«A les nostres espatles»

 

L’altre dia vaig sentir a la tele un notari que deia que, la reforma legislativa de les funcions dels notaris, el Govern espanyol l’havia feta “a les seues espatles”, és a dir, “a les espatles dels notaris”. Realment ha de ser dur haver d’aguantar damunt dels muscles el pes dels membres del Govern que estan elaborant el projecte de llei. Entenc que els notaris se séntiguen xafats pel Govern. És una càrrega molt feixuga per a les espatles dels notaris.

Però el context de l’entrevista més aviat feia pensar que els mots del notari eren una queixa pel fet que el Govern no els havia consultat en el procés d’elaboració de la norma, és a saber, que el Govern havia amanit el projecte de llei d’amagat dels notaris o, com dirien en espanyol, “a sus espaldas”. Vet-ho aquí: ja n’hem tret l’entrellat! El notari ha partit d’aquesta locució espanyola i, a l’hora de traduir-la, ha confós “las espaldas” amb “les espatles” i ha fet un calc que ha donat com a resultat en català “a les nostres espatles”, una expressió amb un significat literal completament diferent del que tenia la locució original.

Podríem dir que el notari ha donat fe que els calcs de l’espanyol són freqüents en català i són font de maldecaps i malentesos.

Per Cap d’Any, 12 galls de mandarina

Per a celebrar l’any nou, els italians mengen llenties i els japonesos, fideus. A la península Ibèrica mengem dotze grans de raïm. Es veu que la cosa ve d’un any en què hi va haver sobreproducció de raïm i es va pensar que d’aquesta manera es podria aprofitar l’excedent. De llavors ençà, la majoria dels catalans ens hem menjat els dotze grans de raïm al ritme de les campanades com si es tractés d’una tradició ancestral, revestida a més d’una aurèola de superstició, segons la qual si no te’ls has menjat tots quan sona la darrera campanada tindràs un any ple de desgràcies i malvestats. Ben aclarit, l’únic que aconsegueixen molts és començar l’any mig ennuegats.

Tenint en compte el dit origen d’aquest costum, no seria més lògic que al país de la mandarina ho celebréssem amb dotze galls de mandarina? És fruita de temporada i de proximitat. A més, varietats com la clementina no tenen pinyols, i això és un avantatge respecte al raïm. I si convé, es poden triar gallons xicotets, que sempre són més ràpids d’engolir.

Passejades agradables: L’Eix Macià, de Sabadell

L’Eix Macià, de Sabadell, és una zona moderna, comercial i espaiosa, ideal per a una passejada familiar.

L’avinguda Francesc Macià

És una avinguda ampla, amb grans edificis moderns, de vidre, de dissenys interessants. Hi ha la Cambra de Comerç, els jutjats, hotels (Verdi, Sabadell), restaurants, centres comercials (El Corte Inglés, el bulevard Padock). És un espai viu i dinàmic.

 

 

El parc

A la part sud de l’avinguda hi ha un gran parc que s’enfila per un coll. Té zones aquàtiques, amb ànecs, camins i senderes, rogles amb jocs infantils, pistes de skating, espais per a l’esgambi dels xiquets, etc. És remarcable la vegetació tan variada: atzavares, figueres de pala, arbocers que d’hivern són plens de cireretes roges, romer, baladres, oliveres, carrasques, quatre pins i un bosc espès...

 

 

Paga la pena muntar fins al capdamunt del parc. D’allà estant s’hi poden veure Collserola, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el centre històric de Sabadell amb el seu campanar.

Menjar

Si es vol dinar, es pot anar al Restaurant Viena, al peu mateix del parc. I si el que es vol és pegar un mos, es pot anar al Viena del costat d’El Corte Inglés. I si no us agraden les propostes del Viena, no patiu: hi ha restaurants per a tots els gustos i butxaques.

S’hi pot anar amb Renfe (estació Sabadell Nord).

Entrevista a Carles Roig, de la Unió de Pagesos

El setmanari L’Econòmic publica una entrevista al responsable del sector de cítrics d’Unió de Pagesos, el canareu Carles Roig.

