El llibre du el subtítol de «Cinquanta anys després de
Fuster». Amb aquesta obra, el periodista Vicent Sanchis (València, 1961) va
guanyar el Premi Carles Rahola d’Assaig del 2012.
L’autor repassa l’evolució del valencianisme des dels seus
orígens fins avui: el renaixement del segle XIX, que no va acabar de reeixir;
els prefusterians; l’impacte de Joan Fuster i la seua obra Nosaltres, els valencians; la reacció a les propostes de Fuster, i
l’hegemonia del Partit Popular. El llibre acaba amb unes propostes d’actuació i
una reflexió sobre la validesa del terme Països Catalans.
Sanchis dedica l’obra a son pare, «cavaller de la ciutat de
València», que li va dir «que no pregava en valencià perquè Déu no
l’entendria».
Les fronteres del Regne de València van quedar definides al
segle XIII, però amb la divisió provincial imposada al segle XIX s’hi van
afegir territoris hispanoparlants. En aquests territoris avui el català no és
oficial.
Es pot prendre com a punt de partida simbòlic de la
decadència de la cultura valenciana la mort el 1497 de Roís de Corella, el
darrer gran escriptor clàssic de les lletres catalanes. Al segle XVI tot el
teatre es produeix en espanyol, llevat dels diàlegs bilingües d’El Cortesano, de Lluís del Milà i
Eixarc, i La vesita, de Ferrandis
d’Herèdia. L’aristocràcia es castellanitza i la burgesia urbana es va adherint
gradualment al castellà. Així i tot, un noble com el cronista Guillem Català de
Valleriola, impulsor de l’Academia de los Nocturnos, va escriure el seu dietari
en català. Un altre cronista, Pere Antoni Beuter, va redactar encara en català,
el 1538, la primera part de la Història
de València, però va passar-se al castellà en la segona part. Ho
justificava així: «No es razón que a
nadie parezca mal que siendo yo valenciano natural y escribiendo de Valencia [...]
por el respeto del provecho común y la divulgación mayor en toda España [...]
que no se le hace a la lengua valenciana perjuicio en ello, ni pierde por ello
el ser habla polida, dulce y muy linda».
L’editor Onofre Almudèver, en una reimpressió de Lo procés de les olives del 1561, denuncia
l’abandó de la llengua: «Si no fósseu ingrats a la llet que haveu mamat i a la
pàtria on sou nats, no dormiríeu amb tan gran descuit. Ans, oberts els ulls de
la consideració, veuríeu com se’ns van perdent les perles i les margarides que amb
contínues vigílies els vostres avantpassats adquiriren».
L’expulsió dels moriscos el 1609 va comportar la pèrdua d’un
terç de la població rural del País Valencià, que va ser substituïda per
població castellana. Al Principat de Catalunya, aquest fet va tenir una
repercussió molt menor. Tot i amb això, al segle XVII l’ús culte de la llengua també
hi era molt minoritari. Per això, el jesuïta reusenc Pere Gil se sentia obligat
a justificar la traducció del llatí al català de l’obra de Kempis Contemptus mundi: «Alguns per ventura
judicaran que en aquest temps no era necessari imprimir-se lo present llibre en
esta llengua, puix la castellana, dita ja espanyola, és casi universalment
entesa». És interessant veure que el 1621 el castellà ja s’anomenava espanyol. «Però com se veja [...] que,
exceptuant algunes poques ciutats, com són Barcelona [...], Tortosa i Lleida, i
algunes poques viles, com Perpinyà [...], Fraga, Montsó [...], en les altres no
és ben entesa la llengua castellana de la gent comuna, i ningunes dones la usen
[...], per ço me ha paregut ser de Glòria de Déu vertir est llibre en [...]
llengua catalana». Remarquem també que Gil esmenta Montsó, ciutat aragonesa avui
dia completament espanyolitzada, com a vila catalana on el castellà és entès.
A partir d’ací, la llengua dels valencians viurà tota
mena de vicissituds: decadències, renúncies, intents de recuperació i
renaixement, dictadures, la irrupció de Fuster, la il·lusió de la recuperació
de la normalitat, l’anticatalanisme irracional i el recent revifament del
valencianisme polític. Tots aquests moments històrics són analitzats per
Sanchis. Les seues reflexions i les seues propostes adreçades al nou
valencianisme mereixen ser llegides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada