«A les nostres espatles»

 

L’altre dia vaig sentir a la tele un notari que deia que, la reforma legislativa de les funcions dels notaris, el Govern espanyol l’havia feta “a les seues espatles”, és a dir, “a les espatles dels notaris”. Realment ha de ser dur haver d’aguantar damunt dels muscles el pes dels membres del Govern que estan elaborant el projecte de llei. Entenc que els notaris se séntiguen xafats pel Govern. És una càrrega molt feixuga per a les espatles dels notaris.

Però el context de l’entrevista més aviat feia pensar que els mots del notari eren una queixa pel fet que el Govern no els havia consultat en el procés d’elaboració de la norma, és a saber, que el Govern havia amanit el projecte de llei d’amagat dels notaris o, com dirien en espanyol, “a sus espaldas”. Vet-ho aquí: ja n’hem tret l’entrellat! El notari ha partit d’aquesta locució espanyola i, a l’hora de traduir-la, ha confós “las espaldas” amb “les espatles” i ha fet un calc que ha donat com a resultat en català “a les nostres espatles”, una expressió amb un significat literal completament diferent del que tenia la locució original.

Podríem dir que el notari ha donat fe que els calcs de l’espanyol són freqüents en català i són font de maldecaps i malentesos.