Roig hi explica que un 50% de les clementines es destrueixen perquè el mercat no les vol. Enguany, de les 120.000 tones de mandarines que es produiran a Catalunya, la meitat es destruiran perquè ha plogut molt i són massa grosses.

La gran distribució imposa una tarifa plana que fa que el quilo de clementines es pague al  citricultor a 10-15 cèntims, mentre que el cost de producció se situa en 20-25 cèntims.

Un 96% dels cítrics es destinen a l’exportació. Segons Roig, quan Catalunya siga independent es podrà forçar Mercabarna a destinar més espai a la producció del país.

Un dels principals problemes de la producció de clementina és que es concentra en tres mesos, del novembre al gener, durant els quals es col·lapsa el mercat.

Concentració per l'escola en català

La plaça de Sant Jaume era plena de gom a gom, i també els carrers adjacents. Uns quants milers de persones es van concentrar per a protestar contra l’esborrany del projecte de llei d’educació, que és un atac sense precedents al català i l’escola catalana. L’acte va ser convocat per les entitats Escola en Català i Som Escola.

Els manifestants cridaven «Insubmissió», «L’escola, en català» i l’inevitable i sempre pertinent «In-inde-independència». Les pancartes feien referència al ministre Wert i relacionaven la seua proposta amb el franquisme i el feixisme.

Després dels discursos, que una bona part dels assistents no van poder seguir perquè eren massa lluny dels oradors, es va cloure l’acte amb el cant d’Els Segadors.

Musclos als Alfacs

El darrer número del setmanari L’Econòmic conté un article sobre l’empresa Muscleres Prats, dedicada a cultivar musclos a les badies dels Alfacs i del Fangar.

El conreu de musclos a la badia dels Alfacs topa amb diversos problemes. D’una banda, la temperatura de l’aigua a la part més interior de la badia supera els 27 ºC al cop de l’estiu i, de l'altra, l’aigua pràcticament no es renova, la qual cosa provoca la mort dels musclos. Per això, al juliol la cria del musclo s’ha de portar a altres zones on la temperatura no siga tan elevada.

Les cordes que contenen la cria del musclo s’han de cobrir amb una sàrsia per a protegir-la de les moixarres i altres depredadors.

Muscleres Prats ven els musclos principalment a Barcelona i València. Fa vint anys que no es donen més concessions per a produir musclos i ostres al Delta. Ara Muscleres Prats està fent proves amb l’Escola d’Aqüicultura per a implantar-hi el cultiu de grúmols.

L’assentament del primer ferro de Sant Jaume – Mas d’en Serrà

Tribuna d’Arqueologia. Conferència a Barcelona

El 5 de desembre va tenir lloc al Palau Marc de Barcelona una conferència sobre els resultats de la recerca dels darrers anys a l’assentament de Sant Jaume – Mas d’en Serrà, d’Alcanar. Els conferenciants van ser els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona David Garcia i Isabel Moreno. L’acte va ser moderat per Gabriel de Prado.

D'esquerra a dreta, De Prado, Moreno i Garcia

 

Els arqueòlegs van expressar el seu agraïment al propietari del terreny, Julián Sancho, al descobridor del jaciment, Ramon Esteban, i molt especialment a l’Ajuntament d’Alcanar, de qui van dir que sempre havia donat ple suport a la recerca arqueològica, cosa que malauradament no passa en molts altres ajuntaments.

La conferència va estar dividida en tres parts: l’estructura del jaciment, els objectes trobats i les tasques de conservació. Pel que fa a l’estructura, van destacar la troballa feta enguany d’una segona torre, que confirma el caràcter defensiu de Sant Jaume. La muralla, en algun lloc, arriba a tindre 4 metres d’amplada i, a més, s’ha trobat una segona línia defensiva més avançada.

Van repassar els diversos àmbits que ja s’han acabat d’explorar. La seua exposició va estar molt ben il·lustrada amb plànols i fotografies. Va destacar el fet que en la majoria dels àmbits no s’han trobat llars de foc, la qual cosa reforça la hipòtesi que, més que un poblat, Sant Jaume era una casa fortificada d’un cabdill, que devia tenir el control dels poblats de la Moleta del Remei i de la Ferradura.

