La secció dedicada a Internet de
la revista Presència recorda el pas de l’etnomusicòleg texà Alan Lomax pels Països
Catalans els anys 1952 i 1955. Lomax hi va arreplegar cançons i altres
testimonis de la cultura popular del moment. Aquestes cançons es poden trobar,
geolocalitzades, en el web Lomax
Geo Archive.
En la mateixa seguida, transcric
una cançó de llaurar arreplegada per Lomax a Tavernes de la Valldigna (Safor)
el 1952. Al pagès que la canta li diuen Antoni Escrihuela. Les cançons de
llaurar eren les cançons que els llauradors cantaven quan anaven darrere el
matxo i agarrats a la pollegana. Hi anaven intercalant crits a l’animal.
Aquestes cançons s’han sentit durant segles a les nostres terres, però el seu
ressò fa temps que es va apagar. Els moderns tractors sorollosos no volen
cançons ni romanços.
Cançó de llaurar
I a la vora del riu, mare
m’ha deixat les espardenyes.
Mare, no le ho diga al pare
que jo tornaré a per elles.
I a la vora del riu, mare.
El que templa una guitarra
també templa un guitarró
i a la filla del meu sogre
qui li la templa sóc jo.
I el que templa una guitarra.
En ma vida ha fet faena,
en ma vida ha fet faena.
I no m’ha faltat mai un quinzet
I complint esta condena
per robar-li a un senyoret
el rellotge i la cadena.
I en un quinzet tinc un puro
i en dos quinzets, una pipa
i en dos quinzets, una guitarra
i en una pesseta, una xica.
I en un quinzet, tinc un puro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada