El lingüista
Josep Ruaix va llegir una conferència en l’acte de cloenda del Postgrau de
correcció de la UAB. Hi va exposar els deu punts que, al seu pensament, hauria
de resoldre la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). Són els
següents:
1. Grafia dels mots greco-llatins que originalment terminen en –as
Proposa la
terminació en –es per als mots més
usats (àlies, Messies) i en –as per als
menys usats, els que es prestarien a confusió i els no adaptats (Càritas).
2. Dièresis inconvenients
S’haurien d’admetre,
mas que siga com a secundàries, les grafies sense dièresi de mots com traidor o veinatge i de cultismes com tiroidisme.
Segons Ruaix, es tracta d’ultracorreccions o d’una rutina injustificada.
3. El guionet en els compostos
Les normes
del 1996 sobre el guionet en els compostos presenten greus inconvenients. Ruaix
troba que el guionet pot exercir set funcions: fonètica (pre-escolar / preestablir,
amb pronúncia diferent del prefix en català central, però difícil d’aplicar per
als occidentals), morfològica (una
rata-penada / unes rates-penades,
d’acord amb la flexió de nombre tradicional),
sintàctica (la Corona
catalano-aragonesa / els catalanoparlants),
semàntica (abans-d’ahir / abans d’ahir), fisiognòmica (cap-i-cua / capitost), diacrítica (bec-gros,
compost paratètic / caragròs, compost
sintètic) , estilística (fer el
tant-se-me’n-dóna).
4. Ús dels signes admiratiu i interrogatiu inicials
Els consells
de la Secció Filològica de l’IEC eren poc realistes. Hi ha tres sistemes: el de
màxima claredat (inventat per l’espanyol; multiplica els signes sense
necessitat), el de màxima economia (seguit per la majoria de llengües; es presta
a dubtes interpretatius) i el sistema equilibrat (té en compte la llargària, l’estructura
i la prosòdia de la frase, i el contrast entre enunciativa i interrogativa).
5. Admissió de cap en
lloc de gens de
S’ha d’admetre
l’ús de l’adjectiu cap en lloc de la
locució gens de perquè és una
evolució lingüística natural i té un ús popular i literari: Ell no em fa cap cas (Fabra).
6. Admissió de la combinació de pronoms es + pronom de 1a o 2a persona
El fenomen
consisteix a canviar un pronom feble de 1a o 2a persona per un pronom reflexiu
de 3a persona: No te m’espantis > No se m’espantis.
7. Oracions de relatiu sense verb
Cal evitar
les oracions de relatiu amb verb implícit introduïdes pel pronom el qual
precedit de preposició: El pare tenia uns
quants llibres, entre els quals algun en italià > El pare tenia uns quants llibres, entre ells algun en italià.
8. Primera persona de plural de l’imperatiu d’alguns verbs
En alguns
verbs de radical velaritzat, la 1a persona de plural de l'imperatiu pot no velaritzar-se: beguem nosaltres / bevem
nosaltres; Mengem i bevem!.
9. Distribució de les preposicions per i per a
La proposta
d’escriure sempre per davant d’infinitiu és filològicament infundada (el gir
per + infinitiu simple amb valor causal ha existit sempre, des de Llull fins a
l’actualitat), gramaticalment incongruent (Materials
per a l’estudi de l’aragonès / Materials
per a estudiar l’aragonès) i socialment disgregadora, demagògica i
contraproduent (no té en compte el conjunt de la llengua).
10. D’aquí a mitja hora o d’aquí mitja hora?
Ruaix
aconsella de no aplicar la proposta de Solà d’escriure aquestes construccions
sense la preposició a.
