, se'n faça humus.
 |
| La Julie tasta els cítrics d'Eus |
Hi tenen aranges de diferents
anyades, sense collir-les dels arbres. Si les deixes a l'arbre, els àcids hi
fan la seua faena i, quan les culls, hi apareix un producte gairebé cuit,
confitat pel temps.
També hi conreen uns cítrics
pareguts al cumquat que es mengen amb la pell i tot, a mos redó. I unes llimes
que per dins són de color taronja i tenen perfum com de mandarina. I poncirs (o
poncems) d'allò més grossos per a confitar.