Plànol de Sant Jaume. En roig, els àmbits ja excavats

 

Pel que fa als béns mobles, la gran quantitat de pesos de teler (pondera) trobats, en comparació de les poques llars de foc, fa pensar que Sant Jaume podria ser una mena de factoria. També és destacable la gran quantitat de ceràmica fenícia, en un percentatge del 30%, molt superior al dels altres jaciments d’aquesta època. A part de les àmfores i la vaixella, destaquen un plat trípode i una clepsidra.

Finalment, van fer referència als problemes de conservació, provocats principalment per la vegetació que creix a la zona. Les raïls de les herbes fan malbé els fonaments dels murs. Per a evitar-ho, al final de cada campanya, tapen el terra amb unes teles negres que impedeixen el creixement de les herbes.

A l’acte hi van assistir unes quaranta persones, entre les quals hi havia arqueòlegs, historiadors i molts d’estudiants universitaris. També hi va assistir l’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat.

 

L’ERO de la fàbrica de ciment, al Parlament

 

A la Diputació Permanent del Parlament ha comparegut el conseller de Treball, F. X. Mena, per a informar sobre la situació de l’ERO de la fàbrica de ciment d’Alcanar. El conseller ha explicat que han proposat a Cemex de dragar el port de la fàbrica uns quatre metres per a que els bucs de gran tonatge hi puguen atracar. Aquesta operació de dragatge tindria un pressupost d’uns 6 milions d’euros. El conseller ha exposat altres mesures que poden ajudar al manteniment de l’activitat de la fàbrica: aprofitar el forn per a cremar residus com a activitat complementària, ajustar la plantilla i usar combustibles alternatius. El representant d’ERC, J. Puigcercós, li ha replicat que en la fabricació de ciment de qualitat no tots els combustibles serveixen.

El conseller ha afegit que el Govern pot fer polítiques orientades a l’increment del consum intern de ciment i a favor del corredor ferroviari mediterrani, que serien positives per a la fàbrica.

També hi ha intervingut el director general de Relacions Laborals, Ramon Bonastre, que ha explicat les característiques de l’ERO, que afecta 147 treballadors. Cemex proposa reduir les fases i que quede actiu només el molí. El Govern treballa per a que quede en funcionament un forn. L’oferta de l’empresa als treballadors consisteix a recol·locar-ne en una altra planta i crear una borsa de treball. El Govern s’ha oferit per a fer de mediador entre les parts la setmana del 10 de desembre.

El representant del Grup Socialista ha proposta modificar la Llei de l’Estat que regula les emissions de CO₂ per a que la fàbrica tingue més marge de maniobra. El representant d’ICV ha manifestat la seua estranyesa pel fet que Cemex propose un ERO tan dràstic quan el 2011 va fer una inversió molt important en millores ambientals i enguany ha incrementat l’exportació.

Joan Puigcercós ha apuntat la possibilitat de redistribuir les quotes d’emissió de CO₂ amb les altres plantes del grup, particularment amb la de Sant Feliu. També ha afirmat que la fàbrica d’Alcanar, que té port propi, no és menys competitiva que la d’Alacant i que això fa pensar que potser hi ha hagut un acord entre diferents companyies i que a Alcanar li ha tocat la pitjor part. Finalment, ha remarcat que els treballadors han presentat diverses propostes, com rebaixar-se el sou o fer un ERO de mig any, però que l’empresa no s’ha avingut a negociar.

En darrer lloc, el representant de CiU, Fernàndez Teixidó, ha valorat com a element esperançador el manteniment de l’activitat de mòlta, que permet creure que, amb la recuperació econòmica, la fàbrica podria tornar a funcionar a ple rendiment.

Han assistit a aquesta reunió de la Diputació Permanent el regidor d’ERC d’Alcanar Josep Maria Sancho i un representant del comitè d’empresa de la fàbrica.