divendres, 1 de març del 2013

Els bastiments menors catalans


Acaba de sortir publicat el llibre Els bastiments menors catalans de construcció artesanal del segle XX, d’Alexandre Ribó Golobart (Barcelona, 1942-2010). Ha estat editat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Alexandre Ribó (imatge del llibre)
Alexandre Ribó era oficial de la marina mercant i geògraf. Va fer un màster en lexicografia i es va doctorar en ciències de la mar. Les seues dues passions eren la cultura marina i la llengua catalana. Al llarg de la seua vida, va anar arreplegant tota mena d’informació sobre les barques catalanes.  Va formar una extensa biblioteca particular i una impressionant col·lecció de postals de barques. Fruit de la seua recerca són les més de dues-centes mil fitxes amb informacions de tota mena sobre els bastiments (vaixells) catalans, fitxes manuals que va començar a fer quan encara no existien els ordinadors.

En l’obra (de més de 300 pàgines) explica els trets més característics de l’arquitectura naval catalana i classifica els bastiments segons el nom, la forma i la construcció. De cada un en dóna una descripció minuciosa.

Ribó fa servir un vocabulari amplíssim i precís. Molts dels mots que empra no apareixen al Diccionari de la llengua catalana. Són mots que l’autor ha arreplegat al llarg de la seua vida parlant amb mariners, mestres d’aixa, etc., i representen un autèntic tresor lexicogràfic. Ribó presta una atenció especial a les diferents denominacions catalanes i a l’etimologia, tenint en compte sobretot l’occità i l’italià.

Així, per exemple, en l’apartat que dedica a les xalupes, es queixa que el diccionari de Fabra i els altres diccionaris definisquen la xalupa «com si es tractés d’un bastiment català, i no de diferents bastiments exòtics». Ribó repassa el tractament lexicogràfic d’aquest terme des del Promtuario trilingüe, de Josep Broc (segle XVIII) fins al Diccionari etimològic de Coromines i conclou que «Fabra no va anar mai al moll per tal d’esbrinar què era una xalupa». Al seu pensament, es pot acceptar com a català el terme xalupa, però el que no es pot fer és acceptar que la xalupa siga un bastiment català.

Alexandre Ribó era un investigador apassionat i un patriota. La divisió territorial de Catalunya que empra en el seu llibre no és ni la de les províncies ni la de les comarques: Ribó divideix Catalunya en comtats i marquesats, la mateixa divisió territorial que fan servir nacions importants com el Regne Unit i Irlanda i que van adoptar els Estats Units i tot, malgrat que allà històricament no hi ha hagut mai ni comtes ni marquesos.

En conclusió, Els bastiments menors catalans... és una obra rigorosa i minuciosa que ens permetrà conèixer molt millor la història dels bastiments catalans i el ric vocabulari que s’hi relaciona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada