La Via Catalana ha estat un èxit. Des de Vinaròs i Alcanar
fins al Pertús, més d’1.600.000 persones es van donar les mans per a mostrar al
món la voluntat de llibertat de Catalunya.
Un dels trams més difícils és el que passava pel barrí
tarragoní de Campclar. La carretera on es feia la Via passa just per davant de
la Petroquímica de Tarragona, un ambient inhòspit i poc agradable. Així i tot,
el tram es va omplir sense gaires dificultats. Dos autocars vinguts de
Barcelona van reforçar el tram. Això sí, no es van poder fer rengs addicionals
com en altres llocs.
Ambient festiu amb els fumerals de la Petroquímica al fons |
A les finestres dels blocs d’edificis les estelades i
senyeres eren escasses: en vaig comptar unes quatre o cinc. També hi havia
alguna bandera espanyola.
Ni el cel negre ni les torres elèctriques amenaçadores van dissuadir els participants |
En una plaça, uns xiquets del barri miraven amb curiositat la
invasió de forasters amb samarretes grogues i estelades. Els quatre o cinc bars
de la zona que eren oberts van fer l’agost. Es van omplir de samarretes grogues
que havien arribat a l’hora de dinar per a evitar els problemes de circulació. En
un bar, un individu assegut a la barra intentava provocar els qui estaven
dinant cridant coses sense gaire trellat: «Con
el paro que hay y se gastan el dinero en autocares para traer gente aquí»,
«Como saben que aquí somos castellanos
tienen que traer gente de fuera para llenar». Ningú no va respondre a les
seues provocacions. Al final, l’amo del bar el va convidar a marxar. Entre els participants a la cadena se sentia molta gent parlant en castellà.
Campclar es va vestir de groc |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada