dijous, 26 de setembre del 2013

Microsismes i taques fosques a Alcanar


La diputada al Parlament de Catalunya Hortènsia Grau ha presentat una pregunta al Govern sobre els microsismes que s'han detectat davant de la costa d'Alcanar.

Del 9 de setembre ençà, l'Observatori de l'Ebre ha detectat més de setanta microsismes, alguns dels quals de fins a 2,8 graus en l'escala de Richter, a uns 20 km mar endins, en la zona on hi ha el magatzem de gas subterrani del projecte Castor. També han aparegut unes taques fosques davant de la costa d'Alcanar.

Grau pregunta quina informació té el Govern d'aquests fets i per què no n'ha informat l'Ajuntament d'Alcanar i els altres ajuntaments afectats. L'empresa Escal UGS va informar directament els ajuntaments de Vinaròs, Benicarló i Peníscola en una reunió a la qual no va ser convocat l'Ajuntament d'Alcanar.

La diputada també pregunta sobre la manera com els microsismes afecten l'ecosistema marí, la pesca i la ruta dels cetacis de la Mediterrània. Grau recorda que la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia ja va denunciar la manca d'estudis sobre els efectes geològics que podia provocar l'activitat de l'empresa Escal UGS.

Segons la diputada Hortènsia Grau, podria passar que s'extragués una part del gas coixí, amb el qual també sortiria petroli, que empastraria les parets de la roca. Cada vegada que es buiden o s'òmpliguen els vuit pous marins connectats, sortirà aquest petroli, que té un alt contingut en sofre. Per a poder depurar el gas, els cremadors hauran de cremar el petroli. Aquesta combustió afavoreix l'efecte hivernacle i produeix pluja àcida amb diòxids de sofre, carboni i nitrogen, monòxids de carboni i nitrogen, metà, sulfurs, etc.

Finalment, atès que la costa d'Alcanar és dins de l'àrea d'afectació de l'activitat d'Escal UGS, Grau pregunta si l'empresa ha informat el Govern de Catalunya dels seus plans, dels estudis de seguretat i d'impacte ambiental i de les mesures preventives i de control. Ens temem molt que no ha estat així.

dissabte, 14 de setembre del 2013

Cadena humana per la independència a l’Haia

El dissabte 7 de setembre es va fer a la ciutat holandesa de l’Haia una cadena humana per la independència. Unes tres-centes persones, entre residents a Holanda i turistes, es van aplegar davant de la seu del Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia, un lloc emblemàtic.
El Tribunal Internacional de Justícia

La concentració d’estelades cridava l’atenció de les persones que passaven per allí. La gent dels tramvies mirava encuriosida els participants de la cadena que cridaven «In-inde-independència». Una senyora va aturar la motocicleta per a demanar pel motiu de la cadena humana. Li vam explicar que es tractava d’una manifestació per la independència de Catalunya. La senyora va dir que ens donava tot el seu suport i que tots els pobles tenien «dret a ser lliures». Llàstima que a Espanya no tothom ho veja així.

Un tram de la cadena humana


Entre els participants se sentia parlar el neerlandès. Es tractava d’holandesos i holandeses casats amb catalans i catalanes, que havien vengut amb les seues famílies.

La convocatòria va ser un èxit i va aportar un granet de sorra més a la internacionalització del procés sobiranista.

També es va fer una asseguda

La Via Catalana a Campclar (Tarragona)

La Via Catalana ha estat un èxit. Des de Vinaròs i Alcanar fins al Pertús, més d’1.600.000 persones es van donar les mans per a mostrar al món la voluntat de llibertat de Catalunya.

Un dels trams més difícils és el que passava pel barrí tarragoní de Campclar. La carretera on es feia la Via passa just per davant de la Petroquímica de Tarragona, un ambient inhòspit i poc agradable. Així i tot, el tram es va omplir sense gaires dificultats. Dos autocars vinguts de Barcelona van reforçar el tram. Això sí, no es van poder fer rengs addicionals com en altres llocs.
Ambient festiu amb els fumerals de la Petroquímica al fons


A les finestres dels blocs d’edificis les estelades i senyeres eren escasses: en vaig comptar unes quatre o cinc. També hi havia alguna bandera espanyola.

Ni el cel  negre ni les torres elèctriques amenaçadores van dissuadir els participants


En una plaça, uns xiquets del barri miraven amb curiositat la invasió de forasters amb samarretes grogues i estelades. Els quatre o cinc bars de la zona que eren oberts van fer l’agost. Es van omplir de samarretes grogues que havien arribat a l’hora de dinar per a evitar els problemes de circulació. En un bar, un individu assegut a la barra intentava provocar els qui estaven dinant cridant coses sense gaire trellat: «Con el paro que hay y se gastan el dinero en autocares para traer gente aquí», «Como saben que aquí somos castellanos tienen que traer gente de fuera para llenar». Ningú no va respondre a les seues provocacions. Al final, l’amo del bar el va convidar a marxar. Entre els participants a la cadena se sentia molta gent parlant en castellà.

Campclar es va vestir de groc