Vaig conèixer Oriol Maspons, el fotògraf de la gauche divine, fa uns dotze anys al
Palau Robert, de Barcelona. Hi feien una presentació de la cuina del Montsià
que incloïa una xarrada amb unes cuineres no professionals i una exposició amb
fotografies de la comarca fetes per Maspons.
Ens va presentar una amiga comuna. Quan va saber que jo era
filòleg, va començar a exposar-me les seues idees sobre el model de llengua
estàndard. Es queixava que el model que s’havia imposat als mitjans de
comunicació era, segons ell, pagès. Em va molestar que fes servir
despectivament el terme pagès, com si una
cosa pogués ser rebutjable pel simple fet de ser pagesa. A part que era
absolutament fals que els mitjans de comunicació empressen un model de llengua
pagès; més aviat era al contrari: feien (i fan) servir majoritàriament un model
molt barceloní.
Entre altres exemples, recordo que em va dir que trobava que
el mot got era pagesot i que era
preferible usar la forma vas, que, al seu
pensament, era molt més moderna. Li vaig intentar fer entendre que un got i un
vas eren coses diferents, que un vas podia ser qualsevol tipus de recipient
destinat a contenir líquids: un got, un porró, una engerra, un pitxer o, fins i
tot, els vasos sanguinis. Però no hi va haver manera. Em va fer la impressió que era un home acostumat a
tenir sempre la raó, fins i tot en matèries que no dominava. Em va quedar clar
que la gauche divine mai no bevia amb
gots.
Per cert, les fotografies de l’exposició no estaven gens
malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